Diferència entre revisions de la pàgina «Pere el Gran»

211 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
(→‎Conquesta del Regne de Sicília: La frase famosa es del almirall Roger de Llúria, no d'en Roger de Flor, cóm erròneament figuraba.)
[[Fitxer:Batalla-golf-napols-roger-lluria-carles-salerno-anjou.jpg|thumb|200px|[[Batalla del golf de Nàpols]]. Obra de [[Ramon Tusquets i Maignon]], 1885. Almirall [[Roger de Llúria]]: ''"cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escùt o un senyal del rei d'Aragó en la cua".'']]
{{principal|Guerra de Sicília (1282-1289)}}
El [[1266]], [[Carles I d'Anjou]], amb el beneplàcit del [[papa]] [[Climent IV]], envaí el [[Regne de Sicília]]. gobernada per la nissaga dels [[Hohenstaufen]], casa de la muller d'en Pere, [[Constança de Sicília]], que era lafilla del rei [[Manfred I de Sicília]] i legítima hereva, després de les morts del seu pare Manfred Iel de Sicília elmateix 1266 i del seu cosí [[Conradí de Sicília]] el [[1268]], tots dos degut a la invasiò del francés que fou apoyàda per el Papa . Constança reclamà el regne i Pere posà fil a l'agulla per aconseguir-lo. Primer va tractar de neutralitzar els sobirans veïns; així, va fer signar al seu germà [[Jaume II de Mallorca]] el [[tractat de Perpinyà]] de [[1279]], pel qual aquest se'n reconeixiareconeixïa feudatari. Amb el [[Regne de Castella]] inicià unes converses que foren molt positives: així, pels tractats de Campillo i Ágreda de [[1281]] amb el rei [[Alfons X de Castella]] i l'infant Sanç (futur [[Sanç IV de Castella]]) s'establí una aliança forta. Amb el [[Regne de Portugal]] establí el casament de la seva primogènita Elisabet d'Aragó amb el rei [[Dionís I de Portugal]]. I per neutralitzar el [[Regne d'Anglaterra]] prometé el seu hereu Alfons amb Elionor d'Anglaterra, filla d'[[Eduard I d'Anglaterra]]. Per contra, amb el [[Regne de França]] les converses no foren bones.
 
L'elecció del [[papa Nicolau III]] el [[1277]] va permetre veure l'esperança d'una solució en el conflicte, però la mort d'aquest el [[1280]] i l'elecció del papa profrancès [[Martí IV]] capgirà les coses. Després d'un aixecament popular dels sicilians el [[30 de març]] de [[1282]], anomenat les ''[[Vespres Sicilianes]]'', aquests oferiren a Pere el Gran la corona de [[Regne de Sicília|Sicília]] i aquest mateix n'emprèn la conquesta als [[Regne de França|francesos]], que encapçalats per [[Carles d'Anjou]] i ajudats pel [[papa]] [[Urbà IV]] l'havien presa al seu sogre [[Manfred I de Sicília]], que morí en ser derrotat en la [[Batalla de Benevent]] el [[1266]]. Així doncs, la flota catalana arribà al nord d'Àfrica i d'allà, anomenada pels sicilians, entrà a [[Palerm]] mentre les tropes angevines es retiraren al [[Regne de Nàpols]]. La força expedicionària catalana estava composta per l'exèrcit de terra, comandat per [[Guillem Galceran de Cartellà]], compost per [[almogàvers]], ballesters i [[llancer]]s, mentre que la flota catalana comandada per [[Roger de Llúria]] va haver de defensar constantment l'illa de Sicília dels atacs angevins. Així, els derrotà al port de Malta el [[1283]] (per la qual cosa [[Illa de Malta|Malta]] i [[Gozzo]] passaren a estar associades a Sicília), i a la badia de Nàpols el [[1284]], on fou fet presoner l'hereu angeví.
 
La conquesta de Sicília es finançà amb aportacions de jueus i els impostos de les [[Aljama|''aljames'']]. L'infant Alfons demanà un subsidi de 200.000 sous als jueus l'any [[1282]]. Els jueus del [[Regne de València]] donaren 25.000 sous. Els aragonesos 75.000 sous i la resta (100.000 sous) fou pagada per les ''aljames'' catalanes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Romano |nom=David |títol=De historia judía hispánica |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=OvirAGRTz-0C&pg=PA75&dq=1282+75.000+sous&hl=ca&sa=X&ei=8QR3UYuEIMjcswbbx4HABg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1282%2075.000%20sous&f=false |llengua=castellà |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1991 |pàgines=74 |isbn=8478754539}}</ref>
 
=== El tractat d'Àgreda ===
[[Fitxer:Pedro III el Grande en el collado de las Panizas.jpg|thumb|200px|Pere II el Gran al [[coll de Panissars]]. Obra de [[Mariano Barbasán]], 1889]]
{{principal|Croada contra la Corona d'Aragó}}
El novembre de [[1282]] el papa [[Martí IV]] excomunicà Pere el Gran, i el març de [[1283]] fou desposseït de tots els seus regnes, que foren adjudicats al rei francès l'agost d'aquell any. Les hostilitats obertes entre el [[Regne de França]] i la [[corona d'Aragó]] van començar amb els atacs d'[[Eustaqui de Beaumarchais]] [[Setge d'Ull|a la frontera]] entre el [[Regne de Navarra]] i el [[Regne d'Aragó]], i a la [[Invasió de la Vall d'Aran (1283)|Vall d'Aran]]. Fou llavors quan el [[rei de França]], [[Felip III de França|Felip III l'Ardit]], inicià la [[croada contra Catalunya]]. Amb l'ajuda del papa Martí IV i de Jaume II de Mallorca, germà del rei, un exèrcit [[França|francès]], comandat pel mateix Felip III l'Ardit, envaí el nord de [[Catalunya]] el [[1285]] i el rei activà l'usatge ''[[princeps namque]]'' convocant a la defensa del territori.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sanchez Martinez |nom=Manuel |títol=Pagar al Rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV: Estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas |url=http://books.google.cat/books?id=Lqsdg6_Wb7YC&pg=PA180&dq=1283+princeps+namque&hl=ca&sa=X&ei=mv9_UbvDMu2O7AbYsYCADw&ved=0CEIQ6AEwAw#v=onepage&q=1283%20princeps%20namque&f=false |llengua= |editorial=CSIC |data=2003 |pàgines=180 |isbn=8400081935}}</ref> La ciutat de Girona fou assetjada del [[27 de juny]] al [[10 de setembre]], però l'estol català comandatcomandàt per [[Roger de Llúria]] derrotà el francès en la [[Batalla naval de les Formigues]] el [[4 de setembre]]. A causa d'aquesta derrota naval i, en terra, en la [[Batalla del coll de Panissars]] a l'octubre, els francesos s'haguerenhaguèren de retirar. Felip III l'Ardit, greument malalt, morí a [[Perpinyà]]. {{cita|«Certes, ço dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l'ha donada a altre, e menys aquell qui la ha presa; car mon linatge l'ha conques ab espa. Per que sabreu tuyt que: qui la volra costar li ha».|Frase de Pere el Gran a la|[[Crònica de Bernat Desclot|Crònica de Bernat Desclot; CXLIV]]}}Tanmateix, els francesos mantingueren l'ocupació de la [[Vall d'Aran]]. El mateix 1285, el rei Pere envià una flota contra el seu germà Jaume II de Mallorca,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figueres |nom=Josep M. |títol=Història contemporània de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA33&dq=Alfons+mallorca+1285&hl=ca&ei=qXplTd2UBcWK4gbT8eSiBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEQQ6AEwBTgK#v=onepage&q=Alfons%20mallorca%201285&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2003 |isbn=8483187736 |pàgines=p.34}}</ref> al qual li [[Confiscació del Regne de Mallorca|confiscà el regne]]. Però el rei Pere no pogué veure els resultats de l'expedició en morir pocs dies després. Pel [[tractat d'Argelers]] de [[1298]], [[Felip IV de França]] cedí la [[Vall d'Aran]] a un tercer sobirà, [[Jaume II de Mallorca]]. Finalment la recuperà [[Jaume el Just]] d'Aragó el [[1313]], que hi restituí els [[Usatges de Barcelona|usatges i constitucions]] dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat.
 
=== Desafiament de Bordeus ===
42

modificacions