Süßmayr fou deixeble de d'[[Antonio Salieri]] i segons afirmà Constanze Mozart [[1790]]/[[1791|91]] també fou deixeble de [[Wolfgang Amadeus Mozart]]. Amb Süßmayr va parlar Mozart els seus últims dies sobre el seu [[Rèquiem (Mozart)|Rèquiem]], de manera que Süßmayr a partir del que aquest li havia dit i algunes anotacions deixades pel propi Mozart, fou capaç de completar aquesta composició després de la mort de Mozart. Encara que han estat sovint criticades, les variacionsaportacions fetes per Süßmayr (ell va composà/instrumentalitzàcompondre lesi cincva últimesinstrumentar-ne parts)diverses formenseccions), actualment formen part de la versió estàndard del [[Rèquiem (Mozart)|Rèquiem]].
Des de [[1792]] treballa Süßmayr va treballar com a director en el Teatre''Burgtheater'', el teatre imperial de NacionalViena, i a partir de [[1794]] fou [[mestre de capella]] adjunt de [[Joseph Weigls]] al ''Kärntnertortheater''. És considerat com elun compositordels compositors de ''[[Singspiel]]'' vienès amb més èxit en el seu temps. Les seves obres principals són les òperes ''Moses oder Der Auszug aus Aegypten'' ([[1792]]), ''Der Spiegel von Arkadien'' ([[1794]]), ''Idris und Zenaide'' ([[1795]]) i ''Soliman II.'' ([[1799]]).
