Ilíada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «* homer simpson mola i ned flanders * {{Wksource|Ιλιάδα|el}} {{1000 Llengua i literatura}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Iliada, La}} Categoria:Guerra de Troia ...».
m Es desfà la revisió 18116579 de Asqad (Discussió)
Línia 1:
{{Infotaula Llibre
* homer simpson mola i ned flanders
| nom = Ilíada
*
| imatge = Homer_Ilias_Griphanius_c1572.jpg
| text_imatge = Portada de l'edició Rihel (Estrasburg, vers el 1572).
| width_img = 200 px
| imatge_caption = Portada de l'edició Rihel<br/>(Estrasburg, vers el 1572).
| títol_orig = Ἰλιάς
| traductor = [[Miquel Peix]] (1978)<br/>[[Manuel Balasch]] (1997)<br/>[[Joan Alberich i Mariné]] (2002)<br/>Montserrat Ros i Ribas (2005-2007)
| autor = [[Homer]]
| dibuixant =
| artista_portada =
| país =
| ciutat =
| idioma = [[Grec homèric]]
| sèrie = [[Cicle èpic]]
| tema = [[Guerra de Troia]]
| gènere = [[Poema èpic]]
| editorial =
| data_pub =
| data_pub_català =
| preu =
| format =
| pàgines =
| capítols =
| isbn =
| precedit_per = ''Cants cipris''
| seguit_per = ''[[Odissea]]''
}}
 
La '''''Ilíada''''' és un [[poema èpic]] [[Grec antic|grec]] atribuït a [[Homer]] ([[segle VIII&nbsp;aC]]) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels [[rapsode]]s. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la [[Guerra de Troia]], concretament 51 dies del setge a la ciutat de [[Troia]] (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per [[Agamèmnon]] a la recerca d'[[Hèlena de Troia|Hèlena]], la muller del seu germà [[Menelau]] raptada per [[Paris de Troia|Paris]], fill de [[Príam]], el rei de Troia.
 
Tant la ''Ilíada'' com ''[[l'Odissea]]'' foren considerades pels grecs de l'època clàssica, i per generacions posteriors, com les composicions més importants en la literatura de l'[[Antiga Grècia]] essent emprades com a fonaments de la [[pedagogia]] grega. Ambdues obres formen part d'una sèrie més àmplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions, denominat [[Cicle èpic]]; no obstant de la resta de poemes tan sols s'han conservat diversos fragments.
 
== Datació i autoria ==
{{AP|Qüestió homèrica}}
 
La data de composició de l'obra és controvertida: l'opinió majoritària la situa en la segona meitat del [[segle VIII&nbsp;aC]]; això no obstant, alguns estudiosos la situen en dates més tardanes, en el segle VI&nbsp;aC, i d'altres defensen que algunes de les parts del poema han d'ésser molt anteriors, com el catàleg de naus del cant II.
 
Per altra banda, gran part dels estudiosos opinen que el cant X, anomenat ''Dolonia'', és una interpolació tardana, ja que aquest cant no sembla tenir connexió amb la resta del poema i els fets que s'hi narren no es troben referenciats en la resta de cants. Tanmateix, alguns estudiosos sostenen l'autenticitat del cant.
 
Tant la '''''Ilíada''''' com l{{'}}''[[Odissea]]'' són atribuïdes generalment al mateix poeta: [[Homer]], de qui s'estima que podia haver viscut en el {{segle|VIII|-|s}}, a la [[Jònia]] (regió històrica situada a la península d'Anatòlia, en l'actual [[Turquia]]). Tanmateix l'autoria és discutida, arribant a discutir-se la mateixa existència d'[[Homer]]. Aquesta polèmica ve d'antic: es remunta a l'antiguitat grecollatina i ha perdurat al llarg del temps.
 
== Contingut i resum dels cants ==
[[Fitxer:Akhilleus_Patroklos_Antikensammlung_Berlin_F2278.jpg|thumb|250 px|Aquil·les embenant Pàtrocle, ferit per una fletxa. [[Tondo]] d'un [[Cílix (ceràmica)|cílix]] àtic de figures vermelles (vers el 500&nbsp;aC), atribuït al pintor de Sosias. Berlín: [[Altes Museum]].]]
La trama se centra en la figura d'Aquil·les, (μῆνις, ''mênis'') i narra els esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè, i últim, any de la [[Guerra de Troia]]. El títol de l'obra deriva del nom grec de [[Troia]], ''Ιlión''.
 
[[Aquil·les]], el millor guerrer dels aqueus, abandona els combats ofès per la sostracció per part d'Agamèmnon d'una jove guanyada en un botí, [[Briseida]]. Amb l'abandó d'Aquil·les i dels seus soldats mirmídons, els grecs patiran grans calamitats i les seves naus estaran a punt de perir incendiades pels troians. Davant la impassibilitat d'Aquil·les en les desgràcies aquees, Pàtrocle, el seu millor amic, li demanarà les seves armes i permís per a participar en la batalla. Aquil·les, a contracor, li ho concedirà. Pàtrocle, després de realitzar grans gestes bèl·liques, serà occit amb l'ajut d'un déu per [[Hèctor]], fill gran de [[Príam]] i el millor guerrer troià, el qual gosarà fins i tot de vestir les armadures d'Aquil·les. La mort de Pàtrocle tornarà Aquil·les al combat per tal de venjar el seu amic, i en singular combat vencerà Hèctor i l'occirà. El cadàver del vençut serà arrossegat davant les muralles de Troia. No obstant això, el rei Príam aconseguirà la clemència d'Aquil·les i podrà retre al seu fill els honors funeraris.
 
A l'antiguitat es considerava aquest poema com una història real i els seus personatges com a model de comportament i heroisme a imitar. El seu estudi i la memorització d'extensos episodis eren pràctica habitual.
 
Tant la ''Ilíada'' com l'''[[Odissea]]'' « ens han arribat dividides en vint-i-quatre cants. Aquesta divisió, relativament tardana, fou feta a la [[Biblioteca d'Alexandria|Biblioteca del Museu d'Alexandria]], on els gramàtics i crítics més cèlebres feren edicions crítiques i anotades de l'obra homèrica. Un d'aquests filòlegs. [[Zenòdot d'Efes]], al segle III&nbsp;aC, per un desig evident de simetria, va dividir cadascun dels dos poemes en vint-i-quatre cants i va assignar a cada cant una de les vint-i-quatre lletres de l'[[Alfabet grec|alfabet]] (les majúscules per la ''Ilíada'' i les minúscules per a l{{'}}''Odissea'', quan uns quants segles després va ser inventada la grafia de les [[Alfabet grec#Aparici.C3.B3 dels diacr.C3.ADtics i de les min.C3.BAscules|minúscules]] ».<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alberich i Mariné|nom = Joan|enllaçautor = Joan Alberich i Mariné |títol = Introducció a la seva traducció de la Ilíada|url = |edició = |llengua = |data = maig del 2012| editorial = La Magrana|lloc = Barcelona|pàgines = 669|isbn = 978-84-8264-550-6}}</ref>
: ''Nota: el número de cada u dels vint-i-quatre cant encapçala la sinopsi corresponent.''
:
 
=== Primera jornada: la disputa.<br/> ===
[[Fitxer:Júpiter y Tetis, por Dominique Ingres.jpg|thumbnail|Tetis, després de la còlera d'Aquil·les, suplica Zeus que permeti als troians prendre avantatge. ''Júpiter i Tetis'' (1811), del pintor neoclàssic francès [[Jean Auguste Dominique Ingres]]. Ais de Provença: [[Museu Granet]].]]
* '''I. La pesta. La còlera d'Aquil·les''': després de nou anys de guerra entre aqueus i troians, una pesta es desencadena sobre el campament aqueu. L'endeví [[Calcant]], consultat sobre això, vaticina que la pesta no cessarà fins que [[Criseida]], esclava d'[[Agamèmnon]], sigui tornada al seu pare Crises (sacerdot d'[[Apol·lo]]). La còlera d'[[Aquil·les]] s'origina per l'ofensa que li infligeix Agamèmnon, ja que després de cedir a Criseida, arrabassa a Aquil·les la seva part del botí: la jove sacerdotessa [[Briseida]]. Aquil·les es retira de la batalla, i assegura que només tornarà a ella quan el foc troià abasti les seves pròpies naus. [[Zeus]] dóna suport a la decisió d'Aquil·les a través de la petició de la seva mare [[Tetis]].
 
=== Segona jornada: treva i batalla.<br/> ===
* '''II. El somni enganyós. La prova. [[Catàleg de les naus|El catàleg de les naus]]''': Zeus, inquietat per la promesa que li havia fet a Tetis, aconsella per mitjà d'un somni a Agamèmnon que armi a les seves tropes per atacar Troia. No obstant això, Agamèmnon, per provar el seu exèrcit, proposa als aqueus tornar a casa, [[Odisseu]] anima a continuar la lluita. A continuació s'enumeren el [[Catàleg de les naus|catàleg de les naus aquees]] i el [[catàleg dels troians]] i els seus aliats.
* '''III. Inici de la treva. Combat singular entre Paris i Menelau''': el cap de les tropes troianes, [[Hèctor]], increpa el seu germà [[Paris de Troia|Paris]] per amagar-se davant la presència de [[Menelau]]. Davant d'això, Paris decideix desafiar Menelau en combat singular. [[Hèlena de Troia|Hèlena]], el rei Príam i altres nobles troians observen la batalla des de la muralla, on Hèlena presenta alguns dels caps aqueus. La batalla es deté per a la celebració del duel singular, amb la promesa que el vencedor es quedaria amb Hèlena i els seus tresors. Menelau està a punt de matar Paris però és salvat per [[Afrodita]], i és enviat al costat d'Hèlena. Es convoca la treva entre aqueus i troians.
* '''IV. Ruptura de la treva. Agamèmnon passa revista a les tropes''': després d'una petita assemblea, els déus decideixen que es reprenguin les hostilitats, pel que [[Atena]], disfressada, incita a [[Pàndar]] perquè trenqui la treva llançant una fletxa que fereix Menelau i després de l'arenga d'Agamèmnon les seves tropes, es reprèn la batalla.
* '''V. Les gestes de Diomedes''': entre els aqueus destaca en la batalla [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]], fill de Tideu, que és assistit per Atena, i que està a punt de matar [[Enees]], arribant a ferir a [[Afrodita]]. Mentrestant, [[Ares]] i Hèctor comanden a les tropes troianes i també destaca [[Sarpèdon (fill de Laodamia)|Sarpèdon]], cabdill dels [[lici]]s, que mata entre d'altres al rei de Rodes, [[Tlepòlem]]. Després Diomedes, emparat novament per Atena, fereix a Ares.
* '''VI. La conversa d'Hèctor i Andròmaca''': davant l'empenta dels aqueus, [[Helen]], també fill de Príam i endeví, insta Hèctor a que torni a Troia per encarregar a les dones troianes que realitzin ofrenes al temple d'Atena. Mentre a la batalla Diomedes i el lici [[Glauc]] reconeixen els seus llaços d'hospitalitat i s'intercanvien les armes amistosament. Hèctor, després de realitzar l'encàrrec del seu germà Helen, va a la recerca de Paris per increpar-lo per tal que torni a la batalla i s'acomiada de la seva esposa [[Andròmaca]].
=== Tercera jornada: ambaixada a Aquil·les i Dolonia.<br/> ===
[[Fitxer:Lekythos Dolon Louvre CA1802.jpg|thumbnail|Dolon vestit amb la pell de llop, [[lècit]] amb figures vermelles (vers el 460&nbsp;aC). París: [[Museu del Louvre]].]]
* '''VII. Combat entre Hèctor i Aiant. La retirada dels cadàvers''': després del debat entre Atena i Apol·lo, interpretat per Helen, Hèctor desafia en duel singular a qualsevol aqueu destacat. Els principals caps aqueus, esperonats per Néstor, accepten el desafiament i després de tirar-ho a sorts, [[Àiax el Gran]] (Àiax Telamoni) és l'elegit. El duel singular té lloc però l'arribada de la nit posa fi a la lluita entre tots dos i s'intercanvien regals. Néstor insta els aqueus a construir una muralla i una fossa que defensi el seu campament. Els troians en assemblea debaten si han de lliurar l'Hèlena i el seu tresor (postura defensada per [[Antènor]]), o només el seu tresor (postura defensada per Paris). Príam ordena que es traslladi als aqueus la proposta de Paris. La proposta és rotundament rebutjada, però s'acorda una treva per incinerar els cadàvers.
* '''VIII. La batalla truncada''': [[Zeus]] ordena a la resta dels déus que s'abstinguin d'intervenir en la contesa. Els troians, animats per Zeus, avancen en la batalla i fan retrocedir als aqueus. Per part dels aqueus, [[Teucre (fill de Telamó)|Teucre]] causa greus danys a les files troianes amb les seves fletxes. [[Atena]] i [[Hera]] tracten d'ajudar els aqueus però [[Iris]] els envia l'ordre de Zeus que no intervinguin. En arribar la nit els troians acampen prop del campament aqueu.
* '''IX. Ambaixada a Aquil·les. Les súpliques''': [[Fènix (fill d'Amíntor)|Fènix]], [[Àiax el Gran|Àiax Telamoni]], [[Odisseu]] i dos heralds són enviats com a ambaixada, per consell de Néstor, on donen a Aquil·les disculpes per part d'Agamèmnon (oferint regals, la devolució de Briseida i a qualsevol de les seves filles com a esposa) i li supliquen que torni a la lluita, però aquest es nega malgrat el consell de Fènix.
* '''X. La Dolonia''': Diomedes i Odisseu, novament per consell de Néstor, realitzen una missió d'espionatge nocturna, en què maten al troià [[Dolon]], que, igualment, havia estat enviat en missió d'espionatge per Hèctor. Després, amb la informació aconseguida a través de Dolon, assassinen a soldats [[traci]]s i al seu rei [[Resos]], mentre dormen, i s'emporten els seus cavalls.
=== Quarta jornada: desfeta dels aqueus i mort de Pàtrocle.<br/> ===
* '''XI. Les gestes de d'Agamèmnon''': de dia, es reprèn la batalla i els aqueus comencen portant la iniciativa. Destaca entre ells [[Agamèmnon]], fins que és ferit per [[Coó]] i ha de retirar-se. Llavors prenen la iniciativa els troians. Els aqueus contraataquen però Diomedes, [[Eurípil (fill de Tèlef)|Eurípil]] i el metge [[Macaon]] són ferits per fletxes de Paris. Mentre el troià Socos mor a mans d'Odisseu però aconsegueix ferir-lo. [[Pàtrocle]] és enviat per Aquil·les a la tenda de Néstor per assabentar de les notícies de la batalla.
* '''XII. Els trioans assetgen el campament aqueu''': els troians, seguint primer els consells de [[Polidamant]], travessen el fossat previ al mur dels aqueus però després no fan cas el seu consell de no assaltar el mur. El lici [[Sarpèdon (fill de Laodamia)|Sarpèdon]] obre una bretxa en el mur que és travessat per les tropes troianes amb Hèctor al capdavant, tot i la resistència d'[[Àiax el Gran|Àiax]] i [[Teucre]].
* '''XIII. Intervenció de Poseidó. Batalla vora les naus''': [[Posidó]] va a la batalla per animar els aqueus a resistir les càrregues dels troians. Entre els aqueus es destaca [[Idomeneu (fill de Deucalió)|Idomeneu]], rei de Creta. [[Helen]] i [[Deífob]] s'han de retirar després de ser ferits per Menelau i [[Meríones]]. Però Hèctor prossegueix en el seu avanç fins que se li oposa Àiax.
* '''XIV. L'engany de Zeus''': [[Hera]] concep un pla per enganyar a Zeus i amb ajuda del cinturó d'Afrodita sedueix a Zeus i amb la de [[Hipnos]] el fa adormir. Després encarrega a Posidó que intervingui en favor dels aqueus. Àiax fereix de gravetat a Hèctor, que és retirat del combat pels seus companys. Malgrat la resistència de [[Polidamant]] i el seu germà [[Acames (fill d'Antènor)|Acames]], els aqueus prenen una breu iniciativa en la batalla.
* '''XV. Contraofensiva aquea des de les naus''': Zeus descobreix l'engany del que ha estat objecte i ordena a Posidó a través d'Iris que deixi d'ajudar als aqueus. Després insta Apol·lo que infongui noves forces als troians. Ares té el propòsit d'anar a combatre al costat dels aqueus per venjar la mort del seu fill [[Ascàlaf (fill d'Ares)|Ascàlaf]] però Atena li adverteix que serà objecte de la ira de Zeus. Hèctor recupera les forces i els troians arriben combatent fins a les naus dels aqueus. Fins i tot Àiax ha de retrocedir.
[[Fitxer:Nikolay Ge 002.jpeg|thumbnail|''Aquil·les i el cadàver de Pàtrocle'' (1855), del pintor realista rus Nikolai Ge. Minsk: Museu Nacional de Belles Arts de Bielorússia.]]
* '''XVI. Gesta i mort de Pàtrocle '''(conegut com la ''Patroclea''): Hèctor aconsegueix calar foc a una de les naus dels aqueus. [[Patrocle]] demana permís a Aquil·les per prendre les seves armes i repel·lir l'atac, al comandament dels mirmidons, fa fugir els troians, que creuen que en realitat es tracta d'Aquil·les. Mata entre d'altres a [[Sarpèdon]], rei de Lícia i fill de Zeus. Però Apol·lo acudeix en ajuda dels troians i colpeja a Patrocle, que després és ferit per Euforb i rematat per Hèctor.
* '''XVII. Gestes de Menelau''': Menelau aconsegueix matar Euforb i defensa el cos sense vida de Patrocle, entorn del qual s'entaula un dur combat. Els troians el fan retrocedir i Hèctor desposseeix a Patrocle de les seves armes. Després acudeixen reforços aqueus al combat i aconsegueixen portar el cos de Patrocle a les naus.
* '''XVIII. Fabricació de les armes i escut d'Aquil·les''': Antíloc dóna notícia de la mort del seu amic Patrocle a Aquil·les, el qual decideix tornar a la lluita per venjar la mort del seu amic. Cau la nit i els troians es reuneixen. [[Polidamant]] és partidari d'anar a Troia a refugiar després dels seus murs però preval l'opinió d'Hèctor de seguir lluitant en camp obert. La nereida Tetis aconsegueix que [[Hefest]] fabriqui armes noves per al seu fill Aquil·les. En aquest cant es fa una descripció molt detallada de l'escut.
=== Cinquena jornada: retorn d'Aquil·les al combat i mort d'Hèctor.<br/> ===
* '''XIX. Aquil·les deposa la seva ira''': Aquil·les es reconcilia amb Agamèmnon, el qual li torna a Briseida juntament amb diversos regals, a més de fer un jurament que mai va estar amb Briseida com és costum entre homes i dones.
* '''XX. Retorn d'Aquil·les al combat. La batalla dels déus''': Zeus dóna permís a la resta dels déus perquè intervinguin en la batalla i ajudin a qui prefereixin. Aquil·les inicia un furiós atac en el qual lluita amb [[Enees]], el qual finalment és salvat per Posidó. Mata Polidor, fill de Príam i s'enfronta Hèctor, però Atena ajuda a Aquil·les i Apol·lo allunya Héctor del combat.
[[Fitxer:Wencker_Priam_aux_pieds_d'Achille.JPG|thumbnail|''Príam als peus d'Aquil·les'' (1876), del pintor alsacià Joseph Wencker. París: [[École Nationale Supérieure des Beaux-Arts|Escola Nacional Superior de Belles Arts.]]]]
* '''XXI. La batalla a la vora del riu Escamandre''': Aquil·les mata, entre d'altres, [[Licaó]], fill de Príam i a [[Asteropeu]], que aconsegueix ferir-lo lleument. El déu-riu [[Escamandre (fill d'Oceà)|Escamandre]] l'envolta amb les seves aigües i està a punt d'ofegar-lo, però [[Hefest]] va en el seu ajut. La resta dels déus lluiten entre ells, uns a favor dels aqueus i altres al dels troians. El rei Príam ordena obrir les portes de Troia perquè les seves tropes es refugiïn rere dels seus murs. Apol·lo aconsegueix, mitjançant un ardit, allunyar momentàniament a Aquil·les dels murs de Troia.
* '''XXII. Combat entre Hèctor i Aquil·les. Mort d'Hèctor''': les forces troianes es refugien a la ciutat però Hèctor queda fora, amb ànim de lluitar contra Aquil·les. Però una vegada cara a cara, Hèctor fuig i és perseguit per Aquil·les. Atena enganya a Hèctor fent-se passar per [[Deífob]], el seu germà, i Héctor s'enfronta per fi cara a cara Aquil·les. Aquil·les mata a Hèctor i li forada els tendons de cada peu per fer-hi passar unes corretges i lligar-lo al seu carro de combat. Llavors se'n va, arrossegant el cos sense vida d'Hèctor.
=== Sisena jornada: funerals de Pàtrocle.<br/> ===
* '''XXIII. Jocs en honor de Pátrocle''': se celebren els jocs funeraris en honor de Pàtrocle amb les següents proves: carrera de carros, pugilat, lluita, carrera, combat, llançament de pes, tir amb arc i llançament de javelina.
=== Dotze dies més tard: funerals d'Hèctor.<br/> ===
[[Fitxer:Hector_brought_back_to_Troy.jpg|thumbnail|El cadàver d'Hèctor és retornat a Troia. [[Baix relleu]] en marbre d'un sarcòfag romà (vers l'any 180-200). París: [[Museu del Louvre]], antiga col·lecció Borghese.]]
* '''XXIV. El rescat del cadàver d'Hèctor i funerals en honor seu''': Príam, amb l'ajut d'[[Hermes]], és conduït a Aquil·les. Suplica recuperar el cos d'Hèctor, Aquil·les l'hi concedeix i se celebra el funeral per Hèctor.
== Manuscrits ==
Es conserven uns manuscrits de la ''Ilíada'' del {{segle|II|-|s}}, encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior a l'any [[520&nbsp;aC]]., que s'utilitzava a [[Atenes]] per recitar-lo en les festes en honor a [[Atena]]. Posteriorment la seva còpia es va generalitzar, sobretot a [[Europa]] (a partir del [[segle XIII]]) i a [[Bizanci]] del [[segle IX]] al [[segle XV|XV]])
 
== Traduccions al català ==
[[Fitxer:Iliada Conrad Roure.jpg|thumb|dreta|150 px|Portada de la primera traducció completa al català de la ''Ilíada'' a càrrec de [[Conrad Roure]].]]
* [[1874]]: [[Magí Verdaguer i Callís]]. Traducció parcial (Cants X i XI).
* [[1875]]: [[Joan Montserrat i Archs]]. Traducció en prosa (se'n conserva només part del cant XVIII).<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Alberich i Mariné|nom = Joan| enllaçautor = Joan Alberich i Mariné| títol = Ilíada|url = |edició = |llengua = |data = 2002| editorial = Edicions de la Magrana|lloc = Barcelona|pàgines = 37|isbn = 84-7410-888-8|capítol = Introducció}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=De Troia a Ítaca |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=1874. Joan Montserrat: Traducció del cant XVIII de la Ilíada (versos 356 a 617)
|url=https://detroiaaitaca.wordpress.com/traduccions-al-catala-de-la-iliada-transcripcions/traduccio-parcial-de-la-iliada-de-joan-montserrat/ |format=html |llengua= |consulta=19 març 2016 | publicació=Blog ''De Troia a Ítaca'' |editorial= |lloc= |volum=|exemplar= |data= |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
* [[1875]]: [[Conrad Roure]]. Traducció en prosa<ref name=":0" /> (no pas de l'original grec, sino de l'edició francesa de Pierre Giguet). Barcelona: Estampa de Leopolodo Domènech, 1879, « Biblioteca del ''Diari Català''.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Figueres i Artigues|nom = Josep M.|títol = El primer diari en llengua catalana: Diari Català (1879-1881)|url = https://books.google.es/books?id=UGmN8q_dVQsC&pg=PA263&lpg=PA263&dq=estampa+de+leopoldo+domenech&source=bl&ots=Ke2D2WlQtx&sig=Glx7j7DcvPlINHQOpWztitj_U44&hl=es&sa=X&ei=_UzqVL-FFcm7UYWrgoAM&ved=0CDIQ6AEwAg#v=onepage&q=estampa%20de%20leopoldo%20domenech&f=false|edició = |llengua = |data = desembre de 1999| editorial = Institut d'Estudis Catalans|lloc = Barcelona|pàgines = 263 i ss.|isbn = 84-7283-477-8|col·lecció = Memòries de la Secció Històrico-Arqueològia, 52}}</ref>
* [[1923]]: [[Antoni Bulbena i Tosell]]: Traducció completa inèdita. Manuscrit Ms. 2147 (Bul. 113)<ref>Catàleg de la Biblioteca de Catalunya, [http://cataleg.bnc.cat/record=b2233685~S13*cat|Ms. 2147 (Bul. 113)]</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació |cognom=De Troia a Ítaca |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=1903-1923. Antoni Bulbena i Tusell. Traducció al català de la Ilíada (fragment) |url=https://detroiaaitaca.wordpress.com/traduccions-al-catala-de-la-iliada-transcripcions/antoni-bulbena-i-tusell-traduccio-al-catala-de-la-iliada-fragment/ |format=html |llengua= |consulta=19 març 2016 | publicació=Blog ''De Troia a Ítaca'' |editorial= |lloc= |volum=|exemplar= |data= |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
* [[1930]]: [[Lluís Segalà i Estalella]]. Traducció en prosa del cant primer. Barcelona, Impremta de la Casa Provincial de Caritat.
* [[1971]]: [[Manuel Balasch]]. Traducció en [[hexàmetre]]s catalans. Editorial Selecta.
* [[1975]]: [[Josep Maria Llovera]]. Traducció, en els metres originals, de les quinze primeres rapsòdies. Publicat pòstumament el 1975 per l'Acadèmia Catòlica de Sabadell (edició no venal).
* [[1978]]: [[Miquel Peix]]. Traducció en hexàmetres catalans. Editorial Alpha.
* [[1996]]: [[Joan Alberich i Mariné]]. Traducció en prosa. La Magrana.
* [[1997]]: [[Manuel Balasch]]. Traducció en [[hexàmetre]]s catalans. Editorial Proa.
* [[2005]]: Montserrat Ros i Ribas. Traducció en prosa. [[Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura grega)|Fundació Bernat Metge]]. (Volum I (2005), cants I-IV; volum II (2007), cants V-VIII).
{{clear}}
 
== Historicitat de la ''Ilíada'' ==
Tot i que es considera que [[Homer]] hauria viscut segles més tard de la [[Guerra de Troia]], durant l'antiguitat es considerava que la ''Ilíada'' narrava fets històrics. No obstant a finals de dita Antiguitat comença a predominar l'opinió que els fets relatats són pura ficció.
 
La ''Ilíada'' se centra en el relat de la psicologia, la còlera, venjança i mort d'herois individuals tot emprat la guerra de Troia com a marc on es desenvolupen els esdeveniments, suposant un coneixement general d'aquesta. així mateix en l'obra es dóna informació vers les institucions polítiques, la societat, la cultura material, la geografia, mites i costums de procedències i cronologies diverses.
<ref>{{Ref-llibre|títol = Introducción a la Ilíada|cognom = Crespo|nom = E.| editorial = Gredos|lloc = Madrid|any = 2006|pàgines =|isbn = 84-473-4624-2}}</ref>
 
=== La ''Ilíada'' com essencialment històrica ===
 
Alguns investigadors, com Forrer el 1924, Page (1959), Huxley (1960) i Wood (1985), indiquen que fonts [[imperi hittita|hittites]] mostren un seguit de coincidències entre noms hittites i noms micènics trobant-hi un indici d'interrelació entre els hittites amb Troia i aqueus.
 
Dits autors sostenen, a més, que l'arqueologia indica que la destrucció de Troia VII-a o de Troia VIh podrien coincidir, en part, amb el conflicte bèl·lic cantat per Homer en la Ilíada. Creuen que la tradició oral pot haver conservat una certa memòria, amb alteracions, d'esdeveniments històrics.<ref>{{Ref-llibre|títol = Historia y leyes de los hititas II|cognom = Bernabé|nom = Alberto|cognom2 = Álvarez Pedrosa|nom2 = Juan Antonio| editorial = Akal|lloc = Madrid|any = 2004|pàgines = 198|isbn = 84-460-2253-2}}</ref>
 
=== La ''Ilíada'' com essencialment llegendària ===
 
Altres autores, com Sommer, el 1932, argumenten, en canvi, que l'aparent coincidència entre els noms hittites i els homèrics són un fet, simplement, casual i que la fiabilitat de l'obra com a font històrica és summament escassa.<ref>{{Ref-llibre|títol = Historia y leyes de los hititas II|cognom = Bernabé|nom = Alberto|cognom2 = Álvarez Pedrosa|nom2 = Juan Antonio| editorial = Akal|lloc = Madrid|any = 2004|pàgines = 199|isbn = 84-460-2253-2}}</ref>
 
També és important comparar els detalls de la història de la Ilíada amb els detalls de la literatura mesopotàmica anterior - molt notablement, l'[[Epopeia de Gilgamesh]]. Noms, escenes, i principals part de la historia, són força similars.<ref>{{Ref-llibre|títol = The East Face of Helicon|cognom = West|nom = Martin| editorial =|lloc = Oxford|any = 1999|pàgines = 336-338|isbn = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol = From Mycenae to Homer|cognom = Webster|nom = T.B.L.| editorial =|lloc = London|any = 1958|pàgines = 82|isbn = }}</ref>
 
=== La ''Ilíada'' com parcialment històrica ===
La ''Ilíada'' descriu una ciutat i el seu entorn, presumiblement en l'[[edat del bronze]]. La ciutat descrita es trobava prop del [[Mont Ida]], en el nord-oest de [[Turquia]]. Dita ciutat exisi de fet, en el promontori de [[Hissarlik]] : l'obra descriu nombrosos aspectes geogràfics que coincideixen amb les restes trobades per [[Heinrich Schliemann|Schliemann]], de manera que l'escenari descrit és un escenari real, fet, que per altra banda, no prova que hi hagués una guerra entre [[aqueus|aqueu]]s i troians, com descriu la Ilíada.
<ref>{{Ref-llibre|títol = La guerra de Troya|cognom = Siebler|nom = Michael| editorial = Ariel|lloc = Barcelona|any = 2005|pàgines = 66|isbn = 84-344-6773-9}}</ref>
 
Així mateix, en les taules de [[Lineal B]], apareixen alguns noms homèrics, incloent-hi [[Hèctor]] i [[Tros]]. Dits noms dels poemes homèrics presumiblement rememoren, si bé no necessàriament persones específiques, almenys un temps anterior en el qual els noms de les persones no eren els mateixos que quan s'escrigué l'obra.<ref>{{Ref-llibre|títol = El mundo micénico|cognom = Chadwick|nom = John| editorial = Alianza|lloc = Madrid|any = 1977|pàgines = 94|isbn = 84-206-7920-8}}</ref>
 
No hi ha res inherentment improbable al voltant d'una gran batalla, o inclòs una guerra, sobre la ciutat de Troia. Aquesta regió ha estat des de sempre un punt estratègic i fortament disputada donada la seva situació en l'entrada dels [[Dardanels]]. [[Istanbul]], la ciutat a l'altre extrem dels estrets que connecten el [[Mar Egeu]] i el [[Mar Negre]], ha estat, al llarg de la història, objecte de moltes confrontacions. Això no obstant, no hi ha una gran quantitat de proves positives en els diferents estrats de Troia, al turó de [[Hissarlik]], d'una destrucció per guerra. Els nivells cronològicament apropiats,Troia VIh i Troia VII-a, semblen, ambdós, haver estat destruïts per incendis, el primer com a conseqüència d'un terratrèmol o desastre natural, mentre que els motius del segon son més difícils d'identificar, deixant oberta la possibilitat que Troia VIIa fos destruïda per una batalla.<ref>{{Ref-llibre|títol = Troya|cognom = Hertel|nom = Dieter| editorial = Acento|lloc = Madrid|any = 2003|pàgines = 86|isbn = 84-483-0737-2}}</ref>
 
La [[Carta de Manapa-Tarhunda]] menciona lluites a Wilusa, presumiblement Troia. Els hittitòlegs dedueixen del document que Wilusa fou presa per un contingent de tropes dirigides per un tal [[Pijamaradu]], amb el suport dels [[ahhiyawa]], i que els hittites hagueren d'intervenir en la lluita. Això no obstant, per el context del document, es creu que aquestes lluites haurien d'esser datades vers el 1300&nbsp;aC, fet que dificulta fer-lo correspondre amb una particular destrucció d'un nivell particular dels estrats de Teoia.<ref>{{ref-llibre |cognom = Moreu|nom = Carlos|títol = La guerra de Troya|pàgines = 104 }}</ref>
 
== Temes ==
A l'obra hi ha multitud de temes, com en qualsevol poema èpic extens, ja que està compost per diferents escenes, cadascuna d'elles amb el seu significat propi. Destaquen, però, algunes constants.
 
La primera és la qüestió de l'[[honor]] dels herois, lligat a les ''aristeia'' o combats singulars, a les seves decisions en batalla, el seu comportament després de la lluita i sobretot a la victòria o derrota del seu bàndol. És un tema recurrent en les narracions bèl·liques i estarà present a la literatura llatina, medieval i les epopeies de conquesta dels segles XVI i XVII. la '''Ilíada''' centera la seva temàtica en els herois: volen reivindicar el reconeixement públic del seu honor. De fet, aquest és un tret predominant en la cultura grega, la qual gira al voltant de conceptes com la competitivitat, l’excel·lència física i moral, el triomf, l’estimació, el reconeixement i la lloança pública de la victòria. Es pot afirmar que si existeix un concepte que defineix la societat grega per sobre d’uns altres és el de l’''agon'', la competició. «L'ideal que s’estén a tots els ordres de la vida, és “ser el millor i distingir-se dels altres”. La recompensa no és tan sols el botí o el premi, sinó l’aristeia, l’excel·lència física i intel·lectual, i la glòria, el reconeixement públic, la fama que concedeix la immortalitat».<ref>Tarrats Bou, F.; Sada Castillo, P.; Ramón Sariñena, E. (Coords.)''Reflexos d’Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània Antiga. Guia de l’exposició'', Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2006, pàg. 8.</ref>
 
De fet, aquest reconeixement públic de l’honor que representa el botí és la gènesi que donarà lloc al tràgic desenllaç que narra la Ilíada: Aquil·les i Agamèmnon s’enfronten per la pèrdua dels seus símbols d’honor, Briseida i Criseida, les quals són part del botí. Per a Aquil·les resulta insofrible que Briseida quedi en poder d’Agamèmnon i aquest fet provoca el seu enuig:
{{Citació|Però això ni t’importa ni te’n preocupes. I ara m’amenaces que tu mateix m’arrabassaràs la recompensa per la qual em vaig escarrassar i que els fills dels aqueus em van atorgar. Per cert, jo mai no he obtingut una retribució semblant a la teva, cada vegada que els aqueus han saquejat una ciutat ben poblada dels troians. Ara bé, la part més compromesa de la guerra va a càrrec dels meus braços (...) Ara me’n vaig a Ftia, perquè és molt millor retornar a casa amb les naus encorbades. Mentre aquí sóc deshonrat, no penso pas amuntegar-te fortuna i riquesa|Ilíada, cant I, vs. 150 - 171 (traducció de J. Alberich)}}
 
Així mateix, la defensa d’aquest honor condueix Aquil·les a cometre greus errors que perjudiquen els seus: Aquil·les es retira de la batalla, fet que comportarà que els aqueus perdin davant dels troians, fins que un cop assabentat de la mort de Pàtrocle, Aquil·les decideix tornar a la lluita.
 
La segona és el [[destí]], una preocupació típicament grega: els déus es barregen amb la guerra, la profecia anuncia el que passarà i els personatges apareixen com a ninots que no poden escapar del que està escrit, amb un rerefons tràgic accentuat per la mort dels principals protagonistes. La caiguda mateixa de Troia, ciutat emblemàtica i símbol de civilització, és una mostra de l'adversitat del destí.
 
Per últim destaca la reflexió sobre la guerra i els seus motius, tot sembla començar pel rapte d'una dona i es barregen motivacions com l'ànsia de glòria, el saqueig, la supremacia nacional, la còlera (la d'Aquil·les com a motor de l'acció però la de tants altres personatges que centren combats singulars), l'[[amistat]] (és quan cauen els propers que els guerrers s'inflamen) o la família (Hèctor).
 
== Adaptacions i intertextualitat ==
[[Fitxer:Troia.jpg|thumb|200px|Pòster promocional de la pel·lícula ''Troia'' (en anglès, ''Troy''), de [[Wolfgang Petersen]] (2004).<br/><br/><br/>La pel·lícula, basada en la ''Ilíada'', també recull aspectes de l{{'}}''[[Odissea]]'' d'Homer i l{{'}}''[[Eneida]]'' de Virgili. [[Eric Bana]] hi fa el paper d'Hèctor i [[Brad Pitt]], el d'Aquiŀles.]]
La ''Ilíada'' està present en nombroses obres com a referència, tant literàries com d'altres arts. Algunes de les més destacades són:
* Les continuacions d'[[Arctinos de Milet]]
* ''Troilus and Cressida'', de [[William Shakespeare]]
* Diverses cançons de heavy metal, entre les quals destaquen ''And there was Silence'', de [[Blind Guardian]] i ''Acchiles'', de [[Manowar]]
* La pel·lícula [[Troia (pel·lícula)|Troia]]'', amb [[Brad Pitt]] com a protagonista
* ''Illium'', de Dan Simmons, i ''Omero: Iliade'', d'[[Alessandro Baricco]] modernitzacions de l'obra
 
== Influència en les arts i la literatura ==
La ''Ilíada'' era una obra de referència de gran importància a la [[Grècia Clàssica]] i es va mantenir així durant tot el [[període hel·lenístic]] i [[Imperi Bizantí|bizantí]]. Va reaparèixer a Itàlia i Europa Occidental a començaments del segle XV, principalment a través de les traduccions al llatí i les llengües vernacles. Abans d'aquesta reintroducció, una versió reduïda del poema, conegut com la ''[[Ilias llatina]]'', va ser àmpliament estudiat i llegit com un text de l'escola bàsica. A Occident, però, han tendit a mirar a Homer com un mentider, ja que creien que tenien una versió més realista a través de testimonis presencials de la guerra de Troia escrits per [[Dares Frigi]] i [[Dictus cretenc]], que van ser, suposadament, presents en els esdeveniments.
 
Aquestes versions varen forjar contes formats la base de diverses [[Novel·la de cavalleries|novel·les de cavalleries]] [[edat mitjana|medievals]] eminentment populars, sobretot les de [[Benoît de Sainte-Maure]] i [[Guido delle Colone]], les quals, al seu torn, va donar lloc a molts altres en diversos idiomes europeus, com el primer llibre imprès anglès, el 1473 ''[[Recuyell dels Historyes de Troye]]''. Els altres contes llegits a l'edat mitjana eren antigues narracions en llatí, com el ''[[Excidium Troiae]]'' i treballs en llengües vernacles, com la [[Saga Islandesa Troia]]. Fins i tot sense Homer, la història de la guerra de Troia s'havia mantingut central per a la cultura [[literatura medieval|literària medieval]] d'Europa occidental i el seu sentit d'identitat (formant part de l'anomenada [[matèria de Roma]]). La majoria de les nacions i diverses cases reials remunten els seus orígens a herois de la [[Guerra de Troia]]. Gran Bretanya va ser ocupada suposadament pel troià Brutus, per exemple.
 
Els subjectes de la guerra de Troia eren els favorits entre els antics dramaturgs grecs. La trilogia d'[[Èsquil]], l'''[[Orestíada]]'', que comprèn ''Agamèmnon'', ''Les Coèfores'', i ''les Euménides'', segueixen la història d'Agamèmnon al seu retorn de la guerra.
 
Homer també va arribar a ser de gran influència a la cultura europea, amb el ressorgiment de l'interès en l'antiguitat grega durant el [[Renaixement]], i segueix sent la primera obra i més influents dels [[cànon (literatura)|cànon occidental]].
 
[[William Shakespeare]] utilitza l'argument de la ''Ilíada'' com a font de material per la seva obra ''[[Troilos i Crèssida]]'', però es va centrar en una llegenda medieval, la història d'amor de [[Troilos]], fill del rei Príam de Troia, i [[Crèssida]], filla de Calques del troià. L'obra, sovint considerada com una comèdia, inverteix les visions tradicionals sobre els esdeveniments de la Guerra de Troia i representa a Aquil·les com un covard, l'Ajax com un mercenari maldestre i irreflexiu.
 
El poema de [[Robert Browning]] ''Desenvolupament'' parla de la introducció a la seva infància de la qüestió de la ''Ilíada'' i el seu delit per l'èpica, així com els debats contemporanis sobre la seva autoria.
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* {{ref-web
|url = http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/lit/homer_iliada1_cat.html
|títol = Fragment de la Rapsòdia I de la '''''Ilíada''''' (''La còlera d'Aquil·les''), en la traducció al català de '''Manuel Balasch'''
| consulta = 15 setembre 2009
|cognom = Balasch
|nom = Manuel
|format = html
|obra = Ilíada
|arxiuurl= http://www.webcitation.org/1256578016077639|arxiudata=2009-10-26}}
* {{ref-web
|url = http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/revpoesia/id/414
|títol = Traducció en hexàmetres dels versos 430-488 de la '''''Ilíada''''' per part de '''Josep M. Llovera'''
| consulta = 15 setembre 2009
|cognom =
|nom =
|format = html
|obra = Revista de poesia, Vol. II, núm. 9; Setembre 1926, pàg. 123.
|citació = Disponible en línia a '''l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues'''
}}
* {{ref-web
|url = http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus:text:1999.01.0134:book=1:card=1
|títol = Text complet de la '''''Ilíada'''''
| consulta = 15 setembre 2009
|autor = Perseus Digital Library
|format = html
|llengua = anglès, grec
| editor = Tufts University
}}
 
* {{ref-web
|url = http://detroiaaitaca.wordpress.com/category/invocacio-de-la-iliada
|títol = Diverses traduccions de la "Invocació" de la Ilíada (versos 1-7 del Cant I)
| consulta = 27 octubre 2010
|autor = "De Troia a Ítaca"
|format = html
|llengua = català, castellà, anglès, francès, portuguès, italià, gallec, etc.
}}
 
* {{ref-publicació |cognom=Verdaguer i Callís |nom=Magí |enllaçautor=Magí Verdaguer i Callís |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=1874. Magí Verdaguer i Callís – Traducció del cant X de la Ilíada (fragment)|url=https://detroiaaitaca.wordpress.com/traduccions-al-catala-de-la-iliada-transcripcions/magi-verdaguer-i-callis-traduccio-del-cant-x-de-la-iliada-fragment/ |format= |llengua= |consulta= | publicació=Blog ''De Troia a Ítaca'' |editorial= |lloc= |volum=|exemplar= |data= |mes=|any=|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref=Troia }}
 
{{Wksource|Ιλιάδα|el}}