Cinabri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
El cinabri es presenta normalment en una massa granular de cristalls [[trigonal|trigonals]]. És la principal [[mena]] de [[mercuri (element)|mercuri]]: està compost en un 85% per mercuri i en un 15% de [[sofre]]. L'obtenció del mercuri a partir del cinabri, utilitza un procés anomenat "torració" a uns 600°C i en presència d'[[oxigen]] en excés, produint com a subproducte [[diòxid de sofre]]. En la seva simetria i característiques òptiques presenta una semblança notable amb el [[quars]], exhibint una polarització circular; en concret, Alfred Des Cloizeaux, va demostrar que posseeix quinze vegades el poder rotatiu del quars. És un mineral que no fa reacció amb l'[[HCl]] ni és [[magnètic]]. A causa del seu contingut de mercuri, el cinabri és [[tòxic]] per als éssers humans.
 
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], l'oldhamitael cinabri pertany a "02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: [[herzenbergita]], [[teallita]], [[alabandita]], [[altaïta]], [[clausthalita]], [[galena]], [[niningerita]], [[keilitaoldhamita]], [[cinabrikeilita]], i hipercinabri.
 
En l'antiguitat, va ser utilitzat per preservar ossos humans i en [[pintures rupestres]] (com les descobertes prop d'[[Almadén]]). Potser seguint aquesta tradició com preservador d'ossos, els alquimistes van utilitzar el cinabri per preparar un elixir que, suposaven, assegurava la longevitat. En medicina xinesa, es denomina metafòricament cinabri a l'energia sexual o energia de vida, rebuda dels pares en el moment de la concepció i que es va esgotant al llarg de la vida. A l'[[edat mitjana]] es va utilitzar per il·luminar manuscrits. També s'ha emprat com a colorant per al [[lacre]].