Oeconomicus: diferència entre les revisions

1.416 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
D'acord amb Sòcrates, qui desitja ser feliç i fer el que li pot portar bona vida ha de viure sense un amo. El que nega el treball amb el pretext de no tenir un amo o d'acceptar-ho en tenen un; el que diu que roman sense mestre és sota el jou de les males passions que l'impedeixen fer les seves obligacions, les seves ordres i comandaments. La submissió a les passions fa incapaç de ''[[kalokagathie]]''; les passions són criticades per Sòcrates perquè impedeixen el ''kalokagathie'', la noblesa de caràcter, com els diners perquè el desig i la passió de tenir-ne i de guardar-ne impedeix fer el bé útil i que pot dir-se allò que és útil: fins i tot l'enemistat és un bé quan un sap com fer que sigui útil.
 
==== Capítol II. La comparació de la riquesa de Sòcrates i Critòbul. Critòbul demana a Sòcrates perajuda ajudari alels seuseus consellconsells ====
Critòbul és pres en exemple de servilisme als seus diners per Sòcrates que empra un to burleta, i es diu lliure al contrari de Critòbul, a qui incumbeixen càrregues obligatòries. [[Sòcrates]] explica que el pobre viu més plàcidament que el ric: no ha de suportar els problemes de la seva situació econòmica, (paràsits, amics interessats, l'obligació de mantenir el seu rang, [[litúrgia (l'antiga Grècia)|litúrgies]], etc.) i, si cal, els seus amics sempre li poden prestar diners. Ens trobem amb el menyspreu socràtic per a les litúrgies quan fa esment de contribucions pesades per a la ramaderia dels cavalls, el finançament d'un cor i i de competicions de gimnàstica, l'equip d'un [[trirrem]] i per l'impost de guerra ("''[[Isfora]]''").
 
==== Capítol III. Necessitat de l'ordre i del mètode. El paper de la dona ====
En primer lloc, l'ordre i el mètode són necessaris, Xenofont demostra per una sèrie d'estris que inquieta més als servidors que els seus amos que els assetgen per la seva falta d'ordre, demostrant amb això que el lloc ocupat per al bé és de poca importància, sempre que el lloc d'emmagatzematge és adequat; les persones que ajusten bé la seva casa tenen un lloc particular com els vasos destinats als sacrificis, un altre per a la vaixella de taula, que els instruments de conreu estan col·locats en un altre lloc, i els armes amb guerra, a part.
 
Iscòmac tracta a la seva dona amb delicadesa, prenent-se un temps per familiaritzar-a la seva manera de vida, retraient les faltes que comet com un defecte en la seva instrucció, i el que ignora depèn de la responsabilitat del seu marit. Aconsegueix fer-se obeir amb submissió, devoció i afecció, i sap que per la qualitat de la seva instrucció, la seva dona, quan es mostrarà millor que ell, li serveixen al seu torn com un exemple i mestre.
 
L'esclau i el cavall tenen com a punt comú una edat ideal a la qual cal comprar-los, per a la qualitat de servei que ofereix la seva joventut, i perquè aquesta qualitat pot millorar-se amb l'edat. Sòcrates li respon a Critòbul que pot mostrar als agricultors feliços de fer veure, de mostrar el resultat del seu art.
 
== Comentari i interpretació ==
95.789

modificacions