95.842
modificacions
m (→Resum) |
|||
Aquest diàleg ha rebut últimament molta atenció per part de diferents escoles de pensament. [[Leo Strauss]] va escriure un comentari polític-filosòfic sobre el diàleg; ho va considerar un examen irònic de la naturalesa de l'home noble, de la virtut i de les relacions domèstiques.
[[Michel Foucault]] va dedicar un capítol de la seva ''Història de la sexualitat'' (1976–1984) a "La casa de Iscòmac".Foucault va prendre la descripció de Xenofont de la relació entre Iscòmac i la seva dona com una expressió clàssica de
La via d'interpretació irònica ha tractat a Iscòmac com l'objecte d'una sàtira, més que com un model per Xenofont. Molts han suggerit que el Iscòmac del diàleg és el mateix home la família del qual va ser ridiculitzada a l'oratòria política atenesa. Després de la mort d'aquest Iscòmac, la seva vídua es va traslladar a viure amb la seva filla i el seu gendre Calias, i aviat va quedar embarassada d'aquest, la qual cosa va conduir a un intent de suïcidi de la filla. Sovint es va parodiar a Calias en les comèdies ateneses per la seva incontinència sexual i el seu pseudo intel·lectualisme.
|