Zigurat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Es retira la imatge SialkCAD.jpg perquè l'administrador Sealle l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: per c:Commons:Deletion requests/File:SialkCAD.jpg.
Línia 1:
{{vegeu3|la construcció|l'empresa de videojocs|Zigurat (empresa)}}[[Fitxer:Choghazanbil2.jpg|dreta|thumb|''Dur-Untash'', o ''Choqa zanbil'', construït el [[segle XIII aC]] per ''Untash Napirisha'', és un dels ziggurats més ben conservats. Es troba a prop de [[Susa]], [[Iran]].]]
 
 
[[Fitxer:SialkCAD.jpg|dreta|thumb| Interpretació en [[CAD]] del ziggurat de Sialk basat en les evidències arqueològiques.]]
Un '''ziggurat''' (zĭg'ə-răt) és un [[santuari|temple]] de l'antiga [[Mesopotàmia]] que té forma d'una torre esgraonada.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.309|llengua= castellà| consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ser rectangular, ovalada o quadrada.<ref>{{GEC|0152063|ziggurat}}</ref> L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda amb [[tova]], mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien, a més, estar vitrificats amb diferents colors. S'hi accedia per escales situades als costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a dalt. Un dels més ben conservats és el de [[Choqa Zanbil]], que es troba a l'actual [[Iran]], i que llavors eren terres de l'antic regne de l'[[Regne d'Elam|Elam]], un estat de la perifèria de la [[Mesopotàmia]]. El ziggurat més vell que es conserva és el de [[Kashan]], datat del cinquè mil·lenni aC. Els ziggurats varen ser un estil de temple freqüent per als sumeris, babilonis i assiris.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.68|lloc=Barcelona| editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5| consulta=15 desembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua= castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>