Obre el menú principal

Canvis

El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquesta dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el límit de les conquestes castellanes. És a dir, que la Corona d'Aragó ja havia assolit els límits pactats anteriorment, això i la indefinició de les fronteres entre els regnes de Múrcia i de València provocava tensions entre els dos reis.<ref name="Diccionari"/>
 
L'avançament de la conquesta catalanoaragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui, en veure que avançaven península avall els catalans i aragonesos, no respectà aquesta divisió i, el [[1242]], intentà [[Setge d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei d'Aragó. Quan [[Jaume I el Conqueridor]] va posar [[Setge de Xàtiva (1244)|setge a Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, a la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establert, i tractà de guanyar-la furtivament mitjançant la rendició en favor seu i en perjudici de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l'infant un tenda moresca; però el comte-reiJaume I s'assabentà del veritable motiu d'aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l'al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, Jaume el féu penjar.
 
Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al ''Llibre dels feyts''– ''havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...».''
 
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminàacabà amb un fracàs. Però, en canvi, el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera|Énguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores, Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.<ref name="Sapiens121">{{ref-publicació| cognom=Mata | nom =Jordi | article =Jaume I. Rei i Mite | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.8.14 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
== El tractat ==
Usuari anònim