Dialèctica de la Il·lustració: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 8:
Aquesta ambivalència sorgeix per en les circumstàncies històriques en que el llibre es va escriure: els autors van veure l'aparició del [[Nazisme]],<ref name=":0">{{harvsp|Hernández i Herzog|2016|p=166}}</ref> l'[[Estalinisme]], el [[Capitalisme d'estat]], i la [[Cultura de masses]] com a noves formes de dominació social que no podien ser explicades per la Teoria Crítica tradicional.<ref>"Critical Theory was initially developed in Horkheimer’s circle to think through political disappointments at the absence of revolution in the West, the development of Stalinism in Soviet Russia, and the victory of fascism in Germany. It was supposed to explain mistaken Marxist prognoses, but without breaking Marxist intentions." "The Entwinement of Myth and Enlightenment: Horkheimer and Adorno." in Habermas, Jürgen. ''The Philosophical Discourse of Modernity: Twelve Lectures''. trans. Frederick Lawrence. Cambridge, MA: MIT Press, 1987. 116. Also, see Helmut Dubiel, ''Theory and Politics: Studies in the Development of Critical Theory'', trans. Benjamin Gregg (Cambridge, Mass. and London, 1985).</ref>
Per a Adorno i Horkheimer (basant-se en els treballs de l'economista [[Friedrich Pollock]] sobre el
== Temàtica ==
Línia 19:
* ''[[El Capital|Das Kapital]]''
==
* {{Ref-publicació|cognom=Hernández|nom=F.|enllaçautor=Francesc Hernández Dobón|cognom2=Herzog|nom2=B.|enllaçautor2=Benno Herzog|article=De l’art després d’Auschwitz a la sociologia del menyspreu de Buchenwald|publicació=[[Revista debats|Debats. Revista de cultura, poder i societat]]|url=http://revistadebats.net/index.php/debats/article/view/85/94|volum=vol. 130 (2)|data=2016|editorial=[[Institució Alfons el Magnànim]]|lloc=València|pàgines=166-174|issn=0212-0585}}
== Referències ==
{{reflist|2}}
[[Categoria:Il·lustració]]
|