Diferència entre revisions de la pàgina «Història de la comunitat jueva a Palestina»

La Judea sota domini romà va ser al principi un regne jueu titella independent, però a poc a poc el domini sobre la Judea es va convertir aquest regne en menys influència hebrea, fins que es va governar directament sota l'administració romana (i va ser rebatejada com la província de Judea), que era sovint cruel i brutal en el seu tractaments d'aquest territori. L'any [[66]] DC , els Jueus van començar a rebel·lar-se contra els governants romans de Judea. La revolta va ser derrotada pels emperadors romans [[Vespasià]] i [[Titus]]. Els romans van destruir gran part del Temple de Jerusalem i, segons alguns relats, van robar artefactes del temple, com la [[Menorà]]. En total, 1.100.000 Jueus van perir durant la revolta i un altre 97.000 van ser deportats captius.
Es van lliurar grans batalles a [[Masada]] i [[Gamala]]. Gamla va ser la capital de districte dels [[Alts del Golan]], primer establert per l'últim rei de la dinastia dels asmoneus. Els ciutadans de Gamla van defensar el seu bastió aferrissadament. Eventualment, al voltant dels 9.000 habitants de la ciutat van ser assassinats. Tots dos llocs històrics de Masada i Gamala han estat excavats i són visitats freqüentment en el modern [[Estat d'Israel]].
Els hebreus van seguir vivint a Judea en un nombre significatiu, i se'ls va permetre practicar la seva religió, fins al [[segle II]] , quan Juli Sever devastà la Judea per sufocar la revolta de Bar KokhebaKokhebà. 985 llogarets van ser destruïts. Bandejada de Jerusalem, la població jueva ara se centrava a [[Galilea]].
 
EnEra aquestl'època període ladels [[tannaimtannaïm]] i dels [[amoraimamoraïm]] estaven actives. Les decisions de ladels tannaimtannaïm estan contingudescontinguts en les compilacions de [[Mixnà]], [[Beraita]], [[Tosefta]], i alguns [[MidrashMidraix]] . La MishnàMixnà es va completar poc després de l'any 200, probablement per [[HanasíYehudà] Judàha-Nassí]]. Els comentaris dels [[amoraimamoraïm]] en la MishnahMixnà es compilen al [[Talmud]] de Jerusalem, que es va completar al voltant del 400 a. C., probablement a Tiberiades.
En el [[351]] , la població jueva a [[Seforis]] van començar una revolta sota el lideratge de Patrici en contra de l'imperi de [[Constanci Gal]]. La revolta va ser finalment sufocada per [[Ursici]].
Segons la tradició, en [[359]] [[Hil·lel II]] va crear el [[calendari hebreu]] basat en el [[cicle lunar]]. Fins llavors, la comunitat jueva fos de la terra d'Israel depenia del calendari publicat pel [[Sanedrí]], la qual cosa era necessària per al compliment adequat dels dies sants jueus. No obstant això, els missatgers que es comunicaven les seves decisions a les congregacions llunyanes corrien perills durant els viatges degut a les persecucions religioses. Aleshores [[Hil·lel II]] decidí oferir un calendari autoritzat per tot el temps futur.
L'últim pagà, [[Julià l'Apòstata]], va permetre als Jueus tornar a la "terra santa de Jerusalem que ha anhelat durant molts anys veure reconstruïda" , i reconstruir el seu Temple. No obstant això, aquest no va ser reconstruït.
[[Fitxer: Jews at Western Wall by Felix Bonfils, 1870s.jpg | thumb | 230px | Jueus al [[Mur de les Lamentacions|KotelKótel]], 1870]]
 
== En l'època bizantina (324-638) ==
Els Jueus en aquest moment que estaven vivint a la província de [[Palestina (regió)|Palestina]] sota l'opressió dels bizantins. contra els que es revoltaren dos cops els jueus i tres els samaritans. Sota l'opressió, vivien almenys quaranta-tres comunitats jueves a Palestina: dotze ciutats de la costa, al [[Neguev]], i a l'est del [[Riu Jordà|Jordà]], i trenta-un pobles en Galilea i a la vall del Jordà.
1.114

modificacions