Goyescas (Granados): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
amplio Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 31:
La font d'inspiració, tant del conjunt d'escenes de l'obra per a piano com de la subsegüent òpera són les pintures de [[Francisco Goya]], subtitulades ''Los majos Enamorados'' ("Els galants enamorats"). L'òpera es va basar en els temes de la suite, que van ser orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mínima quantitat de música original. El llibret va haver de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que és habitual. Així doncs, quan Periquet es va incorporar al projecte, va generar un argument en forma de poema narratiu, servint-se de les formes del ''romance'' i la ''[[seguidilla]]'', i un cop Granados va acabar la música, fou el moment de transformar l'argument en un text que coincidís amb les notes.{{sfn|Clark|2006|p=143}}
Granados va emprar gairebé tota la suite per a piano a l'òpera, exceptuant la ''Serenata del espectro'', perqupe considerava que no encaixava amb l'argument. A més, també va aprofitar fragments de ''El pelele'', les ''Tonadillas'' i ''Los Ovillejos'', però no obstant això també va crear música nova, especialment als ''intermezzos'' que separen cada escena.{{sfn|Clark|2006|p=143-144}} El compositor va fer relativament pocs canvis a la música per a piano, que va transformar en una òpera servint-se d'una tècnica anomenada ''violinata'', força emprada per [[Giacomo Puccini]].{{sfn|Clark|2006@p=144}} De fet, les principals diferències entre la suite per a piano i l'òpera es troben a les nombroses diferències a les [[Alteració (música)|alteracions]].{{sfn|Clark|2006|p=144}}
L'estrena estava prevista per a l'[[Òpera de París]], però va haver de ser cancel·lada a causa de la [[Primera Guerra Mundial]]. En el seu lloc, va ser estrenada al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]], el [[28 de gener]] de [[1916]], sota la direcció de [[Gaetano Ravagnoli]]. Va rebre una càlida acollida per part del públic. L'èxit va fer que el compositor fos rebut pel president [[Woodrow Wilson]], per a donar un recital de piano a la [[Casa Blanca]]. Acceptant aquesta invitació, Granados va haver de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller van morir en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en què viatjaven, el ''Sussex'', atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragèdia.▼
▲L'estrena estava prevista per a l'[[Òpera de París]], però va haver de ser cancel·lada a causa de la [[Primera Guerra Mundial]]. En el seu lloc, va ser estrenada al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]], el [[28 de gener]] de [[1916]], sota la direcció de [[Gaetano Ravagnoli]]. Va rebre una càlida acollida per part del públic. L'èxit va fer que el compositor fos rebut pel president [[Woodrow Wilson]], per a donar un recital de piano a la [[Casa Blanca]]. Acceptant aquesta invitació, Granados va haver de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller van morir en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en què viatjaven, el ''[[Sussex (vaixell)|Sussex]]'', atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragèdia.
==Estructura i argument==
''Goyescas'' és una òpera d'un acte, dividit en tres escenes, separades per ''[[Intermezzo|intermezzos]]''.{{efn|L{{'}}''intermezzo'' de ''Goyescas'' és molt popular com a peça de concert i ha estat arranjat per a diversos instruments.}} Els rols principals els interpreten una [[soprano]] (Rosario), una [[mezzosoprano]] (Pepa), un [[tenor]] (Fernando) i un [[baríton]] (Paquiro), acompanyats d'un cor.{{sfn|Clark|2006|p=143}} L'obra se situa a [[Madrid]] al voltant de 1880.
===Escena 1===
L'òpera comença amb una reunió de ''majos'' i ''majas'' gaudint d'una festa en un paratge de la rodalia de Madrid. Alguns d'ells estan enlairant un ''pelele'' (home de drap) amb un llençol, un entreteniment popular. Pepa, l'actual amant de Paquiro,{{efn|La figura de Paquiro podria estar inspirada en el ''Retrato del Torero Martincho'', de Goya.{{sfn|Clark|2006|p=144}}}} arriba
Per bé que els personatges pràcticament no interactuen a l'escena (bona part dels diàlegs són, de fet, pensaments en veu alta){{sfn|Clark|2006|p=144}} Paquiro provoca la gelosia de Fernando en invitar Rosario a un ''baile de candil'' al qual ella, va assistir una vegada en el passat. Fernando accepta la invitació, però afirma que Rosario hi assistirà amb ell. Pepa, enrabiada, jura venjar-se de Rosario.
===Escena 2===
Fernando porta Rosario al ball. El capteniment arrogant de Fernando i les seues paraules de menyspreu, ofenen als ''majos'' i a les ''majas''. Pepa insulta Fernando, acusant-lo de bogeria, i en l'excitació Rosario s'esvaneix. Fernando i Paquiro es repten a un [[duel]].
Linha 47 ⟶ 48:
===Escena 3===
Rosario espera a Fernando en el seu jardí, quan aquest arriba hi ha una escena d'amor apassionat entre els amants. Però Fernando ha d'anar-se'n; li espera el duel amb Paquiro. En el duel, Fernando és ferit mortalment, i mor entre els braços de Rosario.{{sfn|Melitz|1921}}
== Notes==
{{notes}}
== Referències ==
Linha 53 ⟶ 57:
==Bibliografia==
*''The Oxford Dictionary of Opera'', by John Warrack and Ewan West (1992), 782 pages, ISBN 0-19-869164-5
* {{ref-llibre | cognom = Melitz | nom = Leo | altres = Traduït a l'anglès per Richard Salinger, revisat per Louise Wallace Hackney | títol = The Opera Goer's Complete Guide | url = http://www.bobsuniverse.com/BOW/Books/Melitz_Complete/index.htm | consulta = 22 setembre 2007 | any = 1921 | editorial = Garden City Publishing Company | lloc = Garden City, New York| capítol = Goyescas | urlcapítol = http://www.bobsuniverse.com/BOW/Books/Melitz_Complete/OGCG-12.htm#Goyesca| ref = }}
*{{ref-llibre|cognom=Clark|nom=Walter Aaron|títol=Enrique Granados: poet of the piano|lloc=New York [etc.]|editorial=Oxford University Press|any=2006|isbn=0-19-514066-4}}
| |||