Correcció política: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que es gràcies > que és gràcies
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Correcció política''' (com a adjectiu, '''políticament correcte'''; ambdues formes comunament abreujades '''PC''') és un terme que denota [[llenguatge]], idees, [[polítiques]] i comportaments[[comportament]]s vistos d'una manera com si tractaren de minimitzar l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere sexual, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, i l'edat. En l'ús corrent, el terme és principalment [[pejoratiu]],<ref name="Perry-1992a">Ruth Perry, (1992), “A short history of the term ‘politically correct’ ”, in ''Beyond PC: Toward a Politics of Understanding '', de Patricia Aufderheide, 1992</ref><ref name="Schultz-1993a">Schultz, Debra L. (1993). To Reclaim a Legacy of Diversity: Analyzing the “Political Correctness” Debates in Higher Education. New York: National Council for Research on Women. {{ref-web|url=http://www.eric.ed.gov/ERICDocs/data/ericdocs2sql/content_storage_01/0000019b/80/13/34/5d.pdf|títol=www.eric.ed.gov|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20090306021800/http://www.eric.ed.gov/ERICDocs/data/ericdocs2sql/content_storage_01/0000019b/80/13/34/5d.pdf | arxiudata=6 de març de 2009}}</ref> mentre que el terme '''''políticament'' incorrecte''incorrecte'' '''s'ha utilitzat com una forma implícita i positiva de la seva mateixa descripció.
 
Aquest moviment es basa principalment en el [[multiculturalisme]] i en la [[desconstrucció]] del [[llenguatge]] per poder afavorir d'aquesta manera la [[igualtat]] entre els diferents sectors socials. És un moviment que també es basa en la hipòtesi de Sapir-Worf que diu que el llenguatge no actua tan sols com una eina descriptiva sinó també com a creador de realitats[[realitat]]s.
== Fonaments teòrics i història ==
 
==Ideologia==
El '''moviment de la correcció política''' va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però va ser durant els anys 80 quan aquest moviment va adquirir popularitat, sobretot en els sectors més progressistes de la societat americana.
 
Aquest moviment estableix, així mateix, una relació entre llenguatge i [[poder]]. Considera que existeix una relació proporcional entre poder, és a dir, la possessió de la paraula, i la influència que amb aquesta es pot exercir. A més, sostenen que aquest poder únicament es troba en mans d'unes majories que trepitgen el drets d'unes minories. Aquesta relació fa que el moviment comenci a controlar tot [[discurs]] que pugui perjudicar unes [[minories]] excloses de l'accés al poder, com a conseqüència de la [[tradicional]] [[discriminació]] social i lingüística.
Aquest moviment es basa principalment en el multiculturalisme i en la desconstrucció del llenguatge per poder afavorir d'aquesta manera la igualtat entre els diferents sectors socials. És un moviment que també es basa en la hipòtesi de Sapir-Worf que diu que el llenguatge no actua tan sols com una eina descriptiva sinó també com a creador de realitats.
 
Aquest moviment també defensa que el llenguatge és sinònim d'[[acció]], motiu pel qual, és constructor de realitats, i per tant, susceptible de control. Així mateix, existeixen altres opinions que difereixen d'aquesta. És el cas, per exemple, de Lakoff, que considera que aquesta comparació és exagerada, pensa que el llenguatge no és una [[acció directa]], sinó que més aviat seria una possible [[inducció]] a l'acció, és a dir, pensa que encara que la paraula no sigui capaç de canviar el món de manera directa tal com ho fan les accions, sí que ho pot fer de manera indirecta actuant en l'àmbit psicològic de l'ésser humà.
Cal tenir en compte que els anys 70 varen ser especialment rellevants en la lluita per la igualtat, una lluita per a aconseguir la igualtat dels drets civils que va ser protagonitzada en primer lloc de manera destacada per la dona i l'ètnia negra.
El moviment PC va començar la seva actuació dins la universitat, on s'aconseguiren grans avenços respecte a aquesta igualtat social, i més tard van unir-se les reivindicacions d'altres grups socials i culturals que compartien aquest sentiment comú de marginació tant social com lingüística. En un llenguatge PC, aquests sectors, se'ls denomina ''subrepresentats socialment i lingüística'' i aspiren que se'ls reconegui una igualtat i dignitat amb independència del seu origen, sexe, creences, orientació sexual, etc.
 
A més, aquest moviment PC no nega la funció denotativa o representativa del llenguatge, ja que és gràcies a aquest que podem designar constantment realitats. Això no obstant, considera que intervenen altres aspectes extralingüístics, raó per la qual és molt difícil deslligar la paraula del [[context]] en què es produeix, ja que determinats significats són susceptibles de patir variacions depenent de qui parla i de quin és el context cultural en què es produeixen. És el cas, per exemple, de la paraula ''nigger''. Aquesta pot produir uns efectes tant negatius com positius depenent de qui la pronunciï i en quin context es doni.
Aquest moviment estableix, així mateix, una relació entre llenguatge i poder. Considera que existeix una relació proporcional entre poder, és a dir, la possessió de la paraula, i la influència que amb aquesta es pot exercir. A més, sostenen que aquest poder únicament es troba en mans d'unes majories que trepitgen el drets d'unes minories.
Aquesta relació fa que el moviment comenci a controlar tot discurs que pugui perjudicar unes minories excloses de l'accés al poder, com a conseqüència de la tradicional discriminació social i lingüística.
 
El moviment de la correcció es fonamenta en el pensament [[postmodernitat|postmodern]] de l'antidualismeanti[[dualisme]] i en la negació de l'existència d'una [[veritat]] universal, objectiva i independent de l'individu i del seu context. Considera que el llenguatge és l'única garantia del [[coneixement]], a partir del seu caràcter interpretatiu. Considera que l'ésser humà i la realitat es desconstrueixen en el llenguatge per poder accedir al vertader coneixement, ja que fora de la construcció lingüística no hi ha res. També, neguen l'existència de referents neutrals originals, cosa que explicaria com un mateix referent pot tenir diferents significats en diferents cultures, ja que consideren que el llenguatge sempre va lligat al concepte de [[valor]], sempre [[cultural]] i, per tant, relatiu.
Aquest moviment també defensa que el llenguatge és sinònim d'acció, motiu pel qual, és constructor de realitats, i per tant, susceptible de control.
Segons aquest moviment també, és impossible realitzar descripcions neutres, ja que tota descripció és una interpretació i, per tant, una valoració.
Així mateix, existeixen altres opinions que difereixen d'aquesta. És el cas, per exemple, de Lakoff, que considera que aquesta comparació és exagerada, pensa que el llenguatge no és una acció directa, sinó que més aviat seria una possible inducció a l'acció, és a dir, pensa que encara que la paraula no sigui capaç de canviar el món de manera directa tal com ho fan les accions, sí que ho pot fer de manera indirecta actuant en l'àmbit psicològic de l'ésser humà.
 
== Als Estats Units==
A més, aquest moviment PC no nega la funció denotativa o representativa del llenguatge, ja que és gràcies a aquest que podem designar constantment realitats. Això no obstant, considera que intervenen altres aspectes extralingüístics, raó per la qual és molt difícil deslligar la paraula del context en què es produeix, ja que determinats significats són susceptibles de patir variacions depenent de qui parla i de quin és el context cultural en què es produeixen.
És el cas, per exemple, de la paraula '''''nigger'''''. Aquesta pot produir uns efectes tant negatius com positius depenent de qui la pronunciï i en quin context es doni.
 
El '''[[moviment social|moviment]] de la correcció política''' va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però va ser durant els anys 80 quan aquest moviment va adquirir [[popularitat]], sobretot en els sectors més progressistes de la societat americana.
El moviment de la correcció es fonamenta en el pensament postmodern de l'antidualisme i en la negació de l'existència d'una veritat universal, objectiva i independent de l'individu i del seu context. Considera que el llenguatge és l'única garantia del coneixement, a partir del seu caràcter interpretatiu. Considera que l'ésser humà i la realitat es desconstrueixen en el llenguatge per poder accedir al vertader coneixement, ja que fora de la construcció lingüística no hi ha res. També, neguen l'existència de referents neutrals originals, cosa que explicaria com un mateix referent pot tenir diferents significats en diferents cultures, ja que consideren que el llenguatge sempre va lligat al concepte de valor, sempre cultural i, per tant, relatiu.
Segons aquest moviment també, és impossible realitzar descripcions neutres, ja que tota descripció és una interpretació i, per tant, una valoració.
 
Cal tenir en compte que els anys 70 varen ser especialment rellevants en la lluita per la [[igualtat]], una lluita per a aconseguir la igualtat dels drets civils que va ser protagonitzada en primer lloc de manera destacada per la [[dona]] i l'[[ètnia negra]].
Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a [[Espanya|l'estat espanyol]] als anys 90. Cal tenir present que aquest fenomen sociolingüístic no és una còpia exacta del moviment que va néixer als EUA, ja que les circumstàncies culturals com polítiques en què s'estableix són diferents.
El moviment PC va començar la seva actuació dins la [[universitat]], on s'aconseguiren grans avenços respecte a aquesta [[igualtat social]], i més tard van unir-se les reivindicacions d'altres grups socials[[social]]s i culturals[[cultural]]s que compartien aquest sentiment comú de [[marginació]] tant social com lingüística. En un llenguatge PC, aquests sectors, se'ls denomina ''subrepresentats socialment i lingüística'' i aspiren que se'ls reconegui una igualtat i [[dignitat]] amb independència del seu origen, sexe, creences, orientació sexual, etc.
 
==A Espanya==
A l'estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme ''políticament correcte''. Vidal proposa substituir el terme anglès ''Politically Correct'' per ''socialment respectuós''. Això té sentit, ja que existeix una evident relació entre la manifestació del llenguatge PC i la tradicional substitució eufemística, ja que d'alguna manera, en l'actualitat, allò que es considerava eufemístic es redefineix com el que és PC i, per tant, passarà a ser sinònim del ''quedar bé'' en general.
Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a [[Espanya|l'estat espanyol]] als [[anys 90]]. Cal tenir present que aquest fenomen sociolingüístic no és una còpia exacta del moviment que va néixer als EUA, ja que les circumstàncies culturals com polítiques en què s'estableix són diferents.
 
A l'estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme ''políticament correcte''. Vidal proposa substituir el terme anglès ''Politically Correct'' per ''socialment respectuós''. Això té sentit, ja que existeix una evident relació entre la manifestació del llenguatge PC i la tradicional substitució eufemística, ja que d'alguna manera, en l'actualitat, allò que es considerava [[eufemisme|eufemístic]] es redefineix com el que és PCpolíticament correcte i, per tant, passarà a ser sinònim del ''quedar bé'' en general.
 
==Vegeu també==
* [[Novaparla]]
 
== Referències ==
<references/>
 
==Bibliografia==
# Guitart Escudero, M. Pilar (2005). Lenguaje político y lenguaje políticamente correcto en España (con especial atención al discurso parlamentario). Servei de Publicacions de la Universitat de València.
{{Autoritat}}