Diferència entre revisions de la pàgina «Giovanni Giovenale Ancina»

cap resum d'edició
(Eliminat tot el contingut de la pàgina)
{{Persona de rellevància espiritual
|nom = '''Giovanni Juvenal Ancina'''
|nom_naixement =
|imatge = Sant Felip Neri.jpg
|peu =Església de ''Sant Felip Neri'', a [[Barcelona]], al Oratorio d'aquesta Congragació pertanyia '''Giovanni Juvenal Ancina'''
|fets_destacables =
|enaltiment =
|data_naixement = [[19 d'octubre]] de [[1545]]
|data_defuncio = [[13 d'agost]] de [[1604]]
|lloc_naixement = [[Fossano]], [[Piemont]]
|lloc_defuncio = [[Saluzzo]], [[Piemont]],
|sepultura = [[Catedral de Saluzzo]]
|festivitat =
|venerat_en =
|iconografia =
|lloc_pelegrinatge =
|orde = oratorians
|data_beatificacio = [[9 de febrer]] de [[1890]]
|lloc_beatificacio = Roma
|beatificat_per = [[Lleó XIII]]
|data_canonitzacio =
|lloc_canonitzacio =
|canonitzat_per =
|patronatge =}}
'''Giovanni Juvenal Ancina''' ([[Fossano]], [[Piemont]], [[19 d'octubre]] de [[1545]] - [[Saluzzo]], [[Piemont]], [[30 d'agost]] de [[1604]]) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.<ref name="ButlerBurns1995">{{Ref-llibre|cognom=Butler|nom=Alban|cognom2=Burns|nom2=Paul|títole=Butler's Lives of the Saints: August |url=https://books.google.com/books?id=O8O1_vnTS3QC&pg=PA319|year=1995|editorial=A&C Black|isbn=978-0-86012-257-9 |pàgines=319–320}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://es.catholic.net/op/articulos/37362/juan-juvenal-ancina-beato.html|consulta=31 gener 2017|títol=Juan Juvenal Ancina, Beato|editor=Catholic.net Inc.}}</ref>
 
Els seus pares el bategaren amb el nom de ''Juvenal'', no en honor del poeta romà, sinó en honor del patró local al que volgueren agrair la vida de l'infant, que havia estat en perill al nàixer. Sant [[Juvenal de Narni]], el patró de Fossano, havia estat metge, sacerdot i bisbe. El petit Juvenal no tan sols aconseguiria ser tota això, sinó què, com el Patró, també arribaria a la gloria dels altars. Dat que la família Ancina gaudia de bona situació econòmica, tant Juvenal com el seu germà petit, Giovanni Matteo, que també seria sacerdot de l'Oratori, tingueren un esmerçada educació. Juvenal estudia a [[Montpeller]], [[Pàdua]], [[Mondovi]] i [[Torí]], i es graduà en medicina i filosofia, doctorant-se en ambdues. Contant solament vint-i-quatre anys d'edat, fou professor de medicina en la [[Universitat de Torí]]. Home de gran cultura, era molt devot i veia en la seva professió una forma d'expandir la [[Fe]], tant en la seva actitud amb els seus malalts com en les seves ensenyances. Adonant-se de què tenir cura de les ànimes és més important que el del cos, sempre urgia als malalts perquè acudissin a un sacerdot, abans de començar el seu tractament.
 
Com a recreació, Juvenal escoltava música, componia versos llatins i jugava a el escacs. Pertanyia a una germandat religiosa i estudiava teologia pels seus propis mitjans, encara que sembla que pot haver tingut alguna associació amb els Agustins. Aquesta era la vida que portava, quan en una Missa de Rèquiem en el monestir agustí, les paraules del <''Dies Irae''> l'ompliren de terror vers el jutjament. Durant el retorn a ca seva, les paraules del Profeta Sofonies el turmentaven:{{Cita|''A prop esta el dia del Senyor; proper esta i arriba amb gran velocitat. És tant amargant la veu del dia del Senyor que llençaran crits d'angoixa fins i tot els més valents.''}}Malgrat que ell havia portat una vida objectivament sens culpes s'adonà que podia emprar millors el talent en que Déu l'havia dotat. Aquest mateix dia resolgué abandonar qualsevulla petita vanitat a la qual hagués cedit i dedicar-se a seguir solament els designis de Déu. s'aplicà a la oració i a les lectures espirituals per a determinar que era el que Déu volia d'ell.
El [[1574] se li demanà que acompanyes [[Roma]], com a metge personal, l'ambaixador del Duc de [[Ducat de Savoia|Savoia]]. Arribà a la ciutat l'any següent, descobrint que tenia molt de temps lliure, decidí treure profit d'aquesta situació i començà estudiar [[Teologia]] ni més ni menys amb el que més tard seria Sant [[Roberto Bellarmino]]. Portava mús d'un any a Roma quan visità la recent establerta [[Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri]]. Òbviament commogut per aquesta, començà a assistir als exercicis diaris. Escriví vers això en una de tantes cartes que envià al seu germà, Giovanni Matteo:{{Cita|''Fa uns dies, vaig prendre la costum, per les tardes he estat freqüentant l'Oratori de [[San Giovanni dei Fiorentini]], on tots els dies s'hi donen belles conferències vers l'[[Evangeli]], virtuts i vicis, història eclesiàstica, i vides de sants. Tots els dies són tres o quatre els oradors, i l'audiència inclou bisbes, prelats, i altres homes distingits...Els que prediquen són persones molt versades en teologia, i de vides edificants, i gran espiritualitat. Al seu cap hi ha un cert Reverend Filippo, ara un home de ja seixanta anys, però estupend en diversos aspectes, especialment per la seva santedat de vida, la seva admirable prudència, i la seva ingenuïtat en idear i promoure exercicis espirituals.''}}També va escriure que Filippo tenia gran reputació en saber descobrir vocacions religioses i que li consultaria sobre les intencions que tenien ambdós (ell i el seu germà Giovanni Matteo), d'entrar en els Cartoixans. Ambdós germans restaven molt impressionats per un exitós advocat de [[Torí]] que havia abandonat tot per entrar en els Cartoixans i havien decidit fer el mateix. Sant [[Felip Neri]], dissuadí als germans de portar a fi aquest pla i després d'examinar durant algun temps a Juvenal per comprovar la seva sinceritat, suggerí per a ells l'Oratori. Ambdós foren acceptats l'[[1 d'octubre]] de [[1578]].
 
Quatre anys més tard, Juvenal fou ordenat, i el [[1586]], fou enviat a Nàpols per ajudar a la recent fundació de l'Oratori feta en aquesta ciutat. Allà, es dedicà a diferents activitats. Ràpidament es guanyà la reputació de bon predicador. També els seu talent musical per fer créixer la pietat popular --especialment recordada és el seu ''Tempio Armonico della Beatissima Vergine'', una col·lecció de cançons espirituals per a tres, cinc, vuit i dotze veus. Cal mencionar que aquestes cançons mai foren part de la litúrgia, doncs Juvanal amb tota raó, pensava que la música sagrada feia la litúrgia més solemne i bella. També ajudà a portar a fi a Nàpols moltes empreses culturals i involucrà en la tasca de l'Oratori a moltes famílies de l'alta aristocràcia. A través de l'''Oratorio dei Principi'', assoli introduir les normes de vida catòliques en famílies influents. La [[tardor]] de [[1596]] fou cridat a Roma, on el papa [[Climent VIII]] li digué que havia decidit nomenar-lo bisbe de Saluzzo, al nord d'Itàlia, on d'invasió dels heretges s'havia convertit en gran causa de preocupació. Juvenal no estava del tot convençut d'acceptar el nomenament, i no ho va fer fins l'[[agost]] de [[1602]]: prengué possessió de la seva [[Diòcesi]] el [[6 de març]] de [[1603]].
 
El temps que va estar en aquesta càrrec fou molt curt, doncs morí --se suposa que enverinat--, el [[30 d'agost]] de [[1604]]]. En la seva agonia, repetia contínuament: ''Dolços Jesús i Maria, doneu pau a la meva ànima''.
El seu breu episcopat, malgrat tot, fou fructífer, i es caracteritzà per diverses iniciatives dirigides a ajudar als seus fidels a créixer en pietat i caritat. A més d'haver-se fet càrrec de la Diòcesi, començà la tasca de reformar les vides tant del clergat com la dels laics. Cercant combatre la heretgia, convocà un [[Sínode]] per incrementar els decrets del [[Concili de Trent]], anuncià la fundació d'un Seminari, i organitzà devocions per a incrementar la adoració al [[Santíssim Sagrament]]. També posà gran èmfasi en inculcar la [[fe]] en les ensenyances de l'Església i introduí l'ús del catecisme. Ben aviat el poble el tingué en gran estima inclús el seu immediat veí, el bisbe de [[Ginebra]], [[Francesc de Sales]], el qual apreciava el seu humil i pacífic caràcter.
El Beat Juvenal és l'únic dels membres de l'Oratori que conegué personalment a Sant Felip i que arribà als altars. El cos del Beat Juvenal descansa en la [[Catedral de Saluzzo]], sota un altar dedicat a ell.
Fou beatificat pel papa [[Lleó XIII]] el [[9 de febrer]] de [[1890]].
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
[[Categoria:Beats italians]]
[[Categoria:Bisbes italians]]
[[Categoria:Metges]]
[[Categoria:Compositors italians del Renaixement]]
60.793

modificacions