Llanxa ràpida d'atac: diferència entre les revisions

Gràcies a la invenció dels [[Motor de combustió interna|motors]] de [[gasolina]] i altres innovacions tècniques de finals del [[segle XIX]] fou possible construir petits [[Vaixell de guerra|vaixells de guerra]] de gran velocitat. Els primers vaixells d'aquest tipus van aparèixer a inicis del [[segle XX]], construïts per [[Itàlia]] i la [[Gran Bretanya]]. El primer d'aquests vaixells va ser armat amb [[canó|canons]] de calibre petit, tot i que més tard van ser armats amb [[torpede]]s autopropulsats, cosa que en va fer augmentar molt la capacitat ofensiva. Aquesta tipologia de naus, també anomenats [[llanxa llançatorpedes]], suposaven un perill important per les naus de guerra principals com ara [[cuirassat]]s i [[creuer (vaixell de guerra)|creuers]]. Això portar al desenvolupament dels [[destructorsdestructor]]s, un tipus de vaixell de guerra més petit i àgil que les naus capitals, la missió inicial dels quals era destruir els torpediners enemics. La primera acció notable del nou vaixell va ser l'enfonsament del [[cuirassat]] [[Imperi austrohongarès|austrohongarès]] [[SMS Szent István]] per les [[Motoscafo Armato Silurante|llanxes italianes MAS]]-15, l'any 1918, durant la [[Primera Guerra Mundial]].