Iurreta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - creixement de la mateixa. + creixement d'aquesta. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 34:
}}
'''Iurreta''' és un municipi de [[Biscaia]], a la comarca de [[Duranguesat]]. Es divideix en les cofraries d'Iurreta, Orozketa, Goiuria, Oromiño, Santa Maña i San Fausto.
== Història ==
Com en totes les [[anteiglesia]]s els seus orígens es perden en el temps i es confonen amb els de la ''[[Lur laua|Terra Plana]] de Biscaia''. Es tenen notícies de la batalla que es va produir el [[16 d'abril]] de [[890]] en terres de Orobio entre [[moro]]s, vinguts de [[Navarra]], i [[cristians]]. Alguns historiadors situen en l'any [[899]] la construcció de la casa torre de Iurreta per part de Pascual de Yurreta; entorn d'aquesta casa torre es conformaria l'anteiglesia. En [[1072]] el rei de [[Navarra]] fa cessió del monestir de San Martín de Iurreta al [[monestir de San Millán de la Cogolla]] a [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]. Iurreta va formar part de la [[Merindad de Durango]]. Tenia seient i vot en les Juntes de Gerediaga. Ostentava el seient i vot nombre 5. ▼
▲Com en totes les [[anteiglesia]]s els seus orígens es perden en el temps i es confonen amb els de la ''[[Lur laua|Terra Plana]] de Biscaia''. Es tenen notícies de la batalla que es va produir el [[16 d'abril]] de [[890]] en terres de Orobio entre [[
L'activitat industrial del ferro sempre ha estat unida al municipi. Les ferreries, moltes vegades també molins (d'on pot venir la seva denominació), han estat habituals. Juan I. Delmas en el [[segle XIX]] ja la considerava com una de les més fabrils de Biscaia amb 6 ferreries. Aquestes ferreries van donar pas a petites instal·lacions generadores d'electricitat en les albors de la [[revolució industrial]] al començament del [[segle XX]]. En la guerra de la Independència es veu afectada en les batalles contra els francesos. La situació al costat del riu Ibaizabal ha fet que es produeixin inundacions rellevants, com la de [[8 de setembre]] de 1651, la de maig de [[1801]] o la d'agost de [[1983]] entre unes altres.
| |||