Revisió del 12:09, 1 feb 2017 modifica Sguastevi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.728 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:12, 1 feb 2017 modifica desfés Sguastevi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.728 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 40: Per a realitzar l’anàlisi, la investigadora [[Jane Glover]]ha dividit la llista d’instruments de monveverdi en tres grans grups: cordes, vent metall i baix continu, amb alguns altres instruments que no són fàcilment classificables. <ref name= Glover139/> El grup de cordes està format per deu membres de la família del violí (''viole da brazzo''), dos contrabaios (‘'contrabassi de viola''), i dos violins petits (''violini piccoli alla francese''). ''La viole da brazzo es troben en dos conjunts de cinc instruments, cadascun comprèn dos violins, dues violes i un violoncel.<ref name="Glover139" /> El grup de vent metall conté quatre o cinc trombons ([[sacabutx]]os), tres trompetes i dues cornetes o [[cornetto]]s. El baix continu inclou dos [[clavicèmbal]]s (duoi gravicembani), [[arpa]] doble (arpa doppia), dos o tres chitarrones, dos orgues ("organi di legno"), tres baixos ([[viola d'arc]]), i [[regalia]] o orgue petit. Fora d’aquestes tres agrupacions hi ha dues flautes (flautini alla vigesima secunda), i possiblement un o més [[cistre]]s —no esmentat per Monteverdi, però inclòs a la relació d’instruments del final de l’Acte 4.<ref name="Glover139">Glover, pp. 139–41</ref> Instrumentalment els dos mons representats en l’òpera són retratats de manera distintiva. El món camperol de[[Regió de Tràcia\|Tràcia]] està representant per les cordes, clavicèmbals, arpa, orgues, flautes de bec i chitarrones. La resta d’instruments, sobretot de broquet, s’associen a l’inframón, tot i que no hi ha una distinció absoluta; les cordes apareixen vàries vegades a les escenes de d’[[Hades]].<ref name= ~~H20~~Harnoncourt/><ref>Glover, p. 142</ref> Dins d’aquest ordre general, els instruments o combinacions específiques s’utilitzen per acompanyar a alguns dels personatges principals —Orfeu per l’arpa i l’orgue, els pastors pel clavicèmbal i el chitarrone, l’inframón dels déus pels trombons i la regalia.<ref name= H20/> Totes aquestes distincions musicals i caracteritzacions estaven en concordança amb les antigues tradicions de les orquestres del Renaixement, dels quals el gran conjunt de ''L'Orfeo'' és típic.<ref>Beat, pp. 277–78</ref> Monteverdi dóna instruccions als seus músics generalment per tocar la peça de la manera més senzilla i correca possible, sense passatges adornats ni massa ràpids. Es recomana a aquells instruments que interpreten amb ornamentació, com ara les cordes o les flautes, que ho facin “amb molta noblesa, molta invenció i varietat”, però se’ls adverteix contra l’exageració d’aquesta ornamentació, de manera que “no se senti més que caos i confusió, ofensius per a l’orient".<ref>Beat, pp. 280–81</ref> Ja que en cap moment sonen tots els instruments alhora, el número de músics necessaris és menor que el número d’instruments. Harnoncourt indica que en l’època de Monteverdi el número de músics i cantants junts, i les sales petites on es van dur a terme les actuacions, sovint indicava que el públic era només una mica major que el número d’intèrprets. <ref>Harnoncourt, p. 21</ref>

L'Orfeo: diferència entre les revisions