Diferència entre revisions de la pàgina «Blindatge»

6 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
casc->buc
m (casc->buc)
Els carros no estan protegits per un blindatge de gruix uniforme, si no que el grossor depèn de la [[probabilitat]] de rebre un impacte en cada zona. Per això, la part on haurà un major nivell de protecció serà el frontal de la torreta. Hi va l'[[armament]], i en la major part de les ocasions cal exposar aquesta zona al foc enemic al disparar. La inclinació del blindatge és variable, encara que tots els dissenys moderns la tenen, fins i tot els models amb blindatges composts, especialment difícils de modelar.
 
Per a aprofitar això, els carros utilitzen tot el possible la denominada posició de combat o [[Hull Down]] (cascbuc baix); aprofitant la cobertura que oferix el terreny, com un pujol, el conductor ha d'orientar el frontal cap a l'amenaça i avançar fins que solament la torreta apunti per sobre de la cobertura. Aquesta posició permet disparar l'arma principal exposant una menor superfície als atacs, ja que el cascbuc està protegit després de l'obstacle. També pot adoptar la posició de vigilància, en la qual solament apunten els visors de l'artiller i comandant i exposa encara menys el carro. O la posició oculta en la qual no apunta cap peça. La perícia del conductor és vital en la maniobra, ja que ha d'adoptar la posició de combat tan bé com sigui possible cada vegada. Després del tir ha de fer retrocedir el carro fins a la posició de vigilància o oculta mentre duri el procés de càrrega de l'arma principal, i repetir el procés les vegades necessàries.
 
La segona part més protegida és el frontal del cascbuc. Donada la seva posició, el [[xassís]] té bastant menys blindatge que el frontal de la torreta, però sol tenir una gran inclinació que augmenta el grossor efectiu i augmenta la protecció.
 
Els laterals del cascbuc i la torreta estan relativament poc protegits, al ser menys probable un impacte. Solen tenir el mateix grossor, el suficient per a oferir protecció contra armes que tinguin poca potència. Un tir d'un projectil KE o un míssil pesat que arribi a aquesta zona en perpendicular al [[plànol]] del blindatge té moltes possibilitats de provocar la destrucció del carro.
 
La part inferior i el sostre tenen una escassa protecció, de l'ordre d'una desena de centímetres, grossor clarament insuficient per a contrarestar qualsevol tipus d'arma anticarro encara que suficient per a protegir de metralla, granades, artilleria o explosions.
Abans de la Segona Guerra Mundial, diversos dissenyadors de tancs van intentar inclinar el blindatge en carros de combat experimentals. L'èxit més famós i encertat d'aquesta idea va ser el [[T-34]] soviètic. Posar en angle les planxes de blindatge augmentava la seva eficàcia contra projectils, ja que augmentava el seu ample efectiu perpendicular, i incrementava la possibilitat de desviament.
 
La infanteria lleugera també pot immobilitzar un carro de combat danyant el tren de rodatge amb armes antitanc. Per a evitar danys en aquestes zones vitals els tancs solen dur faldons blindats en els laterals protegint la suspensió i les rodes de carretera. A més oferixen protecció addicional per als laterals del cascbuc, ja que els projectils de càrrega buida detonen al faldó, lluny encara del cascbuc. No obstant això per als KE els faldons no oferixen més resistència que el mateix aire.
 
Les armes d'alt explosiu antitanc (HEAT), com el [[bazuca]], van anar una nova amenaça en la Segona Guerra Mundial. Aquestes armes duien un cap d'atac amb una càrrega d'alt explosiu que causava grans danys. A la fi del conflicte va aparèixer una veritable revolució en municions amb la invenció del projectil [[HEAT]] de càrrega buida.
1.890

modificacions