Cavalleria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
m bot: - obres. És tracta + obres. Es tracta
Línia 128:
::«La muerte''… es el final del mundo idílico y maravilloso, es el final de la caballería y de las hazañas terrenas; los héroes se salvarán por la penitencia que hacen, por el arrepentimiento que inunda sus últimos días de vida. Sin embargo, el autor no consiguió lo que pretendía, pues el fin de la Mesa Redonda hace aparecer, diseminados por el Occidente medieval, una legión de caballeros andantes que recorren toda la tierra conocida: son los Guirones, Palamedes, Amadises, Palmerines y otros tantos que acaban enloqueciendo a los lectores de sus aventuras. Casi cuatrocientos años serán necesarios para terminar con semejantes caballeros errantes, que buscan lugares donde llevar a cabo sus hazañas. Del reino de Inglaterra, han pasado a Gaula y de Gaula, a La Mancha… Y será un humilde hidalgo en solitario quien acabe con la caballería que no había podido desaparecer, ni siquiera con las tremendas batallas de'' La muerte''…»''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alvar|nom=Carlos|títol=La muerte del rey Arturo|url=|edició=1982|llengua=|data=|editorial=Alianza Tres|lloc=Madrid|pàgines=8,9|isbn=84-206-30-61-6}}</ref>
 
En el segle XIII es referma una tendència que pretén incorporar el present històric del narrador a les obres. ÉsEs tracta del realisme literari que busca la versemblança incorporant allò natural, descripcions, retrats. Aquests trets ja hi apareixen al segle XII en un contemporani de Chrétien, [[Gautier d’Arras]]. El realisme s’intensifica en el segle XIII en l’obra de [[:fr:Jean_Renart|Jean Renart]] que incorpora, en una imatge també idealitzada de la societat, la vida corrent, i fa protagonistes del retrat de l’ambient aristòcrata, no ja als cavallers, sinó als ''vilains'' i burgesos.
 
== Cavalleria moderna i contemporània ==