{{Imatge múltiple|widthamplada=130|image1imatge1=Kong Magnus Haakonsson PI VI 1.jpg|image2imatge2=Kong Magnus Haakonsson PI VI 2.jpg|alt1=Obvers<br>|alt2=Revers<br>|footerpeu=Segell de Magnus, obvers (esquerra) i revers (dreta).}}La primavera del 1280 Magnus va caure malalt a Bergen i va morir el 9 de maig. Magnus havia fet coronar rei al seu fill Eric governant conjuntament, i Eric esdevingué rei als 12 anys d'edat. El poder real va caure a un cercle de consellers, controlats o afins a la reina Ingeborg, muller de Magnus. Magnus fou recordat com un bon governant, que governà amb la llei més que amb l'espasa. Alguns historiadors moderns l'han considerat un rei dèbil, cedint les Hèbrides i cedint a les demandes de l'església, però d'altres consideren aquestes polítiques assenyades, estalviant al regne guerres infructuoses i innecessàries a l'estranger, conservant l'estabilitat al seu país. <ref>P. ex. Oscar Albert Johnsen, ''Noregsveldets undergang'' (Kristiania, 1924)</ref> Magnus fou enterrat a l'església del convent [[família franciscana|franciscà]] de Bergen, que fou convertit al segle XVI en la [[catedral de Bergen]] (''Bergen Domkirke'').
