Pere Joan Barceló i Anguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tal i com +tal com |
m Corregit: "l'statu quo" |
||
Línia 33:
{{VT|Guerra de la Quàdruple Aliança}}
Mentrestant, les pretensions de Felip V de recuperar els territoris italians que havia cedit al [[Tractat d'Utrecht]] van motivar l'aliança de [[Regne de França|França]], [[Anglaterra]], [[Comtat d'Holanda|Holanda]] i [[Àustria]] contra el borbó espanyol. Per dur la imminent guerra a Catalunya, el 1718 el [[James Fitz-James Stuart|Duc de Berwick]] va començar a enviar cartes als antics austriacistes catalans (antics enemics seus) per reclutar-los com tropes franceses. Motivat per la possibilitat de canviar l{{'}}''statu quo'' de la guerra anterior, el Carrasquet deixà la seva partida de cent homes a les muntanyes del [[Priorat]] i es va dirigir a França el maig de 1718. Poc després les tropes espanyoles de Felip V envaïren el regne de Sicília provocant l'inici de la [[Guerra de la Quàdruple Aliança]]. Berwick atorgà a Barceló el grau de [[coronel]] el 1718,<ref name="En Guàrdia 186"/> i el va posar al davant d'un dels dotze batallons d'''arquebusiers'' formats al Rosselló. El 1719 França va declarar formalment la guerra a Espanya i les seves tropes començaren la invasió: Els homes del Carrasquet serviren de fusellers de muntanya, obrint pas a les tropes franceses i assaltant els combois espanyols. Amb les armes i municions subministrades per França, va aconseguir alliberar els seus familiars empresonats a Falset, però no reeixí a salvar la seva mare.{{Citació necessària|data=gener de 2017}}
La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment: de fet l'historiador [[Francesc de Castellví i Obando|Francesc de Castellví]] va relatar alguns dels seus fets d'armes transmesos oralment, alguns de dubtosa realitat. El Carrasquet va centrar la seva activitat al sud de Catalunya, a les comarques al voltant de la [[Serra de Llaberia]]: el [[Camp de Tarragona]], la [[Ribera d'Ebre]] i la [[Terra Alta]].<ref name="Diccionari"/> La propaganda filipista el titllava sovint de guerriller. El 1719 va intentar conquerir la ciutat de [[Valls]], però aquesta va resistir els embats gràcies a la milícia local (que seria el germen dels [[Història dels Mossos d'Esquadra|Mossos d'Esquadra]]) liderada per la família Veciana.<ref name="En Guàrdia 186"/> També va intentar conquerir [[Reus]].<ref name="Diccionari"/> Perseguit per nombroses tropes borbòniques, va travessar Catalunya passant per [[Montserrat]] fins a arribar al [[Pallars]].<ref name="Diccionari"/> Paral·lelament, tampoc tingué sort la partida de [[Francesc Bernic]], que fou capturada per [[Josep Anton Martí]] a [[La Llacuna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnabat i Mata |nom=Ramon |títol=Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim |url=http://books.google.cat/books?id=De7iAAAAMAAJ&q=bernic+Mart%C3%AD+1719&dq=bernic+Mart%C3%AD+1719&hl=ca&sa=X&ei=s5erUaToGOfA7AbGiYCQCQ&ved=0CFQQ6AEwBA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=72 |isbn=8478268758}}</ref> En canvi les tropes franceses regulars sí van poder ocupar diverses comarques pirinenques, a les quals hi van restablir el sistema municipal català tradicional que havia estat abolit pels borbònics.<ref name="En Guàrdia 186"/> En finalitzar la campanya a finals de la tardor, el batalló del Carrasquet va tornar al [[Rosselló]] per preparar la campanya de l'any següent.<ref name="En Guàrdia 186"/>
| |||