Spitfire: diferència entre les revisions

A partir de finals de 1943, es van dur a terme assajos d'alta velocitat en ''picats'' a Farnborough, per investigar el maneig dels avions viatjant a velocitats prop de la [[barrera del so]] (és a dir, l'aparició d'efectes de compressibilitat). Com que va tenir el major [[Nombre de Mach|límit de nombre de Mach]] de qualsevol avió del temps, es va escollir un Spitfire Mk XI per aquestes proves. A causa de l'altura d'alta cota necessària per a aquests vols, un totalment nova hèlix (de la casa Dowty Rotol) va ser muntat per prevenir que el motor passés de voltes (cosa que pot succeir quan aquest és arrossegat). Va ser durant aquestes proves que el ''EN409'', volat pel cap d'esquadró ''J. R. Tobin'', va assolir els 975 Km/h (Mach 0.891) en un picat descendent a 45°. A l'Abril de 1944, el mateix avió va sofrir una avaria de motor en un altre vol pilotat pel cap d'esquadró ''Anthony F. Martindale'' (voluntari en la reserva de la [[Royal Air Force|RAF]]), quan el reductor de l'hèlix es va trencar. Martindale va planejar amb el Spitfire 32 Kmkm cap a l'aeroport i aterra sa i estalvi.<ref name="[http://www.eaach1.org/Design/DGIIcom2.pdf Aircraft performance and design (pdf file)pp.5–6]">[http://www.eaach1.org/Design/DGIIcom2.pdf ''Aircraft performance and design'' (Arxiu .pdf) Pàg.5–6 {{en}}] ''eaach1.org'' Visitada el 02/09/2011.</ref> A Martindale se l'hi va concedir la ''Creu de la RAF'' per aquests fets.<ref>[http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/1944/1944%20-%201304.html ''Pàgina a on es reflecteix l'entrega de la medalla'' document.pdf {{en}}] ''fligthtglobal.com'' Visitada el 02/09/2011.</ref>