Poc després quede Granadosl'estrena estrenésde la suite per a piano ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'' al [[Palau de la Música Catalana]] de [[Barcelona]] l'[[11 de març]] de [[1911]], el pianistaGranados va conèixer [[Ernest Schelling]], i aquest darrer va esdevenir el valedor de la seva música allà on anava. Via Schelling, Granados va conèixer l'editor musical novaiorquès Rudolph schirmerSchirmer, amb qui l'any 1913 signà un contracte de dos anys per valor de 6.000 francs cada any en concepte dels [[drets d'autor]] de totes les obres que composés durant aquell període de temps. Granados va quedar profundament agraït a Schelling, qui llavors ja estava al corrent que Granados estava composant una òpera. Periquet també hauria animat al compositor lleidatà a emprendre el projecte, en tant que estaria especialment interessat en elaborar-ne el llibret.{{sfn|Clark|2006|p=142}}
La font d'inspiració, tant del conjunt d'escenes de l'obra per a piano com de la subsegüent òpera són les pintures de [[Francisco Goya]], subtitulades ''Los majos Enamorados'' ("Els galants enamorats"). La suite per a piano ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'' havia estat estrenada al [[Palau de la Música Catalana]] de [[Barcelona]] l'[[11 de març]] de [[1911]]. L'òpera es va basar en els temes de la suite, que van ser orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mínima quantitat de música original. El llibret va haver de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que és habitual. Així doncs, quan Periquet es va incorporar al projecte, va generar un argument en forma de poema narratiu, servint-se de les formes del ''romance'' i la ''[[seguidilla]]'', i un cop Granados va acabar la música, fou el moment de transformar l'argument en un text que coincidís amb les notes.{{sfn|Clark|2006|p=143}}
L'estrena estava prevista per a l'[[Òpera de París]], però va haver de ser cancel·lada a causa de la [[Primera Guerra Mundial]]. En el seu lloc, va ser estrenada al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]], el [[28 de gener]] de [[1916]], sota la direcció de [[Gaetano Ravagnoli]]. Va rebre una càlida acollida per part del públic. L'èxit va fer que el compositor fos rebut pel president [[Woodrow Wilson]], per a donar un recital de piano a la [[Casa Blanca]]. Acceptant aquesta invitació, Granados va haver de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller van morir en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en què viatjaven, el ''Sussex'', atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragèdia.
