Bagàs (restes): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Redirecció a Remòlta |
retocs de format via IEC |
||
Línia 1:
'''Bagàs''' o '''remòlta''' és el residu que resulta de certs processos d'elaboració d'aliments, com ara les restes d'extracció del canyamel o canya de sucre o del premsatge de les olives i de llavors oleaginoses, etcètera, un cop s'han premsat per a treure'n suc <ref>Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona (1998)</ref><ref>Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València (2014)</ref>
Alguns d'aquests subproductes tenen interés com a font de [[pinso]]s i proteïnes per a consum animal o humà,<ref>{{GEC|0207190|remòlta}}</ref> per la fabricació d'[[aiguardent]] o [[bioetanol]]. Més recentment aquesta [[biomassa]] s'ha descobert com a combustible [[bioenergia|bioenergètic]] en instal·lacions de [[cogeneració]] o com [[primeres matèries|primera matèria]] per fabricar [[biogas]]<ref>[http://infobio.ctfc.cat/?p=3353 «Escòcia brinda per la nova planta de bioenergia propulsada amb whisky»], ''infobiomassa,'' 13 de maig de 2011</ref> la fabricació de paper o altres productes a alt valor afegit.<ref>Josep Castells i Boliart, [http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/arxius/NE-97-98_C_Castells.pdf «Aplicacions de la biotecnologia en la indústria. Oportunitats per a la renovació de la indústria catalana»], Monografia, ''Nota d'economia ''97-98,''Generalitat de Catalunya, pàgina 157-177''</ref><ref>J.J. Manyà Cervelló, Manyà [http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/6429/08CAPITOL1.pdf;jsessionid=9FF07BC51922D90654487B1C8A2E4131.tdx2?sequence=8 «Introducció»], 2002</ref>
Actualment, el bagàs de cervesa és generalment comercialitzat com a complement de la dieta de remugants, com ara de vaques lleteres (7)
El bagàs de cervesa s'ha analitzat com a possible font d'additius per benzinols perquè se'n disposa durant tot l'any, al ritme de fabricació de cervesa (7)
'''Bagàs de cervesa'''
El bagàs de cervesa és el residu de la maceració del malt en el procés de fabricació de cervesa <ref>(3) Hidròlisi dels polisacàrids del bagàs de cervesa, Josep Juanbaró i Lluís Puigjaner, Universitat de Barcelona, Barcelona (1990)</ref>
El bagàs de cervesa és el conjunt de matèries insolubles residuals que durant el procés cerveser se separen del most per filtració a l'acabament de l'etapa de maceració del malt (7). El bagàs surt moll a 74ºC (7)
El bagàs és el subproducte principal d'una cerveseria, que com a focus de contaminació microbiològica del procés cerveser, cal evacuar a la major brevetat (7).
''<u>Composició del bagàs de cervesa</u>''
Per a la fabricació de cervesa es conreen varietats d’''Hordeum vulgare'', L. i d’''Hordeum distichon'', L. En els corresponents grans d’ordi es poden distingir les següents parts (7):
1) Clofolla, 7-13%
2) Pericarp i testa, <1%
3) Capa d’aleurona, 1-3%
4) Endosperma, 80-85%
5) Embrió, 3-5%
L’estructura de la clofolla és feta de polisacàrids. La cel·lulosa del gra és en gran part confinada a la clofolla. També hi ha hemicel·luloses que contenen residus de pentoses, hexoses i àcids urònics (7).
Aquest esquelet polisacarídic conté lignina, la funció principal de la qual és conferir rigidesa a les parets cel·lulars. La lignina del gra es localitza en gran part a la clofolla. També hi són presents petites quantira de polifenols (tanins), compostos que poden ser involucrats en la biosíntesi o degradació de la lignina (7).
''Composicions químiques brutes descrites per al bagàs de cervesa''
Balanç de matèria del gra d’ordi, g/kg (7)
Remull, 5-15
Respiració, 31-75
Arrels, 24-45
Most, 637-697
Bagàs, 170-300
Components del bagàs de cervesa / continguts, g/kg (7)
Cel·lulosa, 180
Hemicel·luloses, 246<sup>a</sup>
Midó, 68
Sucres solubles, 11
Matèries grasses, 83
Matèries nitrogenades, 250
Matèries minerals, 39
Altres sense nitrogen, 123<sup>b</sup>
<sup>a</sup> Només inclou arabinoxilans
<sup>b</sup> Només inclou lignina
Les variacions en la composició del bagàs són degudes a la naturalesa del malt, la finesa de la mòlta, la tecnologia de la maceració, el grau d’exhauriment i el sistema de filtració. Les diferències més notables provenen del desigual grau d’hidròlisis del midó a l’acabament de la maceració (7).
''Els polímers sense nitrogen del bagàs'' (7):
· '''Sosteniment'''
+ ''Polisacàrids''
<nowiki>#</nowiki> Cel·lulosa, ß-1,4 (d’alt i baix grau de polimerització)
<nowiki>#</nowiki> Hemicel·luloses
§ Xiloglucans, ß-1,4
§ Arabinoxilans, ß-1,4
§ Arabinogalactans, ß-1,3
§ Xilans (tipus variats), ß-1,4
§ Glucomannans, ß-1,4
§ Galactoglucomannans, ß-1,4
§ ß-glucans, ß-1,3;ß-1,4
<nowiki>#</nowiki> Pectines
§ Poligalacturonans
§ Ramnogalacturonans
§ Galactans
§ Arabinans
§ Arabinogalactans
+ ''No polisacàrids''
<nowiki>#</nowiki> Lignina
· '''Reserva'''
+ ''Polisacàrids''
<nowiki>#</nowiki> Midó
<nowiki>#</nowiki> Hemicel·luloses
Els principals polímers sense nitrogen del bagàs de cervesa són (7):
· ''Hemicel·luloses''
<nowiki>*</nowiki> Xilans ('''arabinoxilans''')
<nowiki>*</nowiki> '''ß-glucans'''
'''''. Cel·lulosa'''''
· ''Midó''
<nowiki>*</nowiki> '''Amilosa'''
<nowiki>*</nowiki> '''Amilopectina'''
· ''Lignina''
==Aplicacions==
* Una classe de remòlta és el residu llenyós de la [[canya de sucre]]. En estat fresc conté un 40% d'aigua. Sol utilitzar-se com a combustible a les pròpies [[Enginy sucrer|sucreres]]. També s'utilitza en la indústria del paper i fibres, per la [[cel·lulosa]] que contenen. Com a font de fibres papereres té unes limitacions similars a les de la palla de cereals, encara que ofereix major versatilitat. Globalment es pot utilitzar per substituir les pastes de frondoses sense disminuir la qualitat del producte final; s'utilitza actualment en pràcticament totes les qualitats de paper, si bé no es pot usar en alts percentatges en qualitats d'embalatge d'alta resistència.
* El residu de [[Raïm (fruit)|raïm]] o la [[brisa de raïm|brisa]] queda després d'extreure el [[most]]. Està constituït per la pell, les llavors i els caps dels raïms.Se n'obté, mitjançant [[destil·lació]] a l'[[alambí]], l'[[aiguardent]] també anomenat [[oruxo]], [[grappa]] a Itàlia, Argentina i Uruguai, [[marc de Bourgogne]] o de [[xampany]] a [[França]], [[marc de cava]] a [[Catalunya]], [[bagaço]] a [[Portugal]]…
* La remòlta d'[[oliva|olives]] es diu refeta o pinyolada. Es tracta dels pinyols i altres restes dels quals, mitjançant l'ús de pressió extrema i dissolvents s'aconsegueix l'oli de pinyolada, de molt inferior qualitat: perquè sigui apte per al consum ha de refinar, després es barreja amb [[oli]] verge per donar-li una mica de sabor.
* El bagàs de cervesa s'utilitza principalment com a aliment per a [[remugant]]s<ref>X. Alibés i Rovira & F. Muñoz i Pérez, [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000164%5C00000037.pdf «Potencial energètic de certs subproductes agrícoles com a aliments per remugants»], Institut d'estudis catalans, 2001</ref> tot i que pot tenir aplicacions en la indústria química.<ref>Josep Juanbaró i Portella, Lluís Puigjaner Corbella, ''Hidròlisi dels polisacàrids del bagàs de cervesa per a la producció d'acetona-butanol-etanol,'' Universitat de Barcelona, 1990, 557 pàgines</ref>
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|bagas}}
{{ORDENA:Bagas}}
[[Categoria:Biocombustibles]]
[[Categoria:Fibres]]
[[Categoria:Tècniques culinàries]]
| |||