Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista: diferència entre les revisions

refs
({{Infotaula d'organització}})
(refs)
{{Infotaula d'organització}}
'''Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista''' (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al [[feixisme]] fundat el [[4 d'octubre]] de [[1931]] per [[Ramiro Ledesma Ramos]] i [[Onésimo Redondo]]. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista ''La Conquista del Estado'' i la [[Junta Castellana de Actuación Hispánica.]] i constituí el primer intent orgànic del [[feixisme]] de l'estat espanyol, amb influències del [[nacional-socialisme]] però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i l'objectiu fos l'engrandiment i unitat de la Pàtria ([[Espanya]]).{{Sfn|Sanz LesHoya|2006|p=147}}{{Sfn|Rodríguez J.O.N.S són considerades d'ideologia [[nacional-revolucionària]] per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en cinc punts:Jiménez|1994|p=40}}
Les J.O.N.S són considerades d'ideologia [[nacional-revolucionària]] per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en cinc punts:
* Indiscutible unitat d'Espanya.
* Respecte a la tradició religiosa
 
L'[[11 de febrer]] de [[1934]] es fusionà amb [[Falange Española]]. A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'[[extrema dreta]] com [[Ildefons Cebriano]], [[Josep Maluquer]], [[José Maria Poblador Álvarez]] i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de [[Catalunya]] i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS (febrer del 1934), a través de l'activitat dels falangistes [[Luys Santamarina]], [[Robert Bassas Figa]] i [[Josep Maria Fontana]] més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb [[José Antonio Primo de Rivera]]. Les JONS tingueren un major dinamisme, però, a [[València]], sobretot el 1933, amb [[Maximilià Lloret]] i el seu periòdic ''Patria Sindicalista''.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* [[Ferran Gallego|{{versalita|Gallego}}, Ferran]], ''Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español'', Editorial Síntesis, Madrid, 2005. ISBN 84-9756-313-1
* [[Stanley George Payne|{{versalita|Payne}}, Stanley G]]. ''Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español''. Editorial Planeta. Barcelona, 1997. ISBN 84-08-02286-5
* {{cita libro|título=Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982|nombre=José Luis|apellidos={{versalita|Rodríguez Jiménez}}|enlaceautor=José Luis Rodríguez Jiménez|editorial=[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]|año=1994|isbn=84-00-07442-4|ubicación=Madrid|url=https://books.google.es/books?id=HoAGekU2ESUC}}
* {{cita libro | nombre= Julián | apellidos= {{versalita|Sanz Hoya}} | título= De la resistencia a la reacción: las derechas frente a la Segunda República (Cantabria, 1931-1936) | ubicación= | año=2006 | editorial= Universidad de Cantabria / Kadmos }}
* [[Hugh Thomas|{{versalita|Thomas}}, Hugh]]. ''La Guerra Civil Espanola''. Editorial Grijalbo. Barcelona, 1976. ISBN 84-253-0694-9
* [[Javier Tusell|{{versalita|Tusell}}, Javier]], ''Historia de España del siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil'', Editorial Taurus, Madrid, 1999.
 
{{Autoritat}}
117.979

modificacions