[[Fitxer:Colosseum-2003-07-09.jpg|thumb|300 px|El [[Colosseu]], a [[Roma]].]]
Hola nens que tal esteu e potse sou llestos jo binc del pasat ruma i mo e pasat molt be alla al amfiteatre rucsUn '''amfiteatre''' és una gran [[edifici|edificació]] descoberta de l'[[arquitectura romana]] clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en [[llengua llatina|llatí]] ''arena''), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (''cavea''): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (''imma cavea''), el segon on seia la [[plebs]] romana (''media cavea''), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (''summa cavea'').<ref name="Mestre">{{Harvnb|Mestre|1998|p=39}}</ref><ref name="Sàpiens">{{Harvnb|Armengol|desembre 2010|p=54-55}}</ref> L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (''spolia'') o les gàbies de les feres (''carcere'').<ref name="Mestre"/>
A l'amfiteatre se solien representar lluites entre [[gladiador]]s; lluites entre feres o la seva cacera (''venatio'');<ref name="Mestre"/> i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la [[pena capital]] (''vivicomburium'').<ref>{{Ref-llibre |títol=Les Actes del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques sant Auguri i sant Eulogi. Context històric, teologia i espiritualitat |url=http://books.google.cat/books?id=ToNommiK2fsC&pg=PA77&dq=vivicomburium&hl=ca&ei=5iGzTYeQF43F8QOmpomWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDoQ6AEwAw#v=onepage&q=vivicomburium&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |pàgines=p.77 |isbn=8498831423}}</ref> Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells (dites ''naumaquia'') omplint l'arena d'aigua.<ref name="Mestre"/>
El primer amfiteatre es va construir l'any [[59 aC]] per ordre del màxim pontífex romà i cap d'obres públiques, [[Gai Escriboni Curió (sacerdot)|Gai Escriboni Curió]]. Els primers amfiteatres foren fets de [[fusta]]; posteriorment es van construir amb [[pedra]]. El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d'[[August]], l'any [[30 aC]], abans que arribés a ser el primer [[emperador]] de [[Roma]]. L'amfiteatre d'August va continuar essent l'únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que [[Vespasià]] va començar a construir el '''[[Colosseu]]''' o Amfiteatre Flavi, inaugurat l'any [[80]] dC.<ref name="Sàpiens2">{{Harvnb|Armengol|desembre 2010|p=57}}</ref> que va ser el més gran i complet dels amfiteatres romans.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.24 |consulta=7 de novembre de 2014}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Llista d'amfiteatres romans]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
*{{citar ref|cognom=Mestre |nom=Jesús (director) |títol=Diccionari d'Història de Catalunya |any=1998 |place=Barcelona |editorial=Edicions 62 |isbn=84-297-3521-6}}
*
*{{citar ref|cognom= ARMENGOL|nom= Montse|cognom2= PÉREZ|nom2= Arturo |data= desembre 2010 |títol=Vespasià. L'emperador que va construir el Colosseu|publicació= Sàpiens|pàgines= 50-57| place = Barcelona| issn = 1695-2014}}
