La gramàtica de valències considera que el [[verb]] és el nucli de l'oració i que, segons els seus requeriments semàntics i sintàctics, exigeix obligatòriament la presència d'un o més arguments o complements. El subjecte és aleshores l'element que acompanya alsels verbs de valència 1, monovalents o verbs intransitius. Per exemple el verb "dormir" és de valència 1, ja que només requereix un subjecte per formar una frase correcta ("X dorm"). Aquest subjecte és obligatori a nivell gramatical encara que no es manifesti fonèticament en les llengües que ho permeten (el que es coneix com a [[subjecte elidit]] o subjecte nul<ref>{{ref-publicació|cognom=Solà i Pujols|nom=Jaume|títol=Concordança i subjectes|publicació=Llengua i literatura|volum=6|url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000115%5C00000068.pdf|consulta=9 juliol 2014}}</ref>), per exemple en castellà es pot dir "Carlos duerme" o simplement "duerme" si el referent o la persona que dorm es dedueix del context, mentre que en anglès cal especificar sempre "He sleeps".
