Diferència entre revisions de la pàgina «Moviment juvenil sionista»

m
cap resum d'edició
m
|nom_original=<big>תנועת נוער</big>
}}
Les '''TnuatTenuat Noar''' (en [[hebreu]]: '''תנועת נוער''') o ( en [[català]] '''moviments juvenils sionistes''' ) són organitzacions educatives formades per nens i adolescents [[jueus]] per al seu desenvolupament educatiu, social i ideològic, posant èmfasi en el [[sionisme]] i la centralitat de l'[[Israel|Estat d'Israel]]. Són moviments fets per joves per a joves, de manera que la intervenció adulta és mínima, els objectius ideològics del moviment són aconseguits mitjançant tècniques d'[[educació no formal]]. També en general es caracteritzen per una estructura voluntària i [[Autogestió|autogestionada]]. Ideològicament van des del [[sionisme socialista]] fins al [[sionisme revisionista]] i pel que fa a la seva postura religiosa van des del [[secularisme]] [[Ateisme|ateu]] fins a l'[[ortodòxia]].
 
== Història ==
La majoria dels [[Organització juvenil|Moviments Juvenils]] [[Sionisme|Sionistes]] van ser creats a [[Europa de l'Est|Europa oriental]] a principis del [[segle XX]], motivats ideològicament pel desig de renaixement nacional del poble jueu en la seva pàtria ancestral. També van ser crítics de la [[societat]] que els va tocar viure; molts van sentir desitjos de prendre contacte amb la terra i el món rural. Van unir de manera original les idees de [[Theodor Herzl]], [[Robert Baden-Powell|Baden-Powell]], [[Dov Ber Borojov]], [[Yosef Trumpeldor]], [[Zeev Jabotinski]] o [[Aaron David Gordon]] segons com va correspondre a la [[ideologia]] de cada moviment.
 
El [[Blau-Weiss]] (''blau i blanc'' en [[català]]) va ser el primer [[Organització juvenil|moviment juvenil]] sionista, establert a [[Imperi Alemany|Alemanya]] en l'any [[1912]]. Malgrat la seva escassa importància numèrica va ser molt influent. Va sorgir com a conseqüència de la discriminació cap als [[jueus]], per part dels moviments [[Escoltisme|escoltistesescoltes]] alemanys. La ''Blau-Weiss'' va rebre influència directa del moviment [[Romanticisme|romàntic]] alemany, especialment de la joventut [[Wandervogel]] en la qual van començar militant nombrosos [[jueus]], i que arran del seu gir [[Antisemitisme|antisemita]] van haver d'abandonar. La ''Blau-Weiss'' va adoptar una plataforma sionista oficial en l'any [[1922]]. El moviment va promocionar una forma de vida [[Agricultura|agrícola]], conduint a molts dels seus membres a establir-se en [[quibuts]] (''granges col·lectives'') a ''EretzÉrets IsraelYisrael'' (la [[Terra d'Israel]]), que llavors formava part de l'[[Imperi otomà]], i s'anomenava [[Palestina]].
 
[[Fitxer:Semel.jpg|dreta|thumb|Actual emblema (''semel'') del moviment [[Sionisme socialista|sionista socialista]] [[Hashomerha-Xomer Hatzairha-Tsaïr]]. Conté la inscripció en [[hebreu]]: "''ChazakHazaq Veu'ematzve-emats''", "Sigues fort i valent".]]
 
El moviment [[Hashomerha-Xomer Hatzairha-Tsaïr]] va sorgir a [[Polònia]] en l'any [[1913]], i estava format per la fusió d'un grup [[Escoltisme|escolta]] jueu i un grup d'intel·lectuals jueus [[Socialisme|socialistes]]. Va ser el primer moviment d'ideologia [[Sionisme socialista|sionista socialista]] basat en l'exemple personal, l'[[escoltisme]], i la realització personal a través de l'[[Aliyyà]] (''ascens o immigració'') per desenvolupar-se en una forma de vida col·lectiva. [[Mordechai Anielewicz]] capdavanter de l'[[Aixecament del Gueto de Varsòvia|aixecament del gueto de Varsòvia]] era membre d'aquest moviment.
 
El moviment [[Hejalutz Lamerjav|Hejalutzhe-Haluts]] va ser una organització ideada per [[Yosef Trumpeldor]], que aproximadament fins a l'any [[1925]] va funcionar a [[Rússia]] i a [[Polònia]] (i que després va ser introduïda als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]]), que promovia l'[[aliyyà]] a ''EretzÉrets IsraelYisrael.'' Mantenia granges [[Cooperativa|cooperatives]] model on els futurs ''jalutzimhalutsim'' (pioners) aprenien el treball agrari i la forma de vida comunitària.
 
Amb l'augment del [[nacionalisme]] i [[antisemitisme]] a Europa, els [[pogrom]]s a l'Europa Oriental i les revolucions de Rússia ([[1905]] i [[1917]]) es va incrementar el sentiment nacional sionista en la joventut jueva i el seu idealisme. Els moviments juvenils van exercir un paper considerable en la política, l'organització de l'educació pròpiament jueva, de la vida comunitària i el sionisme, particularment en el [[període d'entreguerres]].
 
Durant l'Holocaust, van anar el nucli de resistència jueva dins i fora dels guetos. També van conduir la fuita, cridat en hebreu Berihah, d'Europa a Israel que va seguir [[Segona Guerra Mundial|a la guerra]] infringint el ''boqueo''bloqueig britànic del Mandat Britànic de Palestina.
Després de l'extermini del cor de la vida jueva mundial (la jueria europea) molts dels moviments d'Europa oriental es van establir com a organitzacions mundials, encara que no amb tant impacte com abans.
 
A partir de la dècada de 1920 els ''javerimhaverim'' (companys) que es trobaven en EretzÉrets IsraelYisrael, llavors el (Mandat Britànic de Palestina) van organitzar els seus moviments allí posant èmfasis en la autorrealizaciónauto-realització personal (hagshamahagxamà atzmitatsmit). Allí van consolidar les organitzacions del ''YishuvYixuv'' (assentament jueu en el Mandat de Palestina) complint importantíssims rols en la creació del moviment ''kibutziano'', els partits polítics fundacionals, l'estructura educativa, la defensa: ([[Haganà|Haganá]], [[Irgun|Irgún]]), la Hapala (immigració il·legal), etc. Després de la creació de l'Estat d'Israel moltes de les seves anteriors funcions van ser assumides per l'estat.
 
== A través del món ==
Els MSJ van estar prohibits i van ser perseguits en l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS.]]
A Europa occidental, Amèrica Llatina, Sud-àfrica i Austràlia compleixen un rol destacat dins de la vida comunitària mongeta.
Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], on existeix la [[diàspora]] jueva més gran, la joventut ha optat per organitzar-se en grups socials i religiosos sense cerques ideològiques tals com a B'nei'Bené BBerit''rit (Els Fills del Pacte).
 
És d'esmentar també la tasca complerta pels moviments juvenils en països àrabs, on van organitzar i van participar en l'emigració massiva de jueus, generalment en períodes de tensió política que ocasionaven persecucions i agressions contra els jueus.
Els MJS són organitzacions voluntàries, on els membres de major edat (depenent del moviment, entre els 16 i els 22 anys) constitueixen la ventrada major, sent coneguts com a "bogrim" (paraula que podria traduir-se com a "diplomats", encara que també com a "madurs"). Els mateixos s'organitzen en diferents equips o comissions de treball, per a l'execució de les tasques i esdeveniments generals, així com per a la conducció de les activitats setmanals.
 
En la majoria dels moviments la totalitat dels membres de la ventrada major constitueix una sort d'assemblea general que s'erigeix com a òrgan màxim per a la presa de decisions. Les tasques executives recauen en un grup més reduït, la denominació del qual varia de moviment en moviment ("mazkirut" o secretaria en alguns, "hanagáhanagà" o lideratge en uns altres).
 
Habitualment, els dos càrrecs de major importància en un moviment juvenil són el de "mazkir" (secretari), també conegut com a "rosh" (literalment "cap"), i és acompanyat pel "roshroix jinujhinnukh" o líder educatiu.
 
Aquesta estructura es repeteix a nivell micro, en cadascuna de les seus del moviment, com a nivell nacional, regional i mundial.
 
Els següents són els rols o càrrecs que habitualment poden trobar-se en els MJS:
* '''Mazkir''' o RoshRoix hanagáha-nagà, literal: ''Secretari general'': és la principal autoritat del moviment. Les seves responsabilitats inclouen la conducció general de l'organització, la coordinació les activitats dels equips i comissions i la representació del moviment enfront del món.
* '''RoshRoix JinujHinnukh''', (lit. ''cap d'educació''): és el responsable pels assumptes educatius i pedagògics del moviment i generalment és el seu principal referent en assumptes ideològics. Les seves responsabilitats inclouen la programació i coordinació del procés educatiu en totes les seves instàncies, la redacció dels continguts i material de suport i l'acompanyament dels madrijimmadrikhim (''educadors'') en la seva tasca. A més, representa al moviment enfront dels pares dels educandos.
* '''Guizbar''' és el tresorer, encarregat d'administrar els fons de la tnuátenuà i buscar noves fonts d'ingrés.
* '''RoshRoix JutzHuts''', el ''relacions exteriors'' de la tnuátenuà. La seva funció vària segons les necessitats, però sovint és el representant de la tnuátenuà en la federació (o consell) juvenil sionista local. Algunes vegades el mazkir delega en ell les relacions amb la kehilaqehila, la sojnutsohnut o la tnuátenuà artziartsí/continental/olami.
* '''PeilPeïl''' (lit. ''Actiu''): és un membre o exmembre del moviment, al com se li ha contractat per exercir tasques d'acompanyament, assessoria, suport i administració. Usualment, es tracta d'un jove que hagi conclòs el seu passar pel procés educatiu, o d'algun dels membres de la ventrada major, i compleix el rol de "adult de referència" del moviment. És un càrrec pago, possiblement l'únic i per això mateix té veu, però no vot en les assemblees.
* '''SheliajXelíah''' (lit. ''emissari''): en la seva expressió més ideològica, és el representant d'Israel en el moviment, mentre que en la dimensió pràctica és el representant de les estructures professionals del moviment mundial, o de l'Agència Jueva i l'Organització Sionista Mundial, i formalment és emprat d'una d'elles. És habitual que es tracti d'un diplomat del moviment que visqui a Israel.
* '''TnuáTenuà ArtzitArtsit.''' Hi ha Moviments que per la seva gran grandària, per mantenir una democràcia practicable i dinàmica decideixen procedir a una divisió regional. Unes altres només desenvolupen la seva activitat en una regió particular. Per coordinar les activitats regionals, nacionals o continentals es trien tafkidim pertinantes. Generalment mazkir, Guizbar i roshroix jinujhinnukh. La seva responsabilitat es relaciona amb preparar les trobades i moderar els debats sobre les decisions d'índole regional i prendre decisions operatives.
* TnuáTenuà Olamit/Mazkir OlamiOlamí. Molts Moviments mundials tenen una superestructura mundial. Aquestes en gairebé tots els casos tenen la seva seu a Israel. Aquesta superestructura coordina els programes de la tnuátenuà a Israel i als javerimhaverim que es troben en ells, representa a la tnuátenuà en els fòrums pertinents i tracta d'obtenir més takzivtaqtsiv (pressupost). Sol seleccionar potencials shlijim i fins a facilitar la klitáklità (''absorció'') dels Olim Jadashimhadaixim (''nous immigrants'') de la tnuátenuà. D'acord a l'envergadura de la tnuátenuà, serà la grandària de l'estructura mundial. Algunes tenen una sola persona (de vegades voluntària) i unes altres són nombroses i sovint compten amb javerimhaverim rentados.
 
== Educació no formal (''JinujHinnukh'') ==
Els MJS són marcs d'[[Educació no formal|educació]] no formal i [[educació informal]]. La primera definició respon a no ser els mateixos part del sistema educatiu formal (i en un o un altre sentit, obligatoris). La segona definició expressa la importància que els MJS assignen a l'exemple personal com a estratègia educativa.
 
Els MJS mantenen un programa regular d'activitats educatives i recreacionalesrecreacionals, els continguts de les quals cobreixen temàtiques relacionades a la cultura jueva, abordades des de la proposta ideològica particular a cada moviment.
 
Usualment, els MJS organitzen activitats setmanals, en general els dies dissabtes. Es formen grups etarios coordinats per un o més capdavanters (''madrijimmadrikhim'') d'entre 16 i 22 anys, els qui planifiquen i coordinen les activitats, les que són rebudes pels educandos (''janijimhanikhim'') d'entre 8 i 16 anys. Amb freqüència els MJS ofereixen activitats a nens des dels 4 anys d'edat.
 
A més de les activitats setmanals, tenen lloc seminaris, campaments, convencions, trobades i altres.
 
=== Programes a Israel ===
Com a part de la formació del ''boguer'' (membre de la ventrada major) la majoria dels moviments de la diàspora organitza programes a Israel, apuntant al desenvolupament, l'experiència i el creixement personal i ideològic dels membres del moviment, de manera tal que els participants romanguin a Israel complint les metes ideològiques, o tornarien a les seves comunitats i moviments d'origen millor capacitats i enriquits amb l'experiència. Molts d'aquests programes cobreixen la major part de l'any que segueix la seva graduació de la secundària, i es coneixen com ''shnatxenat hjsharahehxarà'' (any de la preparació).
 
La majoria dels programes es coordinen juntament amb el Departament d'Educació de l'Agència Jueva per a Israel, que manté el MajonMakhon Lila MadrijimMadrikhim JutzHuts La'Aretzla-Àrets (institut per a líders de l'estranger), programa funciona en forma ininterrompuda des de 1946. Els programes d'un any solen incloure una experiència de treball dins d'un kibutzquibuts.
 
=== ShnatXenat Sherutxerut/ Any de servei ===
A Israel, és comú perquè els membres dels moviments destinin un any de l'adreça d'aquests, any que té lloc entre la finalització de la secundària i el reclutament a les [[Forces de Defensa d'Israel|forces de la defensa d'Israel]].
 
=== HagshamáHagxamà/Realització ===
Els MJS plantegen als seus membres la ''hagshamahagxamà atzmitatsmit'' (autorrealizaciónauto-realització), o el compliment personal dels seus postulats ideològics, com la meta suprema a la qual han d'aspirar els membres del moviment.
 
Típicament, per a un membre d'un moviment de la diàspora, això implica la aliyáaliyyà (immigració a Israel), vist com a última meta de l'ideal sionista. Molts moviments organitzen grups membres, anomenats ''garinim'' (plural de ''garín'', llavor) com a mecanisme de contenció i suport mutu.
 
La posició dels moviments respecte als membres que opten per no emigrar a Israel s'ha anat suavitzant amb el temps, passant del rebuig a l'acceptació, suggerint la possibilitat d'una vida jueva en la diàspora on els ideals del moviment es tradueixen en un compromís envers l'activisme comunitari.
1.114

modificacions