L'hebreu antic no era una llengua completament homogènia. És ben conegut que hi havia diferències dialectals entre els israelites. {{Citar Bíblia|Jutges|12:5-6}} recull que els fugitius efraimites eren incapaços de dir "* [[ShibbolethXibòlet]]" i en canvi deien "sibbolethsibòlet" i per això delataven el seu origen als seus enemics galalites.
La [[Bíblia]] hebrea va ser transmesa per la gent a [[Regne de Judà|Judà]], però restes d'un altre dialecte -presumiblement septentrional- han estat preservats a la [[Bíblia]]. LaEl càntic de[[Cançó de DeboraDèbora]] ({{Citar Bíblia|Jutges|125}}), que sembla ser d'origen septentrional, fa servir el masculí plural acabat en ''-în'' al versicle 10 i la partícula relativa ''sa-'' al versicle 7, on el [[dialecte]] de [[Judà]] hauria usat ''-im'' i ''aser'', respectivament.
Hi va haver altres diferències entre l{{'}}''hebreu''' del nord i del sud, com en la segona persona del singular femení del [[pronom]] i al [[sufix]] pronominal. Un relat com el de {{Citar Bíblia|2Reis2 Re|4}} (en què el profeta del nord [[ElishaEliseu]] apareix) ha retingut també una mica del seu dialecte septentrional. Després, algunes inscripcions septentrionals mostren diferències dialectals. Per exemple, la paraula de la Bíblia hebrea per casa és ''BayitBàyit'', però les inscripcions del nord tenen '''bt''', que reflecteix probablement una pronunciació [bet], i "any" és ''st'' en contrast amb el meridional ''snh''. El ''[[llibre d'Osees]]'' conté moltes dificultats lingüístiques i textuals, i algunes d'elles poden potser ser explicades com a resultat del dialecte del nord del [[profeta]].
