Indus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
normalitzo infotaula
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{element hidrografia|zoom=3}}
{{Geobox|Riu
|map_caption =[[fitxer:Indus river.svg|thumb|220px|El riu Indus i els seus afluents]]
<!-- *** Name section *** -->
|name = Indus
|native_name =
|other_name = Sindh
|other_name1 = Sindhu
|other_name2 = Hindu
|other_name3 = Abasin
|other_name4 = Sengge Chu
|other_name5 = Yìndù Hé
<!-- *** Image *** --->
|image = Indus.A2002274.0610.1km.jpg
|image_size = 200px
|image_caption = Imatge de satèl·lit de la conca del riu Indus
<!-- *** Country etc. *** -->
|country = [[República Popular de la Xina|Xina]]
|country1 = [[Índia]]
|country2 = [[Pakistan]]
|state = [[Tibet]]
|state1 = [[Jammu i Caixmir]]
|state2 = [[Territoris del Nord (Pakistan)|Territoris del Nord]]
|state3 = [[Panjab (Pakistan)|Punjab]]
|state4 = [[Sind]]
|region =
|region1 =
|district =
|district1 =
|city =
|city1 =
<!-- *** Geography *** -->
|length = 3200
|length_round = -2
|length_note = aprox.
|watershed = 1165000
|watershed_round = -4
|watershed_note = aprox.
|discharge_location = [[Mar d'Aràbia]]
|discharge = 6600
|discharge_round = -4
|discharge_note = aprox.
|discharge_max =
|discharge_min =
|discharge1_location =
|discharge1 =
 
<!-- *** Source *** -->
|source_name = Confluència dels rius Sengge i Gar
|source_location = [[Altiplà del Tibet]]
|source_district =
|source_region =
|source_state = Tibet
|source_country = Xina
|source_lat_d =
|source_lat_m =
|source_lat_s =
|source_lat_NS =
|source_long_d =
|source_long_m =
|source_long_s =
|source_long_EW =
|source_elevation =
|source_length =
<!-- *** Mouth *** -->
|mouth_name = Sapta Sindhu
|mouth_location = Sind
|mouth_district =
|mouth_region =
|mouth_state =
|mouth_country = Pakistan
|mouth_lat_d =
|mouth_lat_m =
|mouth_lat_s =
|mouth_lat_NS =
|mouth_long_d =
|mouth_long_m =
|mouth_long_s =
|mouth_long_EW =
|mouth_elevation = 0
<!-- *** Tributaries *** -->
|tributary_left =
|tributary_left1 =
|tributary_right =
|tributary_right1 =
<!-- *** Free fields *** -->
|free_name =
|free_value =
<!-- *** Map sea *** -->
|map = Indus river.svg
|map_size = 256px
|map_caption = El riu Indus i els seus afluents
}}
L''''Indus''' (en sindi सिन्‍धु नदी, ''Sindhu nadi'', conegut com a ''Sindhu'' en [[sànscrit]]; grec, ''Sinthos'', llatí ''Sintus'') és el principal riu del [[Pakistan]]. Abans de la divisió del subcontinent indi en els moderns estats de l'[[Índia]] i el Pakistan el [[1947]], l'Indus era el segon riu més important a la regió, després del [[Ganges]], tant en termes culturals com comercials. A més, el nom de l'Índia deriva del d'aquest riu. A la seva vall hi aparegueren algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta.
 
Linha 98 ⟶ 9:
 
L'Indus proporciona l'aigua clau per a l'economia del Pakistan, especialment a les províncies de [[Panjab (Pakistan) |Punjab]], i [[Sind]]. La paraula ''Punjab'' és una combinació de les paraules perses Panj (پنج) que significa cinc, i āb (آب) que significa aigua, donant el significat literal de la Terra dels cinc rius. Aquests cinc rius són el Jhelum, Chenab, Ravi, Beas i el Sutlej. El riu també dóna suport a moltes indústries pesants i proporciona el subministrament principal d'aigua potable al Pakistan.
 
[[Fitxer:Indus near Skardu.jpg|thumb|esquerra|L'Indus prop de Skardu]]
La darrera font de l'Indus és al [[Tibet]]; comença al conflent dels rius de [[Sengge]] i [[Gar]] que drenen el [[Nganglong Kangri]] i les serralades [[Gangdise Shan]]. L'Indus llavors transcorre cap al nord-oest a través de [[Ladakh]] i [[Baltistan]] a [[Gilgit]], just cap al sud de la serralada [[Karakoram]]. El riu [[Shyok]], [[Shigar]] i Gilgit transmeten aigües glacials al riu principal. Gradualment gira al sud, sortint dels turons entre [[Peshawar]] i [[Rāwalpindi]]. L'Indus passa per gorges gegantins de 4.500-5.200&nbsp;metres prop del massís [[Nanga Parbat]]. Flueix ràpidament a través d'[[Hazarajat]] fins a la presa de [[Tarbela]]. El [[riu Kabul]] s'hi uneix a prop d'[[Attock]]. La resta de la seva ruta al mar és en planes del [[Panjab (Pakistan) |Punjab]] i el [[Sind]] on flueix lentament. S'uneix al riu [[Panjnad]] a [[Mithankot]]. Més enllà d'aquesta confluència, el riu, antigament, era anomenat ''Satnad'' (Sat = set, nadi = rius), ja que el riu portava des d'aquest punt les aigües del riu de Kabul, el riu Indus i els cinc rius de Punjab. Passant per [[Jamshoro]], acaba en un gran delta a l'est de [[Thatta]].
 
Linha 272 ⟶ 183:
 
== Etnografia ==
[[Fitxer:Indus near Skardu.A2002274.0610.1km.jpg |thumb|300px200px|right|ElImatge riude Indus propsatèl·lit de [[Skardu]],la [[Gilgit-Baltistan]]conca del riu Indus]]
Els habitants de les regions per on passa el riu Indus i constitueix una característica important dels recursos naturals i són diversos en l'origen ètnic, religiós, nacionals i lingüístics. Al llarg del curs nord del riu a la província de Jammu i Caixmir viuen la gent [[Budisme|budista]] de Ladakh, de valors [[Ètnia tibetana|tibetans]], i els [[Dards]] [[Indoari| indoaris]] o [[Ètnia Dàrdica|dàrics]] que practiquen el [[Budisme]] i l'[[Islam]]. Després es descendeix al Baltistan, al nord del Pakistan passant la principal ciutat de Balti, [[Skardu]]. A mesura que es continua a través del Pakistan, l''''Indus''' forma una frontera distintiva de l'etnicitat i les cultures - a la riba oest la població és en gran mesura [[paixtus]], [[Ètnia Baloch|balochs]], i altres de valors [[irànics]], amb estrets llaços culturals, econòmics i ètnics de l'est de l'Afganistan i parts de l'Iran. Els bancs de l'est són en gran part poblats pels pobles de trets [[indoaris]], com els [[punjabis]] i els [[sindhis]]. Al Panjab septentrional i a la Pakhtunkhwa Khyber, tribus de l'ètnia paixtu viuen al costat de tribus dàrdiques als turons ([[Khowar]], [[Kalash]], [[Shina]], etc.), Burushos (a [[Hunza]]), i [[punjabis]] a la província de Sindh, els pobles de l'idioma sindhi que formen les poblacions locals. A la vora occidental del riu viuen els pobles [[baloch]] i paixtu del [[Balutxistan (regió) |Balutxistan]].