José María Gil-Robles y Quiñones: diferència entre les revisions

 

Presentat en les candidatures del Bloque Agrario, va ser escollit diputat en les primeres [[Eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions]] de la [[Segona República Espanyola|II República]], celebrades al juny de 1931, dos mesos després de la seva proclamació. Va intervenir en les Corts Constituents, en les quals va destacar per la seva oposició a la política religiosa del nou règim des de la seva qualitat de membre de la comissió redactora del projecte constitucional. Aquest mateix any va passar a militar en [[Acción Nacional]], creada poc abans per Herrera Oria i rebatejada en 1932 com a [[Acción Popular]], per exigències del Govern, quan Gil-Robles era ja un dels seus principals dirigents. Va defensar la postura de l'"accidentalisme", segons la qual l'important no era la forma de l'Estat -monarquia o república-, sinó que aquest defensés els interessos de l'Església; això va xocar amb altres posicions dretanes, que es van declarar oposades a la república des d'un principi.

[[Fitxer:La Traca - Samper i Gil Robles.jpg|thumb|right|[[Ricardo Samper]] i Gil-Robles, caricaturitzats per la revista satírica republicana [[La Traca]].]]

A la fi de febrer i principis de març de 1933 va participar en la creació de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), a l'integrar-ne Acción Popular. El seu nou partit va obtenir la victòria en les eleccions de novembre de 1933, però amb una escassa majoria (115 escons de 450) la qual cosa li impossibilitava per a formar govern en solitari. Va donar suport al nou gabinet presidit per [[Alejandro Lerroux]] des d'aquest mateix mes, així com als següents, encapçalats també per altres figures del [[Partit Republicà Radical|Partit Radical]]. A l'octubre de 1934, l'entrada de tres membres del seu partit en l'executiu va donar lloc a un moviment revolucionari (Revolució d'Octubre i [[fets del sis d'octubre]]). El 6 de maig de 1935 va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, promocionant una sèrie de militars que tindrien un gran protagonisme durant la posterior [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], com el general [[Francisco Franco]]. Va prosseguir en el càrrec en el gabinet següent, presidit des de setembre d'aquest any per l'independent [[Joaquín Chapaprieta Torregrosa]]. La seva actitud política, contrària a la seva política econòmica, va provocar la dimissió del president del Govern al desembre de 1935 i la seva dimissió com a ministre.