Oeconomicus: diferència entre les revisions

5.215 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
trec per deixar-ho per que ho faci algú amb més capacitat de traducció del francès que jo.
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (trec per deixar-ho per que ho faci algú amb més capacitat de traducció del francès que jo.)
{{inacabat|data=febrer de 2017}}
{{infotaula llibre}}
L''''''Oeconomicus''''' (''Οικονoμικός'') de l'escriptor grec [[Xenofont]] és un diàleg [[Sòcrates|socràtic]] que tracta de l'economia domèstica i l'[[agricultura]]. És una de les primeres obres d'economia i una font important per al coneixement de la història social i intel·lectual de l'[[Antiga Atenes|Atenes clàssica]]. A més de l'economia domèstica, el diàleg tracta temes com les qualitats d'homes i dones, les seves relacions, la vida rural enfront de la urbana, l'esclavitud, la religió i l'educació. Els estudiosos situen la redacció d'aquesta obra en els últims anys de la vida de Xenofont, potser desprès de l'any 362 aC. [[Ciceró]] va traduir l'''Oeconomicus'' al [[llatí]], i l'obra va ser molt popular durant el [[Renaixement]] i va ser traduïda a diversos idiomes.
* D. ''Els principis bàsics de l'agricultura''
* E. ''L'art de ser obeït''
 
=== A. La propietat i el valor ===
==== Capítol I. Definició de l'economia. Definició de propietats. L'efecte de les passions ====
El diàleg entre Sòcrates i Critòbul comença amb una discussió sobre l'economia i la riquesa, aquest últim es refereix al que és útil, és a dir, quin avantatge té. S'ha de demostrar amb l'exemple què s'ha de fer i no fer.
 
D'acord amb Sòcrates, qui desitja ser feliç i fer el que li pot portar bona vida ha de viure sense un amo. El que nega el treball amb el pretext de no tenir un amo o d'acceptar-ho en tenen un; el que diu que roman sense mestre és sota el jou de les males passions que l'impedeixen fer les seves obligacions, les seves ordres i comandaments. La submissió a les passions fa incapaç de ''[[kalokagathie]]''; les passions són criticades per Sòcrates perquè impedeixen el ''kalokagathie'', la noblesa de caràcter, com els diners perquè el desig i la passió de tenir-ne i de guardar-ne impedeix fer el bé útil i que pot dir-se allò que és útil: fins i tot l'enemistat és un bé quan un sap com fer que sigui útil.
 
==== Capítol II. La comparació de la riquesa de Sòcrates i Critòbul. Critòbul demana a Sòcrates ajuda i els seus consells ====
Critòbul és pres en exemple de servilisme als seus diners per Sòcrates que empra un to burleta, i es diu lliure al contrari de Critòbul, a qui incumbeixen càrregues obligatòries. [[Sòcrates]] explica que el pobre viu més plàcidament que el ric: no ha de suportar els problemes de la seva situació econòmica, (paràsits, amics interessats, l'obligació de mantenir el seu rang, [[litúrgia (l'antiga Grècia)|litúrgies]], etc.) i, si cal, els seus amics sempre li poden prestar diners. Ens trobem amb el menyspreu socràtic per a les litúrgies quan fa esment de contribucions pesades per a la ramaderia dels cavalls, el finançament d'un cor i i de competicions de gimnàstica, l'equip d'un [[trirrem]] i per l'impost de guerra ("''[[Isfora]]''").
 
==== Capítol III. Necessitat de l'ordre i del mètode. El paper de la dona ====
En primer lloc, l'ordre i el mètode són necessaris, Xenofont demostra per una sèrie d'estris que inquieta més als servidors que els seus amos que els assetgen per la seva falta d'ordre, demostrant amb això que el lloc ocupat per al bé és de poca importància, sempre que el lloc d'emmagatzematge és adequat; les persones que ajusten bé la seva casa tenen un lloc particular com els vasos destinats als sacrificis, un altre per a la vaixella de taula, que els instruments de conreu estan col·locats en un altre lloc, i els armes amb guerra, a part.
 
Iscòmac tracta a la seva dona amb delicadesa, prenent-se un temps per familiaritzar-a la seva manera de vida, retraient les faltes que comet com un defecte en la seva instrucció, i el que ignora depèn de la responsabilitat del seu marit. Aconsegueix fer-se obeir amb submissió, devoció i afecció, i sap que per la qualitat de la seva instrucció, la seva dona, quan es mostrarà millor que ell, li serveixen al seu torn com un exemple i mestre.
 
L'esclau i el cavall tenen com a punt comú una edat ideal a la qual cal comprar-los, per a la qualitat de servei que ofereix la seva joventut, i perquè aquesta qualitat pot millorar-se amb l'edat. Sòcrates li respon a Critòbul que pot mostrar als agricultors feliços de fer veure, de mostrar el resultat del seu art.
 
==== Capítol IV. Sentència d'artesans. La guerra i l'agricultura. Exemple del rei persa. Exemple de Cir el Jove ====
El resultat de l'agricultura, els plaers dels cultius d'aliments no està exempta de dificultats, la delícia dels plats és evident amb un exercici del cos. Xenofont oposa l'artesà a la pagesia organitzat en els pobles; les possessions dels ciutadans van ser governats per diversos esclaus de confiança, que esmenta Iscòmac: aquestes terres van ser repartits i un comissari - també esclau - al qual també va educar als interessos de l'amo - quan les terres es van unir en un sol domini.
 
Els oficis d'artesans es duen a terme en baixa estima, aquests treballs arruïnen el cos dels obrers que els exerceixen i també dels que els manen, obligant-los a una vida casolana o sedentaris.<ref>[[Platon]] al Llibre VIII de ''[[La República]]'', També s'oposa a un pobre pagès prim i cremat pel sol a un amb una alimentació rica en l'ombra i sobresaturat.</ref>.
 
==== Capítol V. Elogi de l'agricultura comparada a l'artisanat. Ensenya el coratge i l'art de manar ====
La condició d'agricultor és la més valorada per totes les condicions socials que predisposen a l'activitat militar. Testimoniant el reconeixement al que li proporciona beneficis i cures a la terra, el que desenvolupa el gust de la caça i alimenta els gossos com la caça, l'agricultura ensenya la justícia i demostra la seva naturalesa divina,i promoure l'oportunitat per al benefici de l'home a ensenyar-li el valor, el valor que Xenofon va trobar per als camps pel que lluitar. Entre d'altres paral·lelismes entre els camps i els combats, Xenofont diu que l'home està tractant de reconciliar i consultar als déus en ambdós casos, i recorda que l'accident era imprevisible.
 
== Comentari i interpretació ==
95.871

modificacions