Angles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{commonscat}} de wikidata |
|||
Línia 6:
Possiblement, el primer esment dels angles fou registrat per [[Tàcit]] a ''Germania'', capítol 40, en el qual es fa menció dels ''anglii'' repassant una llista de les tribus germàniques. No donà indicació precisa sobre la seua posició geogràfica, però declarà que, junt a altres sis tribus, inclosos els Varini (ulteriorment, els [[warni]]), adoraren una dea anomenada ''[[Nerthus]]'', el santuari de la qual està situat en "una illa en l'oceà." [[Claudi Ptolemeu]] en la seua ''Geografia'' (ii. 11. § 15), mig segle després, els ubica amb més precisió entre el [[Rin]], més bé potser l'[[Ems]], i l'[[Elba (riu)|Elba]], i parla d'ells com una tribu rellevant de l'interior. Malauradament, per contra, amb una comparació del seu mapa i les proves subministrades per Tàcit i altres escriptors romans, les indicacions que ens aporta no són correctes. A causa de la incertesa d'aquests passatges, hi ha moltes especulacions referides a la ubicació originària dels Angli. Una de les teories que, no obstant i això, es pot mitjanament recomanar, és que residien en la conca de [[Saale]] (a la rodalia del cantó [[Engilin]]), del qual es pensa que la ''Lex Angliorum et Werinorum hoc est Thuringorum'' és originària. En l'actualitat, la majoria dels erudits creuen que els Angli visqueren, al principi, en les costes del Bàltic, probablement en la part septentrional de la península de [[Jutlàndia]] (danès: ''Jylland'', anglès: ''Jutland''). El testimoni d'aquesta opinió prové de les tradicions angleses i daneses que comerciaven amb persones i pels fets del [[segle IV]] (''vegeu més avall''), i en part pel fet que, com descriu Tàcitus, es troben afinitats sorprenents amb el culte a [[Nerthus]] en la religió escandinava, especialment en la sueca i la danesa. Les investigacions sobre aquest subjecte han fet realment probable que l'illa de Nerthus fos [[Sjaelland]] (en anglès ''Zealand''), i és més endavant quan fou remarcat que els reis de Wessex remuntaren, finalment, llur ascendència a un cert [[Scyld]], que és clarament identificat amb [[Skiöldr]], fundador de la família reial danesa ([[Skiöldungar]]). En la tradició anglesa, aquesta persona està emparentada amb "''Scedeland''" (pl.), p.ex.: [[Escandinàvia]], mentre que en la tradició escandinava és especialment associat amb l'antiga residència reial a [[Leire]], a [[Sjaelland]].
[[Beda]] declara que els angles, adés d'arribar a Gran Bretanya, vivien en una terra anomenada ''Angulus'', i un testimoni similar hi és donat en la ''Historia Brittonum''. El rei [[Alfred el Gran]] i el cronista [[Æthelweard]] identifiquen aquest indret amb el territori que ara s'anomena ''Angel'', a [[Slesvig-Holstein]], encara que deu haver estat una extensió més gran, i la seua identificació correspon perfectament a les indicacions ofertes per Beda.
La província de Schleswig demostrà ser excepcionalment rica en antiguitats primitives que daten aparentment dels segles IV i V. Als llocs on es trobaren, cal fer menció especial del crematori del cementeri a Borgstedterfeld, entre Rendsburg i Eckernförde, que ha cedit algunes urnes i raspalls estretament semblants als trobats en tombes paganes a Anglaterra. De major importància són els grans dipòsits a Thorsbjaerg (a Angel) i Nydam, els quals contenen grans quantitats d'armes, ornaments, articles de roba, instruments agrícoles, etc., i en últim lloc, vaixells. Gràcies a aquests descobriments, som capaços de reconstruir una imatge aproximada de la civilització angla en el període posterior a la invasió de la Gran Bretanya.
|