Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
m
bot: - 1.110 Km/h + 1.110 km/h
Un Spitfire va ser modificat per la ''RAE'' (Royal Aircraft Establishment) per realitzar proves d'alta velocitat, amb el conjunt de cua (timons de direcció i de profunditat) del ''Miles M.52'', avió supersònic de recerca. El pilot de proves ''Eric Brown'' de la RAE va realitzar aquestes proves amb èxit durant l'Octubre i Novembre de 1944, aconseguint Mach 0.86 en un vol.<ref name="Discussion">[http://www.space.co.uk/DataBank/VideoGallery/VideoPlayer/tabid/384/VideoId/33/Test-Pilot-Discussion.aspx "Vídeo de la Conferencia del Espai del Regne Unit 2008: Discussió amb els pilots de proves dels primers avions supersònics." {{en}}] ''space.co.uk''. Visitada el 02/09/2011.</ref>
 
El 5 de febrer de 1952, un Spitfire Mk IXX del esquadró No. 81 de la RAF amb base a ''Kai Tek'' ([[Hong Kong]]) registra probablement l'altitud màxima assolida per un Spitfire. L'oficial pilot (''Flight Lieutenant'' rang de [[capità]]) ''Ted Powles'',<ref>[http://obituaries.citizen-times.com/obituaries/obit.php?id=51681 ''Resenya de Edward C. Powles'' {{en}}] ''orbituaries.citizen-times.com'' Visitada el 02/09/2011.</ref> va ser en un vol rutinari per vigilar la temperatura de l'aire a diverses alçades, per un informe de les condicions meteorològiques, en la preparació d'un nou servei aeri proposat en l'àrea. Va pujar als 50.000 peus (15.240 metres) de l'indicador d'alçària, però la verdadera altura era de 51.550 peus (15.712 metres). La pressió de la cabina va caure per sota d'un nivell segur i, per intentar reduir l'altitud, va entrar en un descens incontrolable que va sacsejar violentament l'avió. Finalment va recuperar el control per sota dels 3.000 peus (900 metres) i aterrà estalvi sense poder apreciar danys en l'avió. L'avaluació de les dades de vol registrades va suggerir que, en el vol, es va assolir una velocitat de 1.110 Kmkm/h (Mach 0.96), que hauria estat la velocitat més alta mai aconseguida per un avió d'hèlix; però s'ha especulat aquesta xifra com a resultat d'error inherent als instruments.<ref name="[http://www.eaach1.org/Design/DGIIcom2.pdf Aircraft performance and design (pdf file)pp.5–6]">[http://www.eaach1.org/Design/DGIIcom2.pdf ''Disseny d'avions i de les seves característiques'' (arxiu .pdf) Pàg. 5–6. {{en}}] ''eaachl.org'' Visitada el 02/09/2011.</ref>
 
El nombre de Mach crític (valor específic per cada model d'avió) del Spitfire, amb l'original perfil el·líptic de les ales, era elevat per conseqüència d'utilitzar un perfil de flux laminar, aquesta forma semicònica també es va utilitzar en la successió d'avions com els [[Supermarine Spiteful]], [[Supermarine Seafang|Seafang]] and [[Supermarine Attacker|Attacker]], il·lustrant com ''Reginald Mitchell'', un pràctic enginyer, va enfocar els problemes de l'alta velocitat.<ref>Price 1991, Pàg. 99.</ref>
1.113.680

modificacions