Diferència entre revisions de la pàgina «John Martin (pintor)»

cap resum d'edició
| lloc_naixement = [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]], [[Anglaterra]])
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1854|2|17|1789|7|19}}
| lloc_defuncio = [[Illa de Man]]<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"> [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040720.xml Gran Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref>
| nacionalitat = {{GBR}}
| conjuge =
| signatura =
}}
[[Fitxer:Belshazzar's Feast Martin.jpg|right|333px|thumb|''[[El festí de Baltasar]]'' ([[1826]], 479 × 681 cm, [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]]) ]]
'''John Martin''' ([[1789]]-[[1854]]) fou un [[Pintura romàntica|pintor romàntic]] anglès i [[gravador]] amb la tècnica de la [[manera negra]], cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.<ref name="ISBN 8429742271."> Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, [[1996]]. ''Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat''. [[Barcelona]]: [[Edicions 62]]. ISBN 8429742271. Pàgs. 504-505.</ref>
 
==Biografia==
 
Es va iniciar treballant a [[Newcastle upon Tyne]] com a decorador de carrosses i, amb posterioritat, va ésser deixeble i col·laborador de Boniface Musso. El [[1806]] es va establir a [[Londres]], on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''Josuè ordenant al sol que s'aturi'' ([[1816]], United Grand Lodge of Great Britain, [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i el [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà de ''"pintor més popular del moment"''. La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
 
Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> des del [[1811]].<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>
 
 
 
 
 
 
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), [[Judici Final|Juí Final]] ([[1853]], col·lecció privada) i ''La plana del Cel'' ([[1853]], col·lecció privada).<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>
 
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''Josuè ordenant al sol que s'aturi'' ([[1816]], United Grand Lodge of Great Britain, [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i elEl [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà de ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
 
 
Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]]. Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]]. De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
John Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
 
S'inspirà també en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]] i il·lustrà ''[[El Paradís Perdut]]'' de John Milton.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref> Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>
 
Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la [[Tate]] de [[Londres]] i la Laing Art Gallery de [[Newcastle upon Tyne]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
==Llegat==
==Obres destacades==
 
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
{{refbegin|2}}
 
La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
 
{{refend}}
 
 
==Obres destacades==
 
{{refbegin|2}}
* ''Arbres'' (llapis i aquarel·la sobre paper, 21 × 30,8 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El [[bard]]'' ([[1817]], [[oli sobre llenç]], 270 × 170 cm, Laing Art Gallery, [[Newcastle upon Tyne]], [[Anglaterra]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El [[Jardí de l'Edèn]]'' ([[1821]], 19,4 × 26,4 cm, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''[[Eva]] mostrant el fruit prohibit a [[Adam]]'' ([[1824]], [[manera negra]], 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Eve's Dream Satan Aroused'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'6 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Cel - Els rius de la benaurança'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'1 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Paradís - Adam i Eva - L'himne del matí'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''[[Satanàs]] contemplant Adam i Eva al Paradís'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'7 × 35'6 cm., Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
*''[[El festí de Baltasar]]'' ([[1826]], 479 × 681 cm, [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Els àngels guardant el Paradís durant la nit'' ([[1826]], [[manera negra]], 25'7 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Una dona afligida en un cingle'' ([[1829]], [[aiguada]] sobre [[vitel·la]], 25'6 × 19'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''La destrucció de Sodoma'' ([[1833]], dibuix, Museu d'Art de la Universitat de Michigan, [[Ann Arbor]], [[Michigan]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''[[Satanàs]] al Consell'' ([[1831]], [[manera negra]], 48 × 70 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Manfred i la bruixa dels Alps'' ([[1837]], 39 × 56 cm, [[aquarel·la]], The Whitworth Art Gallery, [[Universitat de Manchester]], [[Machester]], [[Anglaterra]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''La coronació de la [[Reina Victòria del Regne Unit|reina Victòria]]'' ([[1839]], [[oli sobre llenç]], 238'1 x 185'4 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''The Assuaging of the Waters'' ([[1840]], [[oli sobre llenç]], 143 × 218 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Els àngels caiguts entrant al Pandemònium, del [[El Paradís perdut|Paradís Perdut]]'' ([[1841]], [[oli sobre llenç]], 62'2 x 76'5 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Vista sobre el [[riu Wye]]. Mirant cap a [[Cas-gwent|Chepstow]]'' ([[1844]]; [[aquarel·la]], [[aiguada]] i tocs de pintura a l'oli; 30'7 × 64 cm; [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El gran dia de la seua ira'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], [[Tate]], [[Londres]])
* ''Les Planes del Cel'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], 199 × 307 cm, [[Tate]], [[Londres]])
{{refend}}
 
==Galeria d'imatges==
77.477

modificacions