John Martin (pintor): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
| lloc_naixement = [[Haydon Bridge]] ([[Northumberland]], [[Anglaterra]])
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1854|2|17|1789|7|19}}
| lloc_defuncio = [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"> [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040720.xml Gran Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref>
| nacionalitat = {{GBR}}
| conjuge =
Línia 14:
| educacio =
| moviment = [[Romanticisme]]
| obres_notables = ''[[El festí de Baltasar]]'' ([[1826]]), ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]]), ''Les planes del Cel'' ([[1853]]) i ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]])
| patrons =
| influencies_de =
Línia 26:
==Biografia==
Va realitzar les seues primeres exposicions a la [[Royal Academy of Arts]] de [[Londres]]<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/ Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref> des del [[1811]]
Línia 36:
Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com ''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' ([[1816]], [[Gran Lògia Unida d'Anglaterra]], [[Londres]]), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (''Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit'', [[1812]], Southampton City Art Gallery, [[Southampton]], [[Anglaterra]])<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"></ref>, que culminaren en les seues grans pintures ''El gran dia de la seua ira'' ([[1852]], [[Tate]], [[Londres]]), ''[[Judici Final|Juí Final]]'' ([[1853]], col·lecció privada) i ''
El [[1821]] [[Thomas Lawrence]] el qualificà de ''"pintor més popular del moment"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Linha 42 ⟶ 43:
Es va fer famós tant a [[França]] com a [[Anglaterra]], fou nomenat cavaller per [[Leopold I de Bèlgica]] ([[1833]]) i va influir en artistes nord-americans, com ara [[Thomas Cole]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]]. De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Els anys setanta, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla. Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats. De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref>
John Martin era eminentment assenyat, i durant la [[dècada del 1830]] va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'[[aigües residuals]] de [[Londres]]. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
S'inspirà també en temes espectaculars de l'[[antiguitat clàssica]] i il·lustrà ''[[El Paradís
Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la [[Tate]] de [[Londres]] i la Laing Art Gallery de [[Newcastle upon Tyne]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Linha 55 ⟶ 63:
==Llegat==
John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, [[Joseph Mallord William Turner|William Turner]]<ref name="Amb l'Art"> [https://www.amblart.com/casal-solleric/16-john-martin Amb l'Art (revista d'art contemporani)] {{ca}}</ref>) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref> La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], fins convertir-lo en un dels màxims representats del [[Romanticisme]] i de l'estètica del [[sublim]].<ref name="Amb l'Art"></ref>
La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El paradís perdut'' (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>▼
▲La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic ''El festí de Baltasar'' el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com ''El
Linha 64 ⟶ 76:
{{refbegin|2}}
* ''Arbres'' (llapis
* ''El [[bard]]'' ([[1817]], [[oli sobre llenç]], 270 × 170 cm, Laing Art Gallery, [[Newcastle upon Tyne]], [[Anglaterra]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El [[Jardí de l'Edèn]]'' ([[1821]], 19,4 × 26,4 cm, [[aquarel·la]] sobre paper, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="
* ''La destrucció de [[Pompeia]] i [[Herculà]]'' ([[1822]], restaurat el [[2011]], pintura a l'oli sobre llenç, [[Tate]], [[Londres]])<ref name="Tate"></ref>
* ''[[Eva]] mostrant el fruit prohibit a [[Adam]]'' ([[1824]], [[manera negra]], 25'4 × 35'8 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Eve's Dream Satan Aroused'' ([[1825]], [[manera negra]], 25'6 × 35'6 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
Linha 80 ⟶ 93:
* ''La coronació de la [[Reina Victòria del Regne Unit|reina Victòria]]'' ([[1839]], [[oli sobre llenç]], 238'1 x 185'4 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''The Assuaging of the Waters'' ([[1840]], [[oli sobre llenç]], 143 × 218 cm, Museu de Belles Arts de San Francisco, [[San Francisco]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''Els àngels caiguts entrant al Pandemònium, del [[El Paradís perdut|Paradís
* ''Vista sobre el [[riu Wye]]. Mirant cap a [[Cas-gwent|Chepstow]]'' ([[1844]]; [[aquarel·la]], [[aiguada]] i tocs de pintura a l'oli; 30'7 × 64 cm; [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]])<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>
* ''El gran dia de la seua ira'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], [[Tate]], [[Londres]])▼
* ''Les Planes del Cel'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], 199 × 307 cm, [[Tate]], [[Londres]])▼
▲* ''El gran dia de la seua ira'' ([[
▲* ''Les
{{refend}}
Linha 111 ⟶ 126:
==Bibliografia==
* Feaver, William, [[1975]]. ''The Art of John Martin''. [[Oxford University Press]]. ISBN 9780198173342. [https://www.amazon.com/Art-John-Martin-William-Feaver/dp/0198173342]
* Morden, Barbara C., [[2014]]. ''John Martin: Apocalypse Now!''. McNidder & Grace. ISBN 9781904794998. [https://www.amazon.com/John-Martin-Apocalypse-Barbara-Morden/dp/1904794998/ref=pd_cp_14_1/164-0151309-7474605?_encoding=UTF8&pd_rd_i=1904794998&pd_rd_r=GK1RP4HJD4CW2S3346CV&pd_rd_w=SE0Yj&pd_rd_wg=le1oQ&psc=1&refRID=GK1RP4HJD4CW2S3346CV]
* Myrone, Martin, [[2011]]. ''John Martin: Apocalypse''. Tate Publishing. ISBN 9781854378897. [https://www.amazon.com/John-Martin-Myrone/dp/1854378899/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1486496631&sr=1-1&keywords=John+Martin+%2B+painter]
* Pendered, Mary L., [[2010]]. ''John Martin, Painter: His Life and Times''. Kessinger Publishing. ISBN 9781162765501. [https://www.amazon.com/John-Martin-Painter-Life-Times/dp/116276550X/ref=sr_1_3?s=books&ie=UTF8&qid=1486496377&sr=1-3&keywords=John+Martin+%2B+painter]
==Enllaços externs==
| |||