|
'''PirkeiPirqé Avot''' (en [[hebreu]], פרקי אבות), que es tradueix com a "''Tractat dels pares''", és una recopilació d'ensenyaments ètics o màximes dels [[Rabí|rabins]] del període de la [[Mixnà]]. Pels seus continguts es coneix també com l'[[ètica]] dels pares. Els ensenyaments del PirkeiPirqé Avot apareixen en el tractat de la [[Mixnà]] dels ''Avot'', el penúltim seguint l'ordre dels Nezikim del [[Talmud]]. El ''PirkeiPirqé Avot'' és l'únic tractat que tracta només sobre principis ètics i morals, hi ha molt poc o cap esment de la llei religiosa ([[halacà]]).
== Traducció del títol ==
En el sentit [[Talmud|Talmúdic]], la paraula ''avot'', que significa ''[[Pare|pares]]'', es refereix a categories principals o fonamentals. Així, els principis fonamentals que prohibeixen el treball en el dia del [[Sàbat|Sabbat]] es diuen ''avot melacha''. ''Perakim'', o en la seva forma conjuntiva ''pirkeipirqé,'' vol dir capítols''.'' Pel que fa a ''PirkeiPirqé Avot'' significa Capítols dels Principis Fonamentals.
El reconeixement de les màximes ètiques com a Principis Fonamentals pot derivar de l'alta consideració en la qual la [[Pentateuc|Torà]] i el [[Talmud]] tenen a tal saviesa. "Estima al proïsme com a tu mateix" diu la [[Bíblia]] ([[Levític]] 19,18), un mandat que [[Rabí Akiva|Akiva ben Joseph]] en el [[Gènesi]] Rabbah 24,7 considera un important principi de la [[Pentateuc|Torà]]. A Shabbos 31ª, [[Hil·lel II|HillelHil·lel]] diu: "Allò que és dolent per a tu, no l'hi facis al teu amic: Això és tota la [[Pentateuc|Torà]], la resta és comentari, ves ara i aprèn-ho." L'atribució dels llibres de la Saviesa Bíblica al [[Salomó d'Israel|Rei Salomó]] mostra també la gran importància que els [[jueus]] d'aquest període conferien a la transmissió d'un mode de vida ètic.
== Estructura de l'obra ==
El tractat es compon de sis capítols. Comença amb una ordre de transmissió de la Tradició Oral: [[Moisès|Moisés]] rep la Torà en el [[Mont Sinaí]] i després la transmet a través de diverses generacions fins que finalment arriba a la [[Sanedrí|Gran Assemblea]], és a dir, als [[Rabí|Rabins]] (Avot 1,1). En ell es conserven les paraules atribuïdes a [[Simeó el Just|Simó el Just]], en l'any 200 a.C, fins a [[JudahYehudà haNasiha-Nassí]] , en l'any 200 d.C., redactor de la [[Mixnà]]. Aquests capítols tracten sobre la recta conducta [[ètica]] i [[Societat|social]], igual que la importància de l'estudi de la Torà.
Els dos primers capítols es desenvolupen en ordre cronològic, centrant-se el segon en els deixebles de [[Yochanan Ben Zakkai]]. Els capítols tres i quatre contenen diverses dites atribuïdes sense cap ordre aparent. El capítol cinc consisteix en un conjunt de dites anònimes estructurades en sèries numèriques, moltes d'elles sense cap connexió amb l'[[ètica]]. Els últims quatre paràgrafs d'aquest capítol tornen al format dels aforismes morals atribuïts a rabins concrets.
Per a l'ús litúrgic i en la major part de les edicions impreses del Avot, s'inclou un sisè capítol, Kinyan TorahTorà, dedicat a l'Adquisició de la Torà. S'afegeix perquè el seu contingut i estil són similars al tractat original d'Avot, encara que se centri més en l'estudi de la [[Pentateuc|Torà]] que en el comportament ètic, i perquè es pugui recitar durant el [[Sàbat|Sabbat]], i quan se celebri el lliurament de la [[Pentateuc|Torà]].
== Principis ètics ==
El nombre de comentaris escrits en el ''PirkeiPirqé Avot'' demostra que conté molt més contingut i estructura de la qual pot ser resumida, però aquí es recullen alguns dels principis ètics generals que es troben en l'obra:
* Mostra bondat als altres.
* Respecta a l'altre.
| 