Centcames: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.14.150.179. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
millores
Línia 1:
[[Fitxer:Female centipede with eggs.jpg|thumb|Escolopendromorf femella tenint cura de la posta]]
== suscribiros a Kegos007 ==
'''Centpeus''', '''centcames''', '''centpotes''' o '''cuca de cent cames''' és el nom comú de diverses espècies de [[miriàpodes]] de la [[classe (biologia)|classe]] dels [[quilòpodes]]. El nom deriva d'una de les característiques més notables d'aquests animals, la possessió de nombrosos parells de potes, per bé que el nombre de potes no arriba mai a 100, sinó que oscil·la entre 15 i 23 parells, és a dir, entre 30 i 46 potes.
== Morfologíaçía externa ==
 
El terme centcames (o centpeus) no té cap validitat en [[taxonomia]], ja que sota aquesta denominació s'agrupen diferents [[família (biologia)|famílies]] de quilòpodes no relacionades entre si.
 
Existeix una denominació anàloga, la de [[milpeus]], que s'aplica a les espècies de [[diplòpodes]] (uns altres miriàpodes) amb cos allargat i cilíndric.
 
== Morfología externa ==
El cos dels centcames consta d'un cap petit seguit d'un tronc subdividit en molts segments. Al cap hi trobem les antenes sensorial, les [[peces bucals]] i, a vegades, els [[ulls simples]], per bé que hi ha diverses espècies cegues. Les potes del primer segment del tronc estan molt modificades i transformades en dos forts ullals associats a una glàndula [[verí|verinosa]], de manera que els centpeus són animals verinosos; això no obstant, les espècies de casa nostra no representen cap perill per a les persones.
 
Linha 14 ⟶ 9:
* [[Litobiomorfs]]. Inclou els centcames amb 15 parells de potes.
 
* [[Escolopendromorfs]]. Inclou els centcames amb 21 a 23 parells de potes. Dins aquest grup s'inclouen les [[escolopendres]], els centcames més grans a casa nostra, que poden infringir una mossegada molt dolorosa, però en cap cas mortal, com de vegades s'exagera.<ref name= "Blas">Blas, M. ''et al''., 1987. ''Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10''. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2</ref>
 
== Referències ==