Diferència entre revisions de la pàgina «Palau de l'Elisi»

cap resum d'edició
Edificat i condecorat entre 1718 i 1722, l'hotel va ser condicionat segons els principis d'arquitectura de moda en aquell temps. Resta com un dels millors exemples del model clàssic. L'ordenament dels llocs permetrà totes les adaptacions desitjades pels propietaris successius. La decoració dels salons de recepció, tot i que modificat en el transcurs dels segles, ha conservat l'essència del seu aspecte d'origen. A la seva mort el 1753, el comte d'Évreux deixarà un hotel admirat per tots els seus contemporanis. El rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]] va comprar l'hotel per fer-ne la residència parisenca de la [[Madame de Pompadour|marquesa de Pompadour]], una de les seves favorites. Després de la mort d'aquesta, l'hotel esdevingué propietat de la princesa [[Bathilde d'Orléans]], nora del [[Lluís Josep de Borbó-Condé (VIII príncep de Condé)|príncep de Condé]], que el va ocupar. El 1773, [[Nicolas Beaujon]] va comprar l'hotel, que va conservar fins a l'agost de 1786, data en què el va vendre en renda vitalícia a Lluís XVI. Va fer transformar l'hotel per l'arquitecte Étienne-Louis Boullée. Va fer sobretot perllongar l'ala dels ''Petits Appartements'' cap als Champs-Élysées i condicionar una galeria per exposar la seva magnífica col·lecció de quadres, entre els quals [[La Bohémienne]] de [[Frans Hals]] i [[Les Ambassadeurs]] de [[Hans Holbein el Jove]]. Va fer igualment reorganitzar el parc a l'anglesa.
 
[[Fitxer:PalaisElysée1900.jpg|left|300px|thumb|<center>Façana de l'Élysée cap a l'any 1900</center>]] Al final del segle XVIII, l'hotel va prendre el nom de palau d'Élysée en referència al passeig molt proper ([[avinguda dels Camps EliseusElisis]]).
 
És sota el regnat de [[Napoleó Bonaparte]] que la seva història va estar vinculada a la història de França. El 1816, l'Élysée va entrar definitivament a formar part dels béns nacionals.
1.360

modificacions