Revisió del 12:41, 18 maig 2016 modifica General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits correcció (cas-cat) ← Edició anterior		Revisió del 13:38, 3 feb 2017 modifica desfés Fjjjf (discussió \| contribucions) 1 edit m xjsjdjjdd Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{socialisme}} , la qual cosa es tradueix en què és un moviment elitista, allunyat de les masses obreres.[[Fitxer:Karl Marx.jpg\|thumb\|right\|250px\|Karl Marx]] El '''socialisme utòpic''' o '''socialisme premodern''' és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals. El diccionari de la [[GEC]] el descriu com la «fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes».<ref>{{GEC\|0238987&BATE\|socialisme utòpic}}</ref> El terme "[[socialisme]]" apareix a [[França]] i [[Anglaterra]] a la dècada de [[1830]] de forma més o menys simultània, però el seu contingut no està gaire definit. Tota aquesta primera meitat del [[segle XIX]] veurà sorgir un gran nombre de doctrines de reforma social que difereixen radicalment de les [[utopies]] [[renaixentistes]] i les efusions sentimentals de la [[Il·lustració]], fonamentalment perquè els nous autors es troben amb un problema que els seus predecessors no havien pogut imaginar: les catastròfiques conseqüències socials de la [[revolució industrial]]. ~~==Els primers moviments==~~ Les primeres denúncies serioses de la situació vindran del moviment [[ludisme\|ludita]], en referència al líder [[Ned Ludd]]. Es tracta d'un moviment violent i poc organitzat que denuncia el [[maquinisme]], ja que veu les màquines com les culpables del progressiu deteriorament de la situació dels treballadors. El [[1815]] hi va haver una gran explosió ludita a Anglaterra, amb la destrucció de màquines per tot el país. El [[1819]] [[Jean Charles Leonard de Sismondi\|Sismondi]] va criticar des d'una òptica pessimista i reaccionària els efectes de la revolució industrial, car considerava que la lliure concurrència (la possibilitat que tothom accedeixi amb les mateixes condicions al mercat) no produïa l'harmonia dels interessos i la igualtat de les condicions, sinó la concentració progressiva de les fortunes. D'aquesta concentració se’n derivarien les crisis de superproducció i, en comptes de millorar la situació dels obrers mitjançant la gran indústria, l'empitjorava. En certa manera els governs britànics li donaven la raó amb les seves legislacions, especialment amb la reforma electoral del [[1832]] que va reduir considerablement el cens de votants, i amb la llei d'indigents del [[1834]] i d'altres sobre el mateix col·lectiu que a la pràctica donaven mà d'obra semiesclava i molt barata als fabricants. ~~==Característiques del socialisme utòpic==~~ Molt influït per la [[Il·lustració]], l'utopisme té una visió positiva de la Història i de l'home, que és considerat bo per naturalesa. Per això posa de manifest les contradiccions entre la justícia social a la que se suposa que el liberalisme aspirava i la realitat. A diferència del pensament de [[Karl Marx\|Marx]], però, els utopistes no tenen en compte el paper de la lluita de classes en la història, la qual cosa es tradueix en què és un moviment elitista, allunyat de les masses obreres. ~~[[Fitxer:Karl Marx.jpg\|thumb\|right\|250px\|Karl Marx]]~~ ==Tendències del socialisme utòpic==

Socialisme utòpic: diferència entre les revisions