Seqüenciador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi [[codi > el mateix [[codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Yamaha QY10.jpg|thumb|right|Petit seqüenciador digital de la casa Yamaha. Model QY10]]
Un '''seqüenciador''' és un dispositiu electrònic físic o una aplicació informàtica que permet programar i reproduir [[esdeveniments]] musicals de forma seqüencial mitjançant una [[interfície]] de control físic i/o lògic connectat a un o més instruments musicals electrònics. La interfície de control més estesa és l'estàndard [[MIDI]].<ref>{{cite web | author = [http://www.techtarget.com/contributor/Margaret-Rouse Margaret Rouse] | date = April 2005| url = http://whatis.techtarget.com/definition/sequencer | title = Define sequencer | work = WhatIs.com (whatis.techtarget.com) | publisher = TechTarget | quote = {{smaller|''In digital audio recording, a sequencer is a program in a computer or stand-alone keyboard unit that puts together a sound sequence from a series (or sequence) of Musical Instrument Digital Interface ( [http://searchcio-midmarket.techtarget.com/definition/MIDI MIDI] ) events (operations). The MIDI sequencer allows the user to record and edit a musical performance without using an audio-based input source. ...''}}}}</ref>
El seqüenciador és l'eina principal de composició, programació i control sobre els equips d'instrumentació electrònica musical ([[sintetitzador]]s, [[sampler]]s, [[caixa de ritmes|caixes de ritme]], [[processador de senyal|processadors de senyal]], etc.).
Linha 9 ⟶ 8:
Malgrat que l'origen del seqüenciador és eminentment electrònic podem dir que un dels seqüenciadors més bàsics i antics que es coneixen és la [[capsa de música]]. A partir de les petites dents que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una sèrie de llengüetes metàl·liques afinades segons l'[[escala musical]]. La seqüència, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment és una [[Transcripció (música)|transcripció]] de la [[partitura]] en forma de dades (cada dent correspondria a un event). Anàlogament al funcionament de la capsa de música trobem la [[pianola]], sòls que en aquest cas la seqüència es troba al cartró perforat.
Els primers seqüenciadors electrònics van aparèixer als [[anys 70]] i eren analògics, igual que els primers sintetitzadors. La interfície que feien servir era l'anomenat [[CV/Gate]] o [[control per voltatge]] i consistia a enviar impulsos de [[corrent continu]] amb un nivell de tensió en funció de l'[[altura (música)|altura de nota]]. [[Fitxer:Korg SQ-10.JPG|thumb|right|Seqüenciador analògic Korg model SQ10. A sota podem veure la primera renglera de controls d'un sintetitzador [[Korg MS-20|Korg MS20]]]] Eren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un o dos aparells a la vegada i tenien pocs [[Compàs (música)|compassos]] disponibles. L'aparició del sistema [[MIDI]] el [[1983]] i l'avanç de la tecnologia digital en matèria musical va suposar una veritable revolució. Fou en aquest punt quan van començar a comercialitzar-se els primers seqüenciadors digitals (físics) i programes seqüenciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.<ref> {{cite web | title = Cubase 6 screenshot licensed under CC-BY-SA-3.0 | url = http://www.steinberg.net/en/landing_pages/c6_creative_commons | publisher = Steinberg Media Technologies GmbH }}</ref>
==Funcionament (Programari)==
[[Fitxer:secuenciador vista principal.gif|thumb|left|'''Secció principa'''l]]
El funcionament bàsic d'un seqüenciador en forma d'aplicació informàtica passa per una secció principal on es visualitzen totes les pistes, on cada [[pista]] correspon a un so o a una font sonora i els [[paràmetre]]s que les afecten de forma global com el [[intensitat sonora|volum]], l'[[entonació (música)|entonació]], el [[panorama]], o el [[MIDI|canal MIDI]], així com els controls de reproducció (''play'', ''stop'', ''loop'', [[tempo]], etc.) i les funcions bàsiques de ''copiar i enganxar'', ''mute'' (silenciar), moure part, fusionar parts, etc. Pel que fa a l'edició, trobem diverses seccions, essent les més rellevants el '''rodet de piano''', la '''partitura''' i la '''llista d'events'''.<ref name=Rothstein1995> {{cite book |ref={{sfnref|Rothstein|1995}}
| last = Rothstein | first = Joseph | title = MIDI: A Comprehensive Introduction | series = Computer Music and Digital Audio Series | volume = 7 | publisher = A-R Editions, Inc. | publication-date = 1995 | ISBN = 978-0-89579-309-6 | pages = [https://books.google.com/books?id=ajDaXh-qgDUC&pg=PA77 77], [https://books.google.com/books?id=ajDaXh-qgDUC&pg=PA122 122] }}</ref>
[[Fitxer:secuenciador rodillo piano.gif|thumb|left|'''Secció rodet de piano''' amb una escala simple de do major quantitzada a corxeres]] '''Rodet de piano''': És la forma d'edició més estesa. Consisteix en un teclat virtual adjunt a una quadrícula on es representen els compassos, que alhora estan subdividits en una [[Quantificació (processament d'àudio)|quantització]] preestablerta (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, etc.). La forma de compondre és ''dibuixant'' literalment les notes, variant l'altura i la duració sobre la quadrícula. Com s'aprecïa el funcionament és molt semblant al d'una pianola.
Línia 25:
* [[Caixa de ritmes]]
* [[Arpegiador]]
== Referències ==
{{referències}}
{{commonscat}}
| |||