Creu d'Alcoraç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 61:
[[Fitxer:Creu-Alcoraz-1524-Jeronimo-Martinez-Retablo-San-Jorge.Salvador-Merce-Teruel.jpg|thumb|right|220px|[[Batalla d'Alcoraç|Llegenda de la Batalla d'Alcoraç]].<br /> Retaule de Sant Jordi ([[1524]])<br />El Salvador de la Merced, ([[Terol|Terguel]])]]
[[Fitxer:Aragonensium rerum commentarii-Alfonsus I.jpg|thumb|right|[[Aragonensium rerum commentarii]] ([[1562]])]]
Tal com recull [[Guillermo Fatás Cabeza]] ([[1999]]),<ref>[[#FATÁS-1999|Fatás 1999]], pàg. 36</ref> una menciómenciò literària a la '''Creu d'Alcoraç''' prové d'un autor anònim que al [[segle XIV]] escrigué alguns comentaris a [[Primera Cronica General]] del rei [[Alfons X de Castella]]. En aquest comentariscomentàris s'hi explica que el rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons I d'Aragó "el Bataller"]] la portavaportàva com a emblema d'una bandera.
 
 
{{cita|Este rey don Alfonso de Aragón el Batallero traía las armas del campo blanco y la cruz bermeja, y en los cuatro cuarteles del campo traía cuatro cabezas de moros negros y hacía esto por cuatro reyes moros que venciera y matara en un día en una batalla|[[Primera Crónica General]]|[[Alfons X de Castella]]}}
 
La primera compilaciócompilaciò en la seva versió definitiva de la llegenda es deu a [[Gualberto Fabricio de Vagad]], que explica que en la victoriosa [[Batalla d'Alcoraç]] havia aparegut [[Sant Jordi]], i gràcies a la seva intervenció, les tropes aragoneses havien pogut derrotar les tropes islàmiques aconseguint, finalment, conquerir [[Osca]]. Després de la batalla, les tropes aragoneses trobarentrobàren al campcàmp de batalla 4 caps de sarraïns decapitatsdecapitàts; per tal de recordar aquesta victòria, el rei d'Aragó decidí canviarcanviàr-se el seu antic escut, la [[Creu d'Aïnsa]], i en creà un de nou format per la [[Creu de Sant Jordi]] amb els 4 caps de sarraïns decapitatsdecapitàts de la [[Batalla d'Alcoraç]]. Per aquesta raó, el nou escut del rei aragonès fou conegut a partir d'aleshores amb el nom de ''Creu d'Alcoraç''. Aquesta versió de la llegenda fou publicada a ''"[[Crónica de Aragón]]"'' ([[1499]]) amb les següents paraules en castellà farcides d'aragonesismesaragonismes:
 
{{cita|fallaron de mas desto, quando fueron a levantar el campo, ''quatro cabezas de quatro grandes caudillos'', que fueron conocidos por tales por algunos adalides que el rey traya consigo, que por ser poco menos que reyes y por acompañar mas sus armas reales de ''tan illustres señales de vencimiento y de gloria, y en memoria otrosi del beneficio'' tan maravilloso que todos havian recebido por les haver assi aparecido, y tan armado y tan vencedor el tan sancto y esclarecido martir, y cavallero tan victorioso y noble ''sant Jorge'', por cuyo esfuerço y favor grande havian echado los moros del campo, mando el prosperado y nunca vençido rey llamar sus officiales d'armas para que asentassen en su escudo real quatro cabeças de moros negros sobre campo de plata con la cruz colorada por medio, como venia blasonado sant Jorge, y '''aquestas fueron de ahí adelante las reales armas de Aragon''', no que mandasse dexar las otras que el rey don Yñigo Arista invento, mas porque nostrasse que siempre la casa de Aragon era favorecida y guardada por celestiales socorros<ref>[[#VAGAD-1499|Vagad, Gualberto Fabricio de]], "Crónica de Aragón"</ref>|[[Gualberto Fabricio de Vagad]]|[[Crónica de Aragón]] ([[1499]])|5=left|6=500}}
Línia 93:
===Escut de Sardenya===
{{principal|Bandera de Sardenya}}
Les actuals investigacions encarainvestigàcions no han estat capces de determinardeterminan quan i perquè la Creu d'Alcoraç esdevingué l'[[Escut de Sardenya|Escùt de Sardenya]]. Segons la historiadora [[Sardenya|sarda]] Luisa D'Arienzo, està provat que des de la meitat del [[segle XV]] el [[Regne de Sardenya]] adoptà la Creu d'Alcoraç, o un escut molt similar. Les úniques diferències serien que els 4 caps de [[Sarraí|sarraïns]], que mantenen les originals faccions negroïdesqueda, porten benes lligades al cap, en lloc d'anar coronades o descobertes com les variants que aparegueren al [[Regne d'Aragó]]. A partir del [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]], i per no entrar amb conflicte amb l'escut privatiuprivàtiu d'Aragó, l'[[Escut de Sardenya|Escùt de Sardenya]] fou modificat, transformant els 4 caps de sarraïns en unes figures similars a mitges llunes.
 
L'evidència històrica més antiga de l'[[Escut de Sardenya]] es remunta a l'[[Armorial de Gelre]], datatdatàt finals del [[segle XIV]] tenint la referència que Gelre morí el [[1415]]. Segons l'historiadorsla historiadora sarda Luisa D'Arienzo, es tractaria d'una aportacióaportaciò posterior a la primera compliaciócompilaciò, mentre que per Armand de Fluvià representariarepresentaría un error del compilador.
 
<center>