Diferència entre revisions de la pàgina «Lofoten»

775 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:Norway_-_Lofoten.PNG|thumb|right|210px|Situació de Lofoten a Noruega]]
[[Fitxer:Map-of-Lofoten-and-Vesteraalen.svg|thumb|right|210px|Lofoten i [[Vesterålen]]]]
Les '''illes''' '''Lofoten''' són un [[arxipèlag situat entre els paral·lels 67]] i 68un de latituddistricte N al nordtradicional de [[Nordland]], [[Noruega]]. SónLes illes conegudes per laun sevadistintiu granpaisatge bellesaamb natural.muntanyes Lofoteni agrupapics elsdramàtics, municipismar deobert [[Vågan]],i [[Vestvågøy]]badies, [[Flakstad]],platges [[Moskenes]],i [[Værøy]],terres verges. Tot i que es troben dins del [[Røstcercle polar àrtic]]., Lesl'arxipèlag illespateix principals,una de nordles anomalies de temperatura més elevadades del món en relació a sud,la són:seva [[Regió polar|alta]] [[latitud]].
 
== Etimologia ==
Lofoten (en [[nòrdic antic]]: ''Lófót'') era l'antic nom de l'illa de [[Vestvågøy|Vestvågøya]]. Prové de «lo», que vol dir [[linx]], i «foten», que significa «[[peu]]». La cadena d'illes amb els seus pics punxeguts semblen peus de linx des de terra ferma. Un altre nom que rep és ''Lofotveggen'', «el mur de les Lofoten». L'arxipèlag sembla un mur tancat quan s'observa des de llocs elevats prop de [[Bodø]], amb 100 km de longitud, i entre 800 i 1000 m. d'altura.
 
== Història ==
[[Fitxer:Reine Lofoten.jpg|left|thumb|Paisatge típic]]
Els primers homes dels quals s'han trobat rastres sobre aquestes illes vivien ara fa uns 6 000 anys de la caça ([[cérvol]], [[ós]], [[ren]], [[Castor (animal)|castor]]...) i pesca ([[peix]], [[foca]] i [[balena]]). Fa 4000 anys, el blat va començar a ser conreat.
 
L'illa de Vestvågøy va ser un lloc important de la civilització [[vikings|víkinga]].
 
Al [[segle XII]] les illes Lofoten van conèixer un desenvolupament important amb el comerç del [[bacallà]] assecat que es venia a tota [[Europa]]. A aquesta època, les illes Lofoten depenien de [[Bergen]], ciutat [[Hansa|hanseàtica]].
 
Les illes han estat almenys durant els últims 1000 anys al centre de la pesca del [[bacallà]], especialment durant l'hivern quan el bacallà migra cap al sud des del [[mar de Barents]] i es reuneix a les Lofoten per a fer la [[Fresa de peix|fresa]]. Durant la primavera els bacallans posats a assecar sense salar, el que al nostre país es coneix com a "[[peixopalo]]", formen part del paisatge de les illes.
 
La pesca va agafar un gran desenvolupament a partir de [[1860]], amb els immensos bancs d'[[areng]]s que vénen a fer la fresa a l'hivern a les aigües calentes del corrent del golf. La pesca de les illes Lofoten representa fins a 80% de les exportacions de Noruega. Els ports de pesca pertanyen a un propietari que lloga els ''rorbu'' (cabana de pesca sobre pilars).
 
El [[3 de març]] de [[1941]], els [[comandos britànics]] van [[Operació Claymore|llançar un atac]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Moreman |nom= Tim |títol=British Commandos 1940-46 |url=http://books.google.cat/books?id=2w8CnHIUJmoC&pg=PA54&dq=claymore+lofoten+1941&hl=ca&ei=S3JwTb69DI7DtAbRoYSEDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=claymore%20lofoten%201941&f=false|col·lecció=Battle Orders, n.18|data=2005|editorial=Osprey Publishing |lloc= |data=2005 |pàgines=p.55 |col·lecció=Battle Orders, n.18 |isbn=184176986X }}</ref> contra les Lofoten en el qual van destruir diverses fàbriques d'oli de balena, dipòsits petrolers i 11 vaixells, a més de capturar equipament d'[[encriptació]], llibres de claus, 216 alemanys, i 315 noruecs van acompanyar els britànics quan van partir cap a Gran Bretanya.
 
== Geografia ==
Lofoten agrupa els municipis de [[Vågan]], [[Vestvågøy]], [[Flakstad]], [[Moskenes]], [[Værøy]], i [[Røst]]. Les illes principals, de nord a sud, són:
* la punta sud de [[Hinnøya]], que pertany al mateix [[Comtats de Noruega|comtat]] i històricament al mateix [[districtes de Noruega|districte]] que l'arxipèlag.
* [[Austvågøy]] (526,7 km² {{coord|68|20|N|14|40|E||display=inline,title}})
 
Les illes es caracteritzen per la seva [[geografia]] abrupta, amb [[muntanya|muntanyes]] que sobrepassen els 1.000 [[metre|m]], [[badia|badies]], entrants i costes desolades. La muntanya més alta de Lofoten és [[Higravstinden]] (1161 m) a Austvågøy; el [[Parc Nacional de Møysalen|Parc nacional de Møysalen]] ([http://english.dirnat.no/wbch3.exe?p=3047 ]) al nord-est de Lofoten té muntanyes que arriben als 1262 m. El sistema de marees [[Moskstraumen]] o sistema de marees de [[Maelstrom]] es troba a l'oest de l'arxipèlag. El mar és ric en vida, i el major [[escull coral·lí]] en aigües profundes (Escull de Røst, de 40 km de longitud) es troba a l'oest de Røst. Hi ha una alta densitat de població d'[[àguila marina de cua blanca|àguiles marines de cua blanca]] i de [[corb marí|corbs marins]], i milions d'altres aus marines. Són comunes les [[llúdria|llúdries]], i els [[cérvol]]s a Austvågøy.
[[Fitxer:Bas fjord.jpg|thumb|center|400px1021x1021px|Vista panoràmica del fiord Bas, un paisatge típic de les illes Lofoten]]
[[Fitxer:Henningsvaer.jpg|thumb|Henningsvær, una vila de les Lofoten durant la temporada de pesca (abril, 2001).]]
 
=== Natura ===
[[Fitxer:Bas fjord.jpg|thumb|center|400px|Vista panoràmica del fiord Bas, un paisatge típic de les illes Lofoten]]
Les illes Lofoten estan caracteritzades per les seves muntanyes i cims, cales protegides, extensions de mar i grans àrees verges. La muntanya més alta a Lofoten és [[Hermansdalstind]] (1034 m) a [[Moskenes]]; el [[Parc Møysalen National]] just cap al nord-est de Lofoten s'hi aixequen muntanyes que arriben a 1262 m. El [[Moskstraumen]] famós (Malstrøm), sistema de remolins de marea, és localitzat a Lofoten occidental. El mar és ric amb vida, i l'escull coral·lí d'aigua profund més gran del món ([[Røst Reef]], 40 km molt de temps) és localitzat a l'oest de Røst. Lofoten té una densitat molt alta d'àguiles marines i [[cormorà|cormorans]], i milions d'altres ocells de mar, entre els quals l'acolorit ''[[puffin]]''. Les [[llúdria|llúdries]] són comunes, i també hi ha [[ant]]s a [[Austvågøy]].
 
=== Clima ===
[[Fitxer:Henningsvaer-3.jpg|thumb|left|Les illes des de l'aire]]
Les temperatures d'hivern a Lofoten són molt suaus considerant que les illes es troben al nord del Cercle polar àrtic, gràcies a la influència suavitzant del [[Corrent del Golf]]. És considerada l'anomalia de temperatura positiva més gran en aquesta latitud. [[Røst]] i [[Værøy]] són les localitzacions més septentrionals del món on les temperatures mitjanes estiguin per damunt del punt de congelació tot l'any. Els hiverns són una mica freds en la part del nord-est de Lofoten; [[Svolvær]] té una mitjana al gener de -1,5&nbsp;°C, però els estius fa una mica de calor, tant al juliol com a l'agost la mitjana a les 24 h és de 13&nbsp;°C. El maig i juny són els mesos més secs, mentre octubre té tres vegades més precipitació. En un dia típic del mes de maig, la temperatura és de 9&nbsp;°C, el juliol 15&nbsp;°C i el setembre 11&nbsp;°C. L'enregistrament més càlid a Svolvær ha sigut de 30,4&nbsp;°C. Els vents forts poden bufar a finals de la tardor i hivern, però són rars de finals de març fins a mitjan octubre. La neu i aiguaneu no són inusuals a l'hivern; les muntanyes poden tenir quantitats substancials de neu.
 
A Svolvær, el sol (sol de mitjanit) és damunt l'horitzó des del 25 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 4 de desembre al 7 de gener. A [[Leknes]], el sol és damunt l'horitzó des del 26 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 9 de desembre al 4 de gener.
 
== Història ==
[[Fitxer:Reine Lofoten.jpg|left|thumb|Paisatge típic]]
Els primers homes dels quals s'han trobat rastres sobre aquestes illes vivien ara fa uns 6 000 anys de la caça ([[cérvol]], [[ós]], [[ren]], [[Castor (animal)|castor]]...) i pesca ([[peix]], [[foca]] i [[balena]]). Fa 4000 anys, el blat va començar a ser conreat.
 
L'illa de Vestvågøy va ser un lloc important de la civilització [[vikings|víkinga]].
 
Al [[segle XII]] les illes Lofoten van conèixer un desenvolupament important amb el comerç del [[bacallà]] assecat que es venia a tota [[Europa]]. A aquesta època, les illes Lofoten depenien de [[Bergen]], ciutat [[Hansa|hanseàtica]].
 
Les illes han estat almenys durant els últims 1000 anys al centre de la pesca del [[bacallà]], especialment durant l'hivern quan el bacallà migra cap al sud des del [[mar de Barents]] i es reuneix a les Lofoten per a fer la [[Fresa de peix|fresa]]. Durant la primavera els bacallans posats a assecar sense salar, el que al nostre país es coneix com a "[[peixopalo]]", formen part del paisatge de les illes.
 
La pesca va agafar un gran desenvolupament a partir de [[1860]], amb els immensos bancs d'[[areng]]s que vénen a fer la fresa a l'hivern a les aigües calentes del corrent del golf. La pesca de les illes Lofoten representa fins a 80% de les exportacions de Noruega. Els ports de pesca pertanyen a un propietari que lloga els ''rorbu'' (cabana de pesca sobre pilars).
 
El [[3 de març]] de [[1941]], els [[comandos britànics]] van [[Operació Claymore|llançar un atac]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Moreman |nom= Tim |títol=British Commandos 1940-46 |url=http://books.google.cat/books?id=2w8CnHIUJmoC&pg=PA54&dq=claymore+lofoten+1941&hl=ca&ei=S3JwTb69DI7DtAbRoYSEDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=claymore%20lofoten%201941&f=false |editorial=Osprey Publishing |lloc= |data=2005 |pàgines=p.55 |col·lecció=Battle Orders, n.18 |isbn=184176986X }}</ref> contra les Lofoten en el qual van destruir diverses fàbriques d'oli de balena, dipòsits petrolers i 11 vaixells, a més de capturar equipament d'[[encriptació]], llibres de claus, 216 alemanys, i 315 noruecs van acompanyar els britànics quan van partir cap a Gran Bretanya.
 
== Enllaços externs ==
9.148

modificacions