Diferència entre revisions de la pàgina «El Palà de Torroella»

m
Petites correccions
(Bibliografia)
m (Petites correccions)
[[File:El Pala de Torroella 3210-Peralta.jpg|thumb|upright=1.23|El Palà de Torroella, octubre 2015]]
'''El Palà de Torroella''',<ref name="sinotmaca">{{Si NOTMACA}}</ref> o '''Palà Vell''' és un poble del municipi de [[Navàs]] de 181 habitants (2015)<ref>[http://www.idescat.cat www.idescat.cat]</ref> situat al marge esquerre del riu [[Cardener]], a partir de les aigües del qual s'hi alçà la fàbrica i la [[colònia Palà de Torroella]] que foren l'origen del poble.
 
En terres del mas Palà, el seu propietari, [[Joan Palà i Valls]], hi instal·là l'any [[1877]] una fàbrica de filats i de teixits. Construí els pisos de la colònia al costat de la fàbrica i al barri de la Rata. Disposà aviat de tot tipus de serveis. Els anys vint i trenta foren un dels moments àlgids de Palà. La fàbrica tancà les portes el 1971.
La colònia de Palà Vell fou fundada a finals del segle XIX per [[Joan Palà i Valls]], advocat en exercici a Barcelona, i amo del mas Palà, una masia documentada des del segle XIII, el qual va fer societat amb el seu tiet, [[Esteve Valls Pasqual]], (industrial sallentí amb vasta experiència) i amb Manuel Arias (el qual s'encarregava de la part comercial de l'empresa, que es portava des de Barcelona). El 1877 la fàbrica ja funcionava a ple rendiment. La colònia es va construir en terrenys del mas Palà, i aprofitant el salt del molí de farina i sal de la seva propietat. Aquest molí havia estat propietat dels ducs de [[Cardona]], els quals el van cedir el 1482 al mas Palà en concepte de pagament d'un deute.<ref name=ColTex>{{ref-llibre|cognom=Serra|nom=Rosa|títol=Colònies Tèxtils de Catalunya|lloc=Barcelona|editorial=Angle Editorial i Caixa de Manresa|any=2000|isbn=8488811594|coautors=Casals, Lluís (fotografies)}}</ref>
 
L'origen de la [[Colòniacolònia Palà de Torroella]] es remunta a l'any [[1875]], quan Joan Palà va sol·licitar al Govern Provincial de Barcelona el permís per modificar l'aprofitament del vell molí i poder aprofitar l'aigua del Cardener per moure la fàbrica. Aquest permís va arribar el 1876, i el 1877 es constitueix la societat i entra en funcionament. de bon principi, es va construir un primer bloc d'habitatges, compost d'onze cases amb 44 pisos distribuïts en planta baixa i dues plantes. A 800 m de la fàbrica es va bastir un altre bloc d'onze cases que van formar el barri de la Rata, considerat també part de la colònia. Juntament amb els pisos es va dotar dels serveis indispensables per a la població: botiga de queviures, carnisseria, cafè i escola. Sobre la base de la capella del mas Palà, es va construir la primera església de la colònia el 1879, considerada també un servei principal. L'educació de la quitxalla es va encomanar a la comunitat de monges dominiques, per a les quals també es va construir un gran edifici.<ref name=ColTex />
 
El 1885 un incendi va provocar greus desperfectes a la fàbrica, però es va reconstruir ràpidament, i es reconstituí la societat, amb major participació dels Valls. El 1900 però, els Palà i els Valls dissolen la seva relació, i Esteve Valls, amb el seu fill, [[Isidre Valls Pallerola]], van fundar una nova colònia un escàs quilòmetre riu avall: la [[Colòniacolònia Valls]], també coneguda com a [[Palà Nou]].<ref name=ColTex />
 
El 1885 un incendi va provocar greus desperfectes a la fàbrica, però es va reconstruir ràpidament, i es reconstituí la societat, amb major participació dels Valls. El 1900 però, els Palà i els Valls dissolen la seva relació, i Esteve Valls, amb el seu fill, [[Isidre Valls Pallerola]], van fundar una nova colònia un escàs quilòmetre riu avall: la [[Colònia Valls]], també coneguda com a [[Palà Nou]].<ref name=ColTex />
 
A Joan Palà Valls el succeí el seu nebot [[Joan Palà i Claret]] (1876-1960), qui durant uns anys gestionà el negoci amb el seu germà Francisco. Ambdós van donar un nou impuls a la fàbrica: van ampliar la potència de la força motriu amb l'adquisició de dos nous salts, van renovar la maquinària i van ampliar la producció. Amb aquesta bonança es van construir també nous habitatges, cases per al mestre i el capellà i l'escola per a nens. També en aquesta època es va construir el casino, que tenia sala de ball, teatre-cinema i cafè.<ref name=ColTex /> Als anys cinquanta, però, aquesta societat també s'escindí, restant tota l'empresa a mans de Joan Palà Claret.
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] la fàbrica es va col·lectivitzar. El comitè directiu que gestionava la fàbrica es va instal·lar al mas Palà, que en aquesta època ja s'havia convertit en un gran casal. Passada la contesa, i amb el retorn dels seus propietaris, es va construir una nova torre per als amos, al costat de la qual es va construir també una nova església (ja que l'anterior havia quedat bastant malmesa pels actes revolucionaris durant la guerra), en un estil historicista entre romànic i gòtic, inaugurada el [[1942]]. LALa spoguerrapostguerra serà una altra de les èpoques de puixança de la colònia, i als anys cinquanta, Palà era coneguda com "la colònia de les flors" per l'exhuberànciaexuberància dels seus horts i jardins. El [[1962]] va començar una crisi que es va agreujar el [[1971]] amb el tancament definitiu d'[[Industrias Palà]].<ref name=ColTex />
 
==Edificis i indrets d'interès==
[[File:El Pala de Torroella 3188-Peralta.jpg|thumb|upright=1.23|El Palà de Torroella, octubre 2015]]
=== Colònia Palà de Torroella ===
{{AP|Colònia Palà de Torroella}}
 
===Església del Roser dedel Palà de Torroella===
Església parroquial reformada després de la guerra civil en estil neogòtic. S'alça sobre la base de la capella del mas Palà.
 
 
==Festa Major==
Té lloc el diumenge més proper al 21 de juliol, [[Llorenç de Brindisi|Sant Llorenç de Brindisi]]. L'organitza l'Associació de Veïns dedel Palà de Torroella.
 
==Referències==
 
==Enllaços externs==
*[http://www.paladetorroella.cat Pàgina web dedel Palà de Torroella]
*{{ref-web|url=http://www.navas.cat/contingut/turisme-pala_de_torroella/Pagina/pala_de_torroella|títol=Palà de Torroella|obra=Navàs i els seus nuclis|editor=Ajuntament de Navàs}}
 
523

modificacions