Nizarisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Assassins2-alamut.jpg|thumb|La
El '''nizarisme''' (de l'[[àrab]] '''النزارية''', ''an-nizāriyya'') és un corrent del [[xiisme]], sorgit de la branca [[ismaïlita]], format pels seguidors de [[Nizar ibn al-Mustansir|Nizar ibn al-Mustànsir]]. Aquest moviment va tenir un cert poder polític fins a finals del [[segle XIII]], i avui dia encara se'n troben adeptes a l'[[Índia]], a [[Síria]] i a l'[[Iran]]. Llur cap espiritual té el títol d'[[Aga Khan]].<ref>{{cite web|title=Islamic Sects: Major Schools, Notable Branches|url=http://www.informationisbeautiful.net/visualizations/islamic-sects/|website=Information is Beautiful|publisher=David McCandless|accessdate=9 April 2015}}</ref>
[[Fitxer:Nizari Ismaili Flag.jpg|thumb|Bandera Nizārī Ismā'īlī]]
Línia 9:
Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) als darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]] (1073-1092) sultà seljúcida [[sunnita]]. A la mort de l'imam o califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] d'Egipte (1035–1094) els ismaïlites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconèixer a [[al-Mustali Abul Qasim Ahmed]] (1094–1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, per la qual cosa es van dir '''ismaïlites nizarites'''. Cap al 1100 la direcció del moviment estava totalment en mans d'Al-Hasan al-Sabbah. A la mort de Sabbah el [[1124]] el va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest el va succeir el seu fill Muhammad el [[1138]].<ref name="Nowell 1947">{{cite journal |first=Charles E. |last= Nowell |title= The Old Man of the Mountain |journal=Speculum |volume=22 |issue=4 |year=1947}}</ref>
A Muhammad el va succeir el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de ''dai'' i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat). Va abolir la [[xara (llei islàmica)|xara]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però el va succeir el seu fill que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat en el seu regnat.
Hasan II va succeir al seu pare Muhammad II el [[1210]] i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus súbdits d'acceptar la xara i al califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]]. Els ismaïlites el van obeir. Va morir el [[1221]] probablement enverinat i el va succeir el seu fill Muhammad III que no va acceptar la xara
Els mongols van provar de destruir l'estat. [[Hulagu]] tenia aquesta missió principal quan fou enviat a Pèrsia. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus generals i fou assassinat per un cortesà el [[1255]]; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar conquerint fortaleses. El seu fill [[Rukn-ad-Din Khurxah|Khurshah]], esperant misericòrdia, es va rendir al desembre del [[1256]] i els mongols el van executar i van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); en els següents mesos els ismaïlites de Kohistan, Kumis i Daylam foren massacrats. Encara que una part va sobreviure ja no van poder reconstruir l'estat. Les fortaleses de Síria, que es van deslliurar dels mongols foren ocupades aviat per [[Bàybars I]] d'[[Egipte]]. El [[1275]] els ismaïlites nizarites van recuperar Alamut però la van perdre al cap de poc davant l'atac mongol.
| |||