Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Petrarca-Meister 001.jpg|thumb|270px|esquerra| Quadre homenatge al mestre Petrarca]]
=== El canvi ===
El canvi es produirà amb la ''revolució'' petrarquista propiciada per l'edició de [[Pietro Bembo]] del ''[[Cançoner (Petrarca)|Cançoner]]'', l'any [[1501]], a la impremta d'[[Aldo Manuzio]] de [[Venèzia]]. Amb aquesta edició i amb els seus escrits, Bembo imposarà la poesia de Petrarca com a model per a les noves generacions, amb tanta fortuna que la febre petrarquista s'estendrà com una taca d'oli més enllà dels [[Alps]] i tot, fins a infectar mitja Europa, i no sols entre poetes, sinó també entre músics. Així, en l'emergent madrigal cinccentista italià, impulsat pels compositors francoflamencs que cada vegada gravitaven més cap a [[Itàlia]], la poesia petrarquista, tant de Petrarca mateix com dels seus imitadors renaixentistes, hi tindrà el lloc de màxim honor.
 
En pocs decennis, els milers de versos del ''Cançoner'' van passar per la interpretació polifònica dels nombrosos madrigalistes del segle XVI; algun compositor, com [[Matteo Rampollini]], va dedicar a Petrarca tota una col·lecció monogràfica, però el més habitual era que la poesia del toscà aparegués als llibres de madrigals al costat de l'obra dels seus imitadors. Des dels francoflamencs [[Adrian Willaert]], [[Jacques Arcadelt]], [[Cyprian de Rore]], [[Philippe de Monte]], [[Roland de Lassus]] o [[Jacques de Wert]] fins als ja protobarrocs [[Claudio Monteverdi]], [[Giulio Caccini]] o [[Sigismondo d'India]], passant pels grans mestres italians del madrigal [[Luca Marenzio]] o [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]], tots van musicar en un grau o altre la poesia de Petrarca. Fins i tot, músics com el nostre [[Lluís del Milà]], que no va ser cap madrigalista ni va treballar a Itàlia, en musicaven poemes.
47.410

modificacions