Pere d'Artés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegit de l'enllaç de Biar. |
Afegit de tres enllaços. |
||
Línia 2:
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València. Fou cortesà [[Valencians|valencià]]. Fou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1a|llengua=castellà, català i llatí|data=juny de 1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alacant|pàgines=|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> [[Senyoria d'Alfafara|senyoria]] que comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] a Martí Sanxis d'Orís, membre dels [[Llinatge Orís|Orís]], i que continuà tenint els seus fills Francesc, Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. El darrer tenia un germà, el cavaller Macià d'Artés.<ref name=":0" />
Fou senyor de [[Banyeres de Mariola|Banyeres]], en adquirir-ne el castell, alqueries i la jurisdicció el 12 de gener de 1381 [''id''. 165-166]; senyor de Serrrella, adquirit amb el castell, alqueries i jurisdicció el mateix dia. El rei Joan I d'Aragó el féu baró d'[[Ontinyent]], amb les viles de [[Bocairent]] i de [[Biar]], baronia anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la qual continuava sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia, i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara.
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]] i [[mestre racional]] i uixer d'armes, entre d'altres -quan era infant, ja li prestava instruments musicals i llibres-, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París (1379). També va ser cortesà de [[Martí l'Humà|Martí I l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407).
| |||