|
[[Fitxer:Ideology_Icon.png|thumb|Una de les funcions de la filosofia és establir preguntes i posar en dubte els enunciats establerts com a veritables]]
==etoi loco veivis==
La '''filosofia''' és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la [[lògica]] i els [[argument]]s [[raó|raonats]], donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] en la [[naturalesa]]. També ha estat definida com l'estudi dels [[concepte]]s i [[principi]]s més fonamentals i generals relacionats amb el [[pensament]], l'[[acció]] i la [[realitat]]. L'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids. Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents tradicions filosòfiques.
Inclou diverses subdisciplines com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
==Etimologia==
Del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "amor per la saviesa".
==Definicions==
[[Fitxer:University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy.jpg|thumb|Personificació de la filosofia]]
chuchual van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
La [[definició]] de saviesa pels grecs antics incloïa la [[virtut]] i el coneixement. Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]] -inspirats en part en el pensament religiós d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte- distingien el [[desig]] per la [[saviesa]] dels desigs per les coses [[material]]s, els [[vici]]s i la satisfacció dels desigs [[cos humà|corporals]].
Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes|ciències]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]].
Altres definicions, però, com la del [[Dictionary of National Biography|Diccionari d'Oxford]] de Filosofia, estableixen que "la segona meitat del segle XX prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les teories i especulacions dels filòsofs de l'[[antiguitat clàssica]] en l'àrea de la filosofia natural van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
==Mètode o sistema?==
Ekk willyres willirex
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit arreu del món i ha canviat al llarg de la [[història]], en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert [[consens]] en què la filosofia és pròpiament un mètode i no necessàriament un mer conjunt de [[declaracions]], [[proposicions]] o [[teories]].<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref>
En aquest sentit alguns corrents ideològics defensen que la filosofia no té un ''corpus'' de coneixement fix i estable a la manera com el tenen les ciències. És per això que no es pot aprendre filosofia sinó, com deia [[Immanuel Kant]] (1724-1804), s'aprèn a ''filosofar''.<ref>Immanuel Kant, ''Crítica de la Razón Pura'', Ed. Algaguara, pp. 650-651.</ref> Per a [[Karl Popper]], la filosofia és, fonamentalment, una activitat racional i crítica.<ref>Karl R. Popper, Búsqueda sin término, Ed. Tecnos, p. 116</ref> [[Fernando Savater]] subratlla quela filosofia posa l'accent més en la pregunta que en la resposta, més en el dubte que en una solució, més en obrir la ment que en tancar-la.<ref>F. Savater [http://www.elpais.com/articulo/cultura/SAVATER/_FERNANDO/Savater/critica/consumismo/busca/respuestas/filosofia/elpepicul/19990526elpepicul_3/Tes "La filosofía no nos saca de dudas, nos mete en ellas.”] </ref>
== Filosofies occidentals i no occidentals ==
[[Fitxer:Oedipus And The Sphinx - Project Gutenberg eText 14994.png|thumb|right|[[Tales de Milet|Tales]], possiblement el primer que es pot considerar filòsof a [[Occident]], fou educat per [[sacerdot]]s egipcis. El mite d'[[Èdip]] i l'[[Esfinx]] podria representar la transmissió del saber filosòfic egipci, representat per l'Esfinx, a la [[filosofia grega]]: Èdip mostra el nou camí de la [[logos|raó]], l'[[humà|home]], davant del qual l'Esfinx alça el vol derrotada, perquè no té respostes.]]
iker feo
La filosofia pròpiament dita se sol associar a la [[filosofia occidental]], que empra un mètode racional i neix a [[Grècia]]. El terme, però, és controvertit perquè no és clar com denominar el [[pensament no occidental]]. Alguns teòrics proposen usar també la paraula filosofia, ja que aquestes maneres de concebre el món tenen els mateixos objectius: entendre l'[[entorn]], el paper de l'[[ésser humà]] i servir de guia [[vida|vital]]. D'altres, tanmateix, creuen que el concepte de filosofia és [[etnocèntric]] i que no pot aplicar-se a altres [[regions culturals]], per la no-separació que es dóna entre la [[reflexió]] i el [[mite]], per exemple, o per l'alt contingut [[simbòlic]] dels seus [[text]]os.
S'ha tendit a agrupar el pensament per regions [[geografia|geogràfiques]], i així es parla de filosofia occidental, de [[filosofia oriental]] (que englobaria el [[pensament asiàtic]], especialment l'[[pensament de l'Índia|indi]], el [[pensament japonès|japonès]], el [[Pensament xinès|xinès]] i la seva àrea d'influència), [[filosofia africana]] i americana. Aquests dos darrers casos són encara més controvertits, en general es tendeix a agrupar per qüestions físiques sense atendre a la [[diversitat]] de corrents que hi ha dintre d'aquestes dites filosofies, que fa que no es puguin considerar un tot, a diferència de la filosofia occidental, que sí que té un corpus de problemes i pensadors emblemàtics que formen un conjunt cohesionat.
== Branques de la filosofia ==
|
