Ontinyent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegit de continguts i d'enllaços històrics. |
Afegit de l'enllaç de Pere d'Artés |
||
Línia 43:
Amb tot, el nucli urbà antic d'Ontinyent —la Vila— està documentat des del [[segle XI]], en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixença del poeta al-Untinyaní. En el [[segle XII]], al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] a [[València]]. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques, etc.- procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic, tanmateix són poques les restes estructurals que han perviscut.
En ser conquerida pels cristians ([[1244]]), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia [[Agullent]] (fins a [[1585]]), així com la partida dels [[Fontanars dels Alforins|Alforins]], concedida per [[Jaume I]] ([[1256]]) i convertida en municipi el [[1927]]. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts períodes pertangué a persones de la família reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer…) o de la noblesa (els Artés, els Vilaragut), etc. La baronia d'Ontinyent fou creada pel rei Joan I d'Aragó l'1 de febrer de 1387, atorgada al cavaller [[Pere d'Artés]], mestre racional, amb les viles de Bocairent i Biar. Fou anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la caual continuà sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara, [[Senyoria d'Alfafara|senyoria]] adquirida per Pere d'Artés el 9 de desembre de 1392 al cavaller Martí Ximenis d'Orís, descendent dels [[llinatge Orís]], que foren senyors d'Alfafara des de 1250 amb el cavaller [[Ximèn Peres d'Orís]].
[[Fitxer:Sant Esteve.jpg|thumb|right|255px|Ermita de Sant Esteve]]
Amb [[Villena]] tingué nombrosos plets per qüestió de límits territorials. Durant les [[revolta de les Germanies|Germanies]] ([[1522]]), el lloctinent comte de Melito ocupà la població, després de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i féu un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germà, el [[Diego Hurtado de Mendoza y Lemos|marqués de Zenete]], reclòs pels agermanats al [[castell de Xàtiva]]. Un altre fet destacable de la seua història passada va ser la [[pesta]] de l'any [[1600]], que afectà greument Ontinyent, on causà una gran mortaldat.
| |||