Anells de Saturn: diferència entre les revisions

 

== Descobriment ==

La geometria dels apèndixs va deixar perplexos els astrònoms. Fins al punt d'arribar-se a proposar que es tractava d'anses unides a Saturn o que constaven de diversos satèl·lits en òrbita només al voltant de la part posterior de Saturn, per la qual cosa mai feien ombra sobre el planeta.

 

L'últim pas cap a la visió moderna dels anells es va donar el [[1857]], quan [[James Clerk Maxwell]] va guanyar el premi Adams de la [[Universitat de Cambridge]] per la seva demostració matemàtica que els anells prims estaven formats en realitat per nombroses masses xicotetes que mantenien òrbites independents. La comprovació experimental d'aquesta hipòtesi va arribar el 1895, quan els astrònoms americans [[James E. Keeler]] i [[William W. Campbell]] van deduir la velocitat de les partícules en els anells a partir del seu [[Efecte Doppler|desplaçament Doppler]], o modificació de la longitud d'ona de les línies espectrals de la llum del Sol que les partícules reflecteixen cap a la Terra. Van trobar que els anells giraven al voltant de Saturn a una velocitat diferent de la de l'atmosfera del planeta. A més, les parts internes dels anells giraven a major velocitat que les externes, segons prescrivien les lleis de la física per a partícules en òrbites independents.

 

 

El cos principal del sistema d{{'}}'''anells de Saturn''' inclou, per tant, els brillants anells A i B, d'escassa opacitat. Hi ha entre l'un i l'altre una franja de 5.000 quilòmetres: la [[divisió de Cassini]], regió relativament transparent, encara que no buida en absolut. El cos principal del sistema de Saturn comprèn també l'anell C, més dèbil i menys opac, que queda dins del vora interior de l'anell B. Té un grau d'opacitat comparable al de la divisió de Cassini. L'encara més dèbil anell D queda dins de l'anell C.

En comparació, la grossària dels anells de Saturn resulta negligible. El límit superior de la seva extensió vertical s'ha estimat en al voltant d'un quilòmetre. En relació amb la seva amplària, els anells són milers de vegades més prims que una fulla d'afaitar.

 

La capacitat dels anells per a reflectir o absorbir llum de diferents longituds d'ona permet deduir informació sobre la composició de les partícules dels anells de Saturn. Per exemple, els anells A, B i C són mals reflectors de la llum del Sol per a certes longituds d'ona de l'infraroig pròxim. Per tractar-se d'una propietat característica del gel, cal presumir que el gel és un constituent important de les partícules que formen eixos anells. Però és un gel de color blanc, cosa que significa que és més o menys igualment reflector per a totes les longituds d'ona visible. Al contrari, les partícules dels anells A, B i C són menys reflectores en llum blava que en llum roja. Potser hi ha alguna substància addicional present en xicotetes quantitats; tal vegada, porta òxid de ferro com a font del color rogenc. També s'ha proposat la hipòtesi que certs compostos generats per la radiació ultraviolada del Sol foren els responsables del color rogenc.

 

| [[Anell E]] || 180.000 - 480.000 || 300.000 ||  

|}

 

== Enllaços externs ==

{{Commonscat}}

* [http://saturn.jpl.nasa.gov/multimedia/images/images.cfm?categoryID=5 Imatges dels anells de Saturn obtingudes per la Sonda Cassini.]

 

 

{{Saturn}}