Nacions celtes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 165:
Algunes de les tribus cèltiques registrades a aquestes regions pels romans van ser els gallaeci, el [[bracaris]], el [[àsturs]], el [[càntabres]], el [[beturis]], el [[celtibers]], els tumorgogis, albions i cerbarcis. El [[lusitans]] són classificats per alguns com celtes, o almenys celtitzats, però encara queden inscripcions en [[lusità]] no cèltic pel que sembla. No obstant això, el llenguatge tenia clares afinitats amb el llenguatge cèltic de Gallaecia. Els actuals [[gallecs]], [[asturians]], [[càntabres]] i [[portuguesos]] del nord reclamen herència o identitat celta.<ref name=alberro/> Tot i que les empremtes culturals celtes són tan difícils d'analitzar, com en els altres països celtes antics d'Europa a causa de l'extinció de les llengües celtes ibèriques en temps dels romans, l'herència celta es testifica en la toponímia i el substrat de la llengua, en els texts antics, el folklore i la [[música de Galícia, Cantàbria i Astúries|música]].<ref name=alberro/><ref>{{cite book|last=Melhuish|first=Martin|title=Celtic Tides: Traditional Music in a New Age|year=1998|publisher=Quarry Press Inc.|location=Ontario, Canada|isbn=1-55082-205-5|page=28}}</ref> Al final, la influència celta tardana, s'atribueix a la colònia [[cultura romano-britànica|romano-britànica]] de [[Diòcesi de Bretoña|Britonia]] a Galícia (segle V).
La història mítica [[Lebor Gabála Érenn]] ({{lang-ir|Leabhar Gabhála Éireann}}) en [[irlandès mitjà]] (segle X) acredita Gallaecia com el punt des del qual els celtes galaics salparen a conquerir Irlanda.
 
===Anglaterra===